Crisis ambientals en pobles d'alta muntanya : la serra del Cadí i el Gran Atlas
Vidal Romaní, Marta
Giralt Escudero, Núria Lluna
Molina Gallart, David, tutor, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Data: 2018
Descripció: 135 pag.
Resum: Partint d’un context de canvi global accelerat, en aquest treball ens proposem fer un estudi comparatiu entre dos pobles d’alta muntanya basats en l’economia precapitalista de tipus agrícola, ramadera i forestal però que es troben en dos estadis ben diferenciats. Per una banda, el poble de Cava del Prepirineu català, que ha patit una transició socioecològica que ha tingut com a resultat el seu despoblament i l’abandonament de les terres. Per l’altra, el poble de Tasgwelt del Gran Atlas marroquí, que està començant a patir certs canvis que suggereixen que es troba en plena transició socioecològica. Més enllà del sistema tradicional de maneig de la terra, el que tenen en comú les dues àrees d’estudi és l’hàbitat d’alta muntanya, un dels més fràgils que existeixen. Són dues zones que no només han d’enfrontar-se (o s’han hagut d’enfrontar) a les múltiples conseqüències que suposa l’entrada de l’economia de mercat al seu territori sinó que també han (o han hagut) d’aportar diferents estratègies per fer front a l’hàbitat on viuen, a voltes extrem. L’interès que aporta l’estudi d’un poble que ja ha patit una transició socioecològica, que l’ha portat al despoblament i abandonament de les seves terres i a una consegüent pèrdua del sistema agrícola tradicional, junt amb un altre que està començant a patir aquest procés, és que podem mirar i aprendre del passat per analitzar amb més perspectiva el present. Així doncs, ens hem de preguntar, quins són els factors que van conduir el poble de Cava al col·lapse i així potser podrem respondre altres preguntes: està el poble de Tasgwelt abocat a una crisi ambiental? És sostenible el seu mode de vida? Serà prou resilient la comunitat que hi viu com per saber-se adaptar als canvis que estan vivint? D’entrada, l’estudi planteja el fenomen de la transició demogràfica com a principal factor que ha posat o posa en perill la sostenibilitat i viabilitat d’aquestes poblacions degut a la sobreexplotació dels recursos naturals i a la impossibilitat d’incrementar la producció agrícola. Aleshores, per tal d’assolir l’objectiu del treball i veure d’aquesta hipòtesi, s’han plantejat dos objectius específics. En primer lloc, ha sigut necessari caracteritzar el sistema socioecològic dels dos pobles i analitzar els factors que han intervingut o que intervenen en les seves transicions socioecològiques. En segon lloc, s’ha analitzat la sostenibilitat dels seus sistemes agrosilvoramaders a través del càlcul de la petjada ecològica i comparant-ho amb la capacitat de càrrega de cada àrea d’estudi. Per tal de dur a terme l’estudi, s’ha combinat una metodologia de tipus qualitativa i quantitativa que ha partit de la perspectiva analítica del metabolisme social emprada pel grup de treball de Xavier Cussó, Enric Tello et al. (Cussó i Segura et al. , 2006, Tella et al. , 2008) i Víctor Manuel de Toledo (Toledo,2011) ambdós influenciats per l’Escola de Viena. Aquesta concep una noció oberta dels sistemes agrícoles que interrelaciona els aspectes tant socioeconòmics com ecològics i que planteja l’estudi de les societats mitjançant l’estimació dels fluxos d’energia i materials, complementant-ho amb la història i l’economia agrícola. Així doncs, la metodologia s’ha basat, primerament, en una recerca bibliogràfica i dues entrevistes, que han permès determinar l’evolució de les dues comunitats i caracteritzar el sistema socioecològic. També ha permès obtenir els fluxos de la producció de blat i de l’explotació forestal. Amb això i cartografiant les àrees d’estudi tot determinant els usos del sòl i la seva superfície, s’ha pogut realitzar una anàlisi espacial de la petjada ecològica que suposa el metabolisme social d’ambdós pobles i comparar-ho amb la seva capacitat de càrrega. D’aquesta manera, s’ha pogut corroborar que ambdós pobles han patit una transició demogràfica que ha suposat un increment de la petjada ecològica del poble, arribant al llindar de la capacitat de càrrega del sistema i provocant el despoblament en el cas de Cava i la necessitat de marxar a treballar a les ciutats en el cas de Tasgwelt i de comprar monetàriament tot allò que no poden produir en les seves terres. Tanmateix, l’augment de l’explotació de la terra no s’ha donat només per un increment en la població sinó també per un increment en el metabolisme social dels pobles que implica un augment en el requeriment territorial per persona. Aquest s’ha donat com a conseqüència d’un canvi en la cosmovisió de les comunitats fruit de la industrialització o l’entrada de l’economia de mercat, l’auge de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’augment de la qualitat de vida. Les persones dels pobles, al veure que a les ciutats i a la plana hi ha (o hi havia) una major qualitat de vida, opten (o optaven) per augmentar els seus guanys econòmics a través d’una major explotació de la terra per donar així resposta a aquest increment de la demanda de consum. També s’han pogut veure altres factors conjunturals que condicionen la vida a aquests pobles i que poden actuar com a detonants d’aquesta transició socioecològica: l’auge del turisme, la possibilitat d’accedir a la tinença de terres, les pertorbacions i la facilitat d’accés al sistema escolar per part dels infants. Tots aquest processos han tingut la seva impremta sobre el medi; tant a Cava a finals del segle XIX com a Tasgwelt, la pressió demogràfica va provocar o ha provocat la desaparició d’una bona part del bosc. I amb el seu posterior, Cava ha perdut el mosaic agroforestal per donar lloc a un bosc molt extens i perdent així bona part de la biodiversistat intrínseca a la varietat paisatgística. Amb aquest estudi també s’ha posar de manifest el fenomen de desbordament territorial que suposa aquest increment en el metabolisme social i que implica una petjada ecològica major i cada cop més allunyada d’aquells qui la originen.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Titulació: Ciències Ambientals [2501915]
Pla d'estudis: Graduat o Graduada en Ciències Ambientals [959]
Document: bachelorThesis ; Text
Matèria: Crisi ambiental ; Sistema socioecològic ; Cava (Catalunya) ; Tasgwelt (Marroc) ; Serra del Cadí ; Gran Atles (Marroc : Serralada)



135 p, 9.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de Fi de Grau > Facultat de Ciències. TFG

 Registre creat el 2018-07-13, darrera modificació el 2018-10-20



   Favorit i Compartir