Google Scholar: cites
El estudio del divorcio andino : ¿Hacia dónde avanzar?
Izquierdo Díaz, Jorge Simón (Universidad Autónoma de Barcelona)

Títol variant: L'estudi del divorci andí : Cap a on avançar?
Títol variant: The study of Andean divorce : Where to go?
Data: 2017
Resum: El objetivo de la comunicación es poner en perspectiva el estudio del divorcio andino y, por extensión, el amerindio, desde un enfoque global. Llevando el concepto de 'globalización desde abajo' (globalisation from below) un paso adelante para incluir las experiencias de la gente corriente, en esta comunicación se admite que la globalización no es un proceso unidireccional , y se propone que el estudio de la cara humana de la globalización en los entornos glocales abre la posibilidad al antropólogo de preguntar y ponerse en el lugar del Otro. Si bien la antropología suma nuevos conceptos, muchos de los que se usan en análisis comparativos no se han definido con precisión y otros se han abandonado. Así sucede, en mi opinión, con el divorcio. La desconfianza que rompe el silencio sobre el Otro (oriental) en las narrativas occidentales parece aplicarse a este tema. Desde Westermarck , o incluso desde la narrativa colonial, se sostiene que en los Andes no hay divorcio, sin que quede claro si esta afirmación la imponen los antropólogos o la sostienen los indígenas, ni quede tampoco claro si se trata de una tesis normativa, teórica o local, que se corresponda o no con los datos etnográficos. A este silencio sobre el divorcio, y a si las rupturas matrimoniales se dan o no en la práctica, me enfrento desde mi trabajo bibliográfico y de campo en Tarabuco (Chuquisaca, Bolivia).
Resum: L'objectiu de la comunicació és posar en perspectiva l'estudi del divorci andí i, per extensió, l'amerindi, des d'un enfocament global. Portant el concepte de 'globalització des de baix' (globalisation from below) un pas endavant per incloure les experiències de la gent corrent. En aquesta comunicació s'admet que la globalització no és un procés unidireccional, i es proposa que l'estudi de la cara humana de la globalització en els entorns glocals obre la possibilitat a l'antropòleg de preguntar i posar-se al lloc de l'Altre. Si bé l'antropologia suma nous conceptes, molts dels que s'usen en anàlisis comparatives no s'han definit amb precisió i altres s'han abandonat. Així succeeix, al meu entendre, amb el divorci. La desconfiança que trenca el silenci sobre l'Altre (oriental) en les narratives occidentals sembla aplicar-se a aquest tema. Des Westermarck, o fins i tot des de la narrativa colonial, se sosté que als Andes no hi ha divorci, sense que quedi clar si aquesta afirmació la imposen els antropòlegs o la sostenen els indígenes, ni quedi tampoc clar si es tracta d'una tesi normativa, teòrica o local, que es correspongui o no amb les dades etnogràfiques. A aquest silenci sobre el divorci, i a si les ruptures matrimonials es donen o no en la pràctica, m'encaro des del meu treball bibliogràfic i de camp aTarabuco (Chuquisaca, Bolívia).
Resum: The objective of the communication is to put in perspective the study of the Andean divorce and, by extension, the Amerindian one, from a global approach. Taking the concept of 'globalization from below' a step forward to include the experiences of ordinary people, this communication admits that globalization is not a unidirectional process, and it is proposed that the study of the human face of globalization in glocal environments opens the possibility for the anthropologist to ask and put himself in the place of the Other. Although anthropology adds new concepts, many of those used in comparative analysis have not been precisely defined while others have been abandoned. So it is, in my opinion, with the study of divorce. The mistrust that breaks the silence on the Other (Easterner) in the Western narratives seems to apply to this subject. Since Westermarck, or even since the colonial narrative, it is argued that in the Andes there is no divorce. It is not clear whether this affirmation is imposed by anthropologists or supported by indigenous people, nor is it clear whether it is a normative, theoretical or local thesis or whether it corresponds with the ethnographic data. To this silence about divorce, and whether or not marriage ruptures occur in practice, I face my bibliographical and field work in Tarabuco (Chuquisaca, Bolivia).
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Divorcio ; Andes ; Singularidad cultural ; Globalización ; Análisis comparativo ; Divorce ; Cultural singularity ; Globalization ; Comparative ; Analysis
Publicat a: GRAFO working papers, Vol. 6, Septiembre 2017, p. 24-51 (Artículos) , ISSN 2014-5993

Adreça original: https://revistes.uab.cat/grafowp/article/view/31
DOI: 10.5565/rev/grafowp.31


28 p, 304.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Grafo Working Papers
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2017-09-21, darrera modificació el 2018-10-06



   Favorit i Compartir