| Título variante: |
Peruvian post-Vallejo Poetry : from Indigenisms to Opacities |
| Título variante: |
Poesia peruana post-Vallejo : dels indigenismes a les opacitats |
| Fecha: |
2017 |
| Resumen: |
César Vallejo sepultó con su obra poética --aunque valiéndose también de sus persuasivas crónicas y ensayos-- todos los indigenismos; y sacó adelante un concepto y una práctica que podríamos motejar como Indigenismo-3, pero que preferimos --junto con Édouard Glissant-- denominar "opacidad". Esto en primer lugar. Luego, o en segundo lugar, aunque acaso sea lo más importante aquí, proponer una metodología de lo "opaco" lo más discreta posible y, esperamos, lo más productiva también. Por último, o en tercer lugar, aplicar dicho método en nuestro análisis de algunos hitos de la poesía post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) y Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentalmente. |
| Resumen: |
César Vallejo, in first place, buried all the indigenisms with his poetic work, and also with his persuasive chronicles and essays. And carried out a concept and a practice that we could speculate as Indigenismo-3, that we prefer - together with Édouard Glissant - to denominate "opacity". In second place, although perhaps the most important, we are proposing a methodology of "opaque" as discreet as possible and, hopefully, the most productive too. Finally, we apply this methodology in our analysis of some milestones of post-Vallejo poetry: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) and Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentally. |
| Resumen: |
César Vallejo va sepultar amb la seva obra poètica -encara que valent-se també de les seves persuasives cròniques i assajos- tots els indigenismes; i va tirar endavant un concepte i una pràctica que podríem motejar com Indigenisme-3, però que preferim -juntament amb Édouard Glissant- denominar "opacitat". Això en primer lloc. Després, o en segon lloc, encara que potser sigui el més important aquí, proposar una metodologia del que és "opac" el més discreta possible i, esperem, el més productiva també. Per últim, o en tercer lloc, aplicar aquest mètode en la nostra anàlisi d'algunes fites de la poesia post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) i Juan de la Fuente Umetsu (1963), fonamentalment. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Poesia peruana post-Vallejo ;
Opacitat cultural ;
Post-indigenismes ;
Peruvian post-Vallejo poetry ;
Cultural opacity ;
Post-indigenism ;
Poesía peruana post-Vallejo ;
Opacidad cultural ;
Post-indigenismos |
| Publicado en: |
Mitologías hoy, Vol. 15 (2017) , p. 277-295 (Dossier) , ISSN 2014-1130 |
visitante ::
identificación
