La transició forestal a Catalunya: causes socioeconòmiques i efectes ambientals : evolució del paisatge agroforestal a la Catalunya Central (1868-2005) / Teresa Cervera Zaragoza ; director: Dr. Enric Tello Agaray ; tutor: Dr. Joan Pino Vilalta.
Cervera Zaragoza, Teresa, autor.
Tello, Enric, supervisor acadèmic.
Pino i Vilalta, Joan, supervisor acadèmic (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripció: 1 recurs en línia (121 pàgines)
Resum: Aquesta tesi tracta sobre l'estudi de la Transició Forestal (TF) a Catalunya i de les forces motrius i els efectes ambientals dels canvis en el paisatge agroforestal al llarg de la història. Es parteix del supòsit que la TF a Catalunya ha seguit les mateixes tendències que a la resta de països de la Mediterrània, amb dos grans cicles de signe clarament oposat: una etapa de creixent desforestació, des de mitjans de segle XIX fins el primer terç del segle XX, seguida per una altra de reforestació a partir de mitjans de segle XX, donant lloc a un paisatge menys heterogeni i complex que en el passat, on els canvis constants en els usos del sòl i les pertorbacions impedeixen que el bosc formi estructures diverses. Tot i aquesta informació generalitzada es desconeix si aquesta evolució i les principals forces motrius i els efectes ambientals d'aquesta TF han estat les mateixes en tot el territori català. Aquest coneixement ens ha de permetre formular propostes de millora de la planificació i gestió forestals i formular noves idees per a l'equilibri territorial entre els sistemes d'integració i segregació de la biodiversitat. La metodologia emprada en aquesta tesi divideix l'estudi en dues parts. En la primera, s'ha analitzat la política forestal des del segle XVII i els actes administratius que se'n desprenien de cada govern, liberal, absolutista o democràtic, com el control dels aprofitaments forestals. Davant la manca d'informació específica sobre els canvis en els usos del sòl en el passat, la percepció i la motivació de les normes ambientals permeten aproximar-nos al coneixement sobre l'estructuració de l'espai agrari i la pressió sobre la massa arbrada al llarg del temps. En una segona part, s'ha analitzat l'evolució del paisatge agroforestal dels Partits Judicials de Berga i Manresa, a la Catalunya Central, a partir de la cartografia de 1868, 1956 i 2005, i les principals forces motrius de caire demogràfic i socioeconòmic d'aquesta Transició Forestal. La combinació cartogràfica del canvi d'usos i cobertes del sòl (LULCC) amb els inventaris forestals (IFN3 i IEFC) i les mètriques de diversitat del paisatge ens permeten estudiar amb major detall les dinàmiques de canvi i les conseqüències ambientals. La conclusió d'aquesta tesi és que la Transició Forestal a Catalunya a seguit una trajectòria força similar a la resta de la Mediterrània on la principal força motriu dels canvis en el usos del sòl ha estat el canvi de règim sòcio-metabòlic des d'una economia orgànica, basada en els fluxos de biomassa, fins a una economia industrial, basada en el consum de combustibles fòssils. Aquest fet ha comportat la recuperació accelerada de la superfície arbrada en les zones agràries més marginals i la intensificació de l'agricultura en el territori més productiu. La Transició Forestal ha comportat un augment accelerat de la biomassa i un canvi en el règim dels incendis forestals, davant la menor pressió sobre els béns fusters a partir dels anys seixanta, i la pèrdua gradual dels mosaics agroforestals per la reducció de la ramaderia extensiva i l'abandonament rural. Els canvis constants del sòl, els grans incendis forestals i l'especialització fustera, han conduït a una menor maduresa del bosc, poc resilient al canvi climàtic i amb menor capacitat d'allotjar biodiversitat, la qual no pot ser compensada per l'estructuració actual del paisatge, més homogeni i cada cop més fragmentat. El coneixement històric de l'ús del sòl és important per a la millor presa de decisions en l'ordenació del territori, en la selecció dels espais a preservar de major biodiversitat i en la millor forma d'integrar-la en la gestió forestal, potenciant un desenvolupament sostenible basat en la bioeconomia.
Resum: This thesis is about the study of the Forestry Transition (TF) in Catalonia and the driving forces and environmental effects of changes in agroforestry landscape throughout history. It is assumed that the TF in Catalonia has followed the same trend as in other Mediterranean countries, with two periods clearly opposite: one period of increasing deforestation, from the mid-nineteenth century until the first third of twentieth century, followed by another reforestation, from the middle of the twentieth century, resulting in a landscape less heterogeneous and complex than in the past, where the constant changes in land use and disturbance prevent forest forming different structures. Despite these generalized processes, in each area and over time, according to their economic, social and environmental characteristics, changes in land use, causes and effects may have been very different. This knowledge should allow us to make proposals for improving forest management and planning and formulating new ideas for regional balance between integration and segregation systems of biodiversity. The methodology used in this thesis divided the study into two parts. In the first, we have analysed forest policy, since the seventeenth century, and administrative acts, from each government, liberal, absolutist or democratic, such as control of timber harvested. Without specific information about land use changes in the past, perception and reasons of environmental regulations allows us to get knowledge about structuring of agrarian space and the pressure on woodland. In the second part, it has analysed agroforestry landscape evolution of Berga and Manresa District Councils, in Central Catalonia, with land-use maps of 1868, 1956 and 2005, and the main driving forces behind the demographic and socio-economic Forest Transition. The combination of land use and land cover change maps (LULCC) with inventories (IFN3 and IEFC) and landscape diversity metrics allow us to study the special dynamics of changes and the environmental consequences. The conclusion of this thesis is, as in other Mediterranean areas, that Catalonia has experienced a Forest Transition driven by a socio-metabolic system change, from an organic economy, based on the flows of biomass, to an industrial economy, based on the consumption of fossil fuels. This has led an accelerated forest recovery in marginal areas and an agricultural intensification in the more productive regions. Transition Forest has led increase biomass and a change of fire regime, with less pressure on woodland from the sixties and a gradual processes losing agroforestry mosaic, driven by underuse and abandonment. Several land changes, big forest fires and logging specialization have led to less mature woodland, which is less resilient and more vulnerable to climate change and with less biodiversity. This can not be compensated by the current homogenous and increasingly fragmented structure of the landscape. The historical land use knowledge is important for making better decisions about land planning, which areas to choose in order to preserve biodiversity and the best way to integrate forest management, promoting sustainable development based bio-economy.
Nota: Doctorat
Nota: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
Nota: 2017.
Nota: Tesi
Nota: Bibliografia.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Boscos i silvicultura ; Història. ; Catalunya ; Paisatge ; Història agrària.
ISBN: 9788449073779

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/456232


122 p, 1.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2018-02-21, darrera modificació el 2018-04-28



   Favorit i Compartir