| Títol variant: |
Sistemas de Navegación y de Observación de la Tierra |
| Data: |
2017-18 |
| Resum: |
Els sistemes d'observació de la Terra ofereixen una visió sinòptica del territori. Aquest avantatge que una plataforma a una certa alçada ens pot oferir ha estat explotada des de plataformes aèries, des de fa més d'un segle. Relativament recent però és la utilització de forma operacional dels sistemes satèl·lit, que tenen el seu origen i utilització en extens als anys 70 amb l'inici del programa Landsat. Avui en dia la resolució espectral, la resolució espacial i temporal, representen una equació d'ús i aplicabilitat que recorre des dels sistemes òptics, tèrmics o els sistemes actius, com els sistemes radar, que ens permeten una millor coneixement del territori, en àmbits medi ambientals gestió de recursos o en temes de sostenibilitat. El conjunt d'arts i tècniques per anar d'un punt A, a un punt B de forma eficient i segura, és el que coneixem per Navegació. Podem anar d'un punt A, a un punt B, coneixent la velocitat i el rumb que hem de prendre, prenen referències i angles respecte a punts coneguts o coneixent les coordenades del punt A i el punt B, sobre una carta de navegació, paper o electrònica. A finals del segle XIX principis del segle XX, amb les radiocomunicacions terrestres, i per diferents mètodes de triangulació, es va poder determinar la posició conegudes les coordinades de punts des dels que s'emetien senyals de radiocomunicacions. A la dècada dels 70' del segle passat, es va pensar en que passaria si aquestes estacions emissores en lloc d'estar instal·lades a terra (majoritàriament a la costa) s'embarcaven en satèl·lits que orbitaven al voltant de la Terra i així sempre hi havia cobertura. Va néixer així el concepte dels sistemes de radionavegació satèl·lit, que des del sistema americà GPS (Global Positioning System) fins l'actual sistema europeu GALILEO, han sociabilitzat el concepte de posicionament i navegació. En aquest context els objectius específics de l'assignatura són: 1 - Proporcionar els coneixements bàsics per a la comprensió i ús de les dades que ens proporcionen els sisteems satèl·lit d'observació de la Terra i de navegació i posicionament, en els aspectes claus de precissió, resolució temporal, espectral i espacial - Proporcionar els coneixements teòrics i pràctics per adquirir un pensament crític en quines són les tecnologies i aproximacions més adients per a la solució de projectes de geoinformació, tant en l'àmbit de l'observació de la terra com del posicionament - Proporcionar les habilitats pràctiques específiques per a un ús i anàlisi de la informació que ens proporcionen les arquitectures, tecnologies d'observació de la Terra i sistemes de navegació i posicionament, per a la seva explotació en utilitat. |
| Resum: |
Los sistemas de observación de la Tierra ofrecen una visión sinóptica del territorio. Esta ventaja que una plataforma a una cierta altura nos puede ofrecer ha sido explotada desde plataformas aéreas, desde hace más de un siglo. Relativamente reciente pero es la utilización de forma operacional de los sistemas satélite, que tienen su origen y utilización en extenso en los años 70 con el inicio del programa Landsat. Hoy en día la resolución espectral, la resolución espacial y temporal, representan una ecuación de uso y aplicabilidad que recorre desde los sistemas ópticos, térmicos o los sistemas activos, como los sistemas radar, que nos permiten una mejor conocimiento del territorio, en ámbitos medioambientales gestión de recursos o en temas de sostenibilidad. El conjunto de artes y técnicas para ir de un punto A a un punto B de forma eficiente y segura, es lo que conocemos por Navegación. Podemos ir de un punto A a un punto B, conociendo la velocidad y el rumbo que debemos tomar, toman referencias y ángulos respecto a puntos conocidos o conociendo las coordenadas del punto A y el punto B, sobre una carta de navegación, papel o electrónica. A finales del siglo XIX principios del siglo XX, con las radiocomunicaciones terrestres, y por diferentes métodos de triangulación, se pudo determinar la posición conocidas las coordenadas de puntos desde los que se emitían señales de radiocomunicaciones. En la década de los 70 'del siglo pasado, se pensó en que pasaría si estas estaciones emisoras en lugar de estar instaladas en el suelo (mayoritariamente en la costa) se embarcaban en satélites que orbitaban alrededor de la Tierra y así siempre había cobertura. Nació así el concepto de los sistemas de radionavegación satélite, que desde el sistema estadounidense GPS (Global Positioning System) hasta el actual sistema europeo GALILEO, han sociabilizar el concepto de posicionamiento y navegación. En este contexto los objetivos específicos de la asignatura son: 1 En este contexto los objetivos específicos de la asignatura son: - Proporcionar los conocimientos básicos para la comprensión y uso de los datos que nos proporcionan los sisteems satélite de observación de la Tierra y de navegación y posicionamiento, en los aspectos claves de precisión, resolución temporal, espectral y espacial - Proporcionar los conocimientos teóricos y prácticos para adquirir un pensamiento crítico en cuáles son las tecnologías y aproximaciones más adecuadas para la solución de proyectos de geoinformación, tanto en el ámbito de la observación de la tierra como del posicionamiento - Proporcionar las habilidades prácticas específicas para un uso y análisis de la información que nos proporcionan las arquitecturas, tecnologías de observación de la Tierra y sistemas de navegación y posicionamiento, para su explotación en utilidad. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, castellà |
| Titulació: |
Geoinformació [4315985] |
| Pla d'estudis: |
Geoinformació [1373] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
