Arthur Rimbaud : teoria i pràctica de la lletra

(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica)

Data:	2012
Resum:	Rimbaud és, sens dubte, el poeta més comentat: "vident" per a Rolland de Renéville, un "sistema solar o forat negre" per a Étiemble, "esclatant desastre" segons Pierre Brunel, l'exemple de "poeta maleït" per a Verlaine, "un meteor encès sense cap altre motiu que la seva presència" segons la definició de Mallarmé, "l'ull de la catàstrofe" per a Pierre-Jean Jouve, "un poeta armat" per a Alain Borer, "surrealista en la pràctica de la vida i arreu" com el definí André Breton, "l'home de les soles de vent" segons la bella sentència de Verlaine, "un místic a l'estat salvatge" per a Paul Claudel o "un monstre de puresa" segons Jacques Rivière". . . I la llista seria molt més llarga, entre definicions de genialitat i, també, frases de menyspreu. Rimbaud no deixa mai indiferent.
Drets:	Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.
Llengua:	Català
Document:	Article ; divulgació ; Versió publicada
Publicat a:	Visat : La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 13 (2012) , ISSN 2014-5624

3 p, 72.3 KB

Registre creat el 2017-11-07, darrera modificació el 2025-03-28