Windows of opportunity for status attainment in Southern Europe : family impact and industrialization on the individual career in Catalonia (nineteenth and twentieth centuries)
Pujadas-Mora, Joana Maria 1977-
Brea-Martínez, Gabriel
Valls Fígols, Miquel
Cabré, Anna 1943-
Centre d'Estudis Demogràfics

Títol variant: Windows of opportunity for status attainment in Southern Europe : family impact and industrialization on the individual career in Catalonia (19th-20th)
Títol variant: Finestres d'oportunitat per a l'estatus socioeconòmic a l'Europa del Sud: influència familiar i industrialització en les trajectòries individuals a Catalunya (segles XIX-XX)
Títol variant: Ventanas de oportunidad para el estatus socioeconómico en la Europa del Sur: Influencia familiar e industrialización en trayectorias individuales en Cataluña (siglos XIX-XX)
Publicació: Bellaterra Centre d'Estudis Demogràfics 2018
Descripció: 36 pag.
Resum: The role of the family in both individual social status attainment and labor careers during industrialization was questioned by the Modernization theory. Accordingly, familial nuclearization was argued to be one of the causes. However, little has been said on this topic regarding societies in which stem or joint families were important as in the case of Southern Europe. This article studies the industrialization effects on the familial influence for the individuals' social destinations and labor career progressions on cohorts born between 1860 and 1909 in Catalonia in an area of early industrialization and fertility decline, through the Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. The results show that family influence on occupational attainment decreased during the industrialization in Catalonia, albeit did not vanish totally. Moreover, this loss of familial influence was concomitant with the fertility decline, entailing an interdependent relationship between the effects of industrialization and shrinking number of offspring. In contrast to societies with a prevalence of nuclear families, Catalonia faced changes in family influence and fertility decline without losing the strong presence of stem families. The youngest cohorts facing industrialization's consolidation attained higher levels of occupational status, while the oldest cohorts within the initial stages of industrialization achieved less career progression and faced social immobility, which is explained by the proletarianization effect. Nevertheless, this general enhancement over time did not break the social stratification caused by social background, which demonstrates that inequality in accessing opportunities is linked to the capacity to generate progress or demotion within societies.
Resum: La teoria de la Modernització, ja clàssica, pressuposa la pèrdua d'influència de la família en l'estatus social i en les trajectòries ocupacionals dels seus descendents, en part, com a conseqüència de la industrialització. En aquest sentit, alguns autors han assenyalat la nuclearització de les famílies com una de les seves causes. Malgrat això, poc s'ha dit sobre el tema en societats on la família troncal era imperant, com en el cas del sud d'Europa. En aquest article es proposa estudiar els efectes de la industrialització en la pèrdua d'influència de les famílies en les destinacions socials i/o ocupacionals dels seus descendents a Catalunya per les cohorts nascudes entre 1860 i 1909. Concretament s'analitzarà el cas d'estudi de Sant Feliu de Llobregat, un àrea de primerenca industrialització i de precoç disminució de la fecunditat, utilitzant la Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. Els resultats mostren com la influència familiar en l'estatus social i/o ocupacional dels fills va disminuir durant la industrialització a Catalunya, encara que no es va esvair per complet. Aquesta pèrdua va ser concomitant amb la disminució de la fecunditat encara que la prevalença de la família troncal va continuar sent important. Les cohorts més joves (1890-99 i 1900-09) que van tenir la seva entrada al mercat laboral durant la consolidació de la industrialització van aconseguir nivells més alts d'estatus ocupacional que les cohorts més antigues (1860-69 i 1870-79) que s'havien incorporat en les etapes inicials de la industrialització. Aquestes cohorts van mostrar una menor progressió professional i van notar una major immobilitat social, un aspecte que s'explica per un procés de proletarització. L'ordre de naixement dels individus també resulta ser cabdal per a la seva progressió social. D'aquesta manera, els primogènits de les cohorts més antigues assolien un millor estatus socioeconòmic en comparació al de la resta dels germans. En canvi, els germans nascuts en segona posició mostraren un millor estatus que els primers germans en les cohorts més joves. Aquests elements evidencien el declivi del sistema català de l'hereu únic. No obstant això, la millora general en termes de progressió social al llarg del temps no va facilitar la ruptura de l'estratificació social, la qual cosa demostra que la desigualtat en l'accés d'oportunitats està vinculada a la capacitat de generar progrés en les pròpies trajectòries ocupacionals individuals, encara que pertànyer a una família benestant ajudava a la seva consolidació.
Resum: La teoría de la Modernización, ya clásica, presupone la pérdida de la influencia de la familia en el estatus social y en las trayectorias ocupacionales de sus descendientes, en parte, como consecuencia de la industrialización. En este sentido, algunos autores han señalado la nuclearización de las familias como una de sus causas. Sin embargo, poco se ha dicho sobre este tema en sociedades donde la familia troncal era imperante, como en el caso del sur de Europa. En este artículo se propone el estudio de los efectos de la industrialización en la pérdida de influencia de las familias en los destinos sociales y/u ocupacionales de sus descendientes en Cataluña para las cohortes nacidas entre 1860 y 1909. Concretamente se analizará el caso de estudio de Sant Feliu de Llobregat un área de temprana industrialización y pronta disminución de la fecundidad, utilizando la Sant Feliu Longitudinal Demographic Database. Los resultados muestran como la influencia familiar en el estatus social y/u ocupacional de los hijos disminuyó durante la industrialización en Cataluña, aunque no se desvaneció por completo. Además, esta pérdida fue concomitante con la disminución de la fecundidad aunque la familia troncal continuó imperando. Las cohortes más jóvenes (1890-99 y 1900-09) que tuvieron su entrada en el mercado laboral durante la consolidación de la industrialización alcanzaron niveles más altos de estatus ocupacional que las cohortes más antiguas (1860-69 y 1870-79) que se habían incorporado en las etapas iniciales de la industrialización. Estas mostraron una menor progresión profesional y observaron una mayor inmovilidad social lo que se explica por un proceso de proletarización. El orden de nacimiento de los individuos también resultó clave para la progresión social de estos. De esta manera, los primogénitos de las cohortes más antiguas tuvieron mejor status socioeconómico que el resto de sus hermanos, mientras que los segundos hermanos mostraron un mejor status en las cohortes más jóvenes. Estos elementos evidencian el declive del sistema catalán de heredero único. Sin embargo, la mejora general en términos de progresión social observada a lo largo del tiempo no facilitó la ruptura de la estratificación social, lo que demuestra que la desigualdad en el acceso de oportunidades está vinculada a la capacidad de generar progreso en las propias trayectorias ocupacionales individuales. En verdad, los individuos que provenían de familias acomodadas vieron una mejor consolidación de sus trayectorias.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Anglès
Col·lecció: Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics); 461
Document: Working paper
Matèria: Industrialization ; Family influence ; Labour careers ; Industrialització ; Influència familiar ; Trajectòries laborals ; Industrialización ; Influencia familiar ; Trayectorias laborales



36 p, 480.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències socials i jurídiques > Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA)
Documents de recerca > Working papers

 Registre creat el 2018-09-17, darrera modificació el 2024-03-07



   Favorit i Compartir