Arthur Rimbaud : teoria i pràctica de la lletra
Ripoll i Villanueva, Ricard 1959- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica)

Fecha:	2012
Resumen:	Rimbaud és, sens dubte, el poeta més comentat: "vident" per a Rolland de Renéville, un "sistema solar o forat negre" per a Étiemble, "esclatant desastre" segons Pierre Brunel, l'exemple de "poeta maleït" per a Verlaine, "un meteor encès sense cap altre motiu que la seva presència" segons la definició de Mallarmé, "l'ull de la catàstrofe" per a Pierre-Jean Jouve, "un poeta armat" per a Alain Borer, "surrealista en la pràctica de la vida i arreu" com el definí André Breton, "l'home de les soles de vent" segons la bella sentència de Verlaine, "un místic a l'estat salvatge" per a Paul Claudel o "un monstre de puresa" segons Jacques Rivière". . . I la llista seria molt més llarga, entre definicions de genialitat i, també, frases de menyspreu. Rimbaud no deixa mai indiferent.
Derechos:	Tots els drets reservats.
Lengua:	Català
Documento:	Article ; divulgació ; Versió publicada
Publicado en:	Visat : La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 13 (2012) , ISSN 2014-5624

Adreça alternativa: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/esp/ressenyes/120/175////ricard-ripoll.html

3 p, 72.3 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos de divulgación
Artículos > Artículos publicados