| Data: |
2006 |
| Resum: |
La història de l'art a l'Estat espanyol des del segle XIX s'ha format i s'ha desenvolupat amb un gran marge d'autonomia respecte dels altres grans centres intel·lectuals europeus i americans. Aquesta autonomia es va veure augmentada per la guerra civil i la llarga postguerra. Les relacions amb l'estranger en aquella època van ser molt limitades i sovint difícils. Malgrat l'existència d'alguns centres de recerca, com l'Instituto Diego Velázquez del CSIC a Madrid o l'Institut Amatller de Barcelona, la bibliografia estrangera ens arribava amb dificultat i les estades de recerca a l'exterior eren quasi impossibles per als estudiosos. Davant d'aquesta complexa situació, alguns van optar per intentar, per diverses vies voluntaristes, la màxima obertura cap a Europa, mentre que d'altres van accentuar aquest tancament menyspreant les aportacions concretes dels hispanistes i ignorant tots els corrents de renovació metodològica que la disciplina desenvolupava a escala internacional. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Editorial ; altres ; Versió publicada |
| Matèria: |
Història de l'art ;
Guerra civil ;
Postguerra ;
Traducció de textos ;
Textos clàssics ;
Hispanisme clàssic ;
Art hispànic |
| Publicat a: |
Locus amoenus, N. 8 (2005-2006) p. 4-6, ISSN 2014-8798 |
visitant ::
identificació
