Resum: |
L'objectiu d'aquest treball és resoldre la paradoxa del benefactiu: Paradoxa del benefactiu (1) Els benefactius no són arguments (2) Els benefactius es comporten com arguments Per tal de resoldre la paradoxa, mostrem que (2) és essencialment correcte, de manera que (1) ha de ser erroni. Dues propostes referides a (1) són refusades, a saber les de Baker i Larson. Baker sosté que els benefactius si que són arguments del verb, i Larson proposa una regla anomenada "Benefactive Augmentation" que els converteix en arguments. Contra aquests punts de vista, nosaltres afirmem que els benefactius no són arguments del verb, ni inherentment ni per derivació. En la nostra proposta, els benefactius són arguments de V', cosa que dóna compte del seu comportament com arguments. Aquesta proposta no té els problemes que afecten les altres dues, i rep un suport eficaç de diverses menes d'evidència. |