Web of Science: 0 citas, Google Scholar: citas
Desigualdad social en la finalización de la educación secundaria y la progresión a la educación terciaria : un análisis multinacional a la luz de los casos del sur de Europa y América Latina
Solis, Patricio (El Colegio de México)

Título variante: Desigualtat social en acabar l’educació secundària i la progressió a l’educació terciària : una anàlisi multinacional davant dels casos del sud d’Europa i l’Amèrica Llatina
Título variante: Social inequality in the conclusion of secondary education and the progression to tertiary education : a multinational analysis with cases from Southern Europe and Latin America
Fecha: 2019
Resumen: En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos.
Resumen: En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educació secundària i progressar cap a l’educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S’avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’odds ratio. Els països del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educació secundària, i els països d’industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l’educació secundària a l’educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d’expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d’estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d’industrialització més tardans i heterogenis.
Resumen: This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare’s selectivity hypothesis and Raftery and Hout’s Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization.
Nota: Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004
Nota: Número d'acord de subvenció EC/H2020/691004
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Castellà.
Documento: article ; recerca ; publishedVersion
Materia: Desigualdad educativa ; Transiciones educativas ; Industrialización tardía ; Estratificación social ; Desigualtat educativa ; Transicions educatives ; Industrialització tardana ; Estratificació social ; Educational inequality ; Educational transitions ; Late industrialization ; Social stratification
Publicado en: Papers : revista de sociologia, Vol. 104 Núm. 2 (2019) , p. 247-278 (Artículos) , ISSN 2013-9004

Adreça original: https://papers.uab.cat/article/view/v104-n2-solis
DOI: 10.5565/rev/papers.2572


32 p, 643.8 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Papers
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2019-01-08, última modificación el 2019-05-20



   Favorit i Compartir