Ensanchando el campo de lo posible . los centros sociales como reformulación del espacio público / Aritz Tutor Antón ; director: Abel Albet i Mas.
Tutor Antón, Aritz, autor.
Albet i Mas, Abel, 1963- supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia.

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Description: 1 recurs en línia (394 pàgines)
Abstract: L'okupació i els Centres Socials s'han tornat creixentment en poderoses eines politicoculturals per a reclamar el dret a la ciutat. Com espacialitats performatives, practiquen i permeten practicar la justícia espacial. Després de la nova ona de legitimitat a les pràctiques disruptives als espais urbans, l'okupació d'edificis buits amb finalitats sociopolítiques s'ha convertit en una acció habitual per a la nova generació polititzada. L'objectiu d'organitzar Centres Socials per socialitzar pràctiques alternatives enfront d'hegemonies socials, polítiques, econòmiques i culturals, constitueix la prova d'un nou espai públic, com punt de contacte amb el paradigma relacional (del) comú. Aquesta recerca mostra com aquests espais creen nous tipus de sociabilitat i unes possibilitats reals d'emancipació enfrontant unes ciutats i territoris que suposadament són ineluctables i irreversibles. En particular, i para aterrar l'enfocament teòric, la recerca estudia tres Centres Socials Okupats a la ciutat de Barcelona. La recerca també introdueix l'experiència de l'okupació no entesa només com una pràctica de resistència pura d'un procés de contestació, sinó també com una alternativa propositiva. En altres paraules, els Centres Socials permeten a les persones tenir una experiència real fora del sistema i governança capitalista. Així mateix es mostra com aquesta experiència permet a les persones organitzar-se en una espacialitat i comportament innovadors, tenint com a prioritat la transformació del seu propi espai circumdant. Aquests espais alternatius causen una ruptura en la narrativa hegemònica de la ciutat, per la qual cosa constitueixen una frontissa per comprendre una forma diferent d'habitar l'arena urbana. En aquest sentit, romandre en un espai i en un projecte polític significa habitar-ho; és una virtualitat, un horitzó i una forma de practicar una utopia quotidiana, d'apropiar-se del present i prendre la sobirania. Significa involucrar-se i comprometre's, la qual cosa òbviament s'estén en el temps, com un projecte de transformació que continua cap endavant, en el futur, i a l'espai, creant vincles topològics entre persones i organitzacions, i comprometent-se amb ells. Per tant, els Centres Socials vinculen la temporalitat i l'espacialitat alternativa i transformadora promovent una relacionalitat determinada.
Abstract: La okupación y los Centros Sociales se vuelven crecientemente en poderosas herramientas político-culturales para reclamar el derecho a la ciudad. Como espacialidades performativas, practican y permiten practicar la justicia espacial. Después de la nueva ola de legitimidad en las prácticas disruptivas en los espacios urbanos, la okupación de edificios vacíos con fines sociopolíticos se ha convertido en una acción habitual para la generación recién politizada. El objetivo de organizar Centros Sociales para socializar prácticas alternativas frente a las hegemonías sociales, políticas, económicas y culturales, constituye la prueba de un nuevo espacio público, como punto de contacto con el paradigma relacional (del) común. Esta investigación muestra cómo estos espacios crean nuevos tipos de sociabilidad y unas posibilidades reales de emancipación enfrentando unas ciudades y territorios que supuestamente son ineluctables e irreversibles. En particular, y para aterrizar este enfoque teórico, la investigación estudia tres Centros Sociales Okupados en la ciudad de Barcelona. La investigación también introduce la experiencia de la okupación no entendida solo como una práctica de resistencia pura de un proceso de contestación, sino también como una alternativa propositiva. En otras palabras, los Centros Sociales permiten a las personas tener una experiencia real fuera del sistema y gobernanza capitalista. Asimismo se muestra cómo esta experiencia permite a las personas organizarse en una espacialidad y comportamiento innovadores, teniendo como prioridad la transformación de su propio espacio circundante. Estos espacios alternativos causan una ruptura en la narrativa hegemónica de la ciudad, por lo que constituyen una bisagra para comprender una forma diferente de habitar la arena urbana. En este sentido, permanecer en un espacio y en un proyecto político significa habitarlo; es una virtualidad, un horizonte y una forma de practicar una utopía cotidiana, de apropiarse del presente y tomar la soberanía. Significa involucrarse y comprometerse, lo que obviamente se extiende en el tiempo, como un proyecto de transformación que continúa hacia adelante, en el futuro, y en el espacio, creando vínculos topológicos entre personas y organizaciones, y comprometiéndose con ellos. Por lo tanto, los Centros Sociales vinculan la temporalidad y la espacialidad alternativa y transformadora promoviendo una relacionalidad determinada.
Abstract: Squatting and Social Centers increasingly become powerful political-cultural tools to reclaim the right to the city. As performative spatiatilities, they practice and allow to practice spatial justice. After the new wave of legitimacy on disruptive practices in urban spaces, squatting empty buildings for sociopolitical purposes has become a usual action for the newly politicized generation. The goal of organize Social Centers in order to socialize alternative practices against social, political, economic and cultural hegemonies, constitutes the test of a new public space, as a contact point with the common(s) relational paradigm. This research shows how these spaces create new kinds of sociability and real emancipation possibilities facing cities and territories that supposedly are ineluctable and irreversible. In particular, and in order to land this theoretical approach, the research studies three Squatted Social Centers in the city of Barcelona. The research also introduces the squatting experience not only as a pure resistance practice in a contesting process but also as a propositive alternative. In other words, Social Centers allow people to have a real experience outside the capitalist system and governance. It is also shown how this experience allows people to organize themselves in an innovative spatiality and behaviour, having as a priority the transformation of their own surrounding space. This alternative spaces cause a break in hegemonic narrative of the city, so they constitute a hinge to understand a different way of inhabiting the urban arena. In this sense, staying in a space and in a political project means inhabiting it; it's a virtuality, a horizon and a way of practice an everyday day utopia, to appropriate the present and to take the sovereignty. It means being involved in and making a commitment, which obviously extends to time, as a transformational project that continues onwards, into the future, and in space, creating topological links between people and organisations, and engaging with them. Therefore, Social Centers link alternative and transformative temporality and spatiality promoting a determined relationality.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2018.
Note: Departament responsable de la tesi: Departament de Geografia.
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Language: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Subject: Okupes ; Barcelona. ; Catalunya ; Moviments juvenils. ; Joventut urbana.
ISBN: 9788449082184

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/664066


395 p, 13.1 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2019-01-28, last modified 2019-08-29



   Favorit i Compartir