| Título variante: |
"(No) em declaro culpable" : la conquista de la veu a "La culpa es de los tlaxcaltecas", d'Elena Garro |
| Título variante: |
"I do (not) plead guilty" : the Conquest of Discourse in Elena Garro's "La culpa es de los tlaxcaltecas" |
| Fecha: |
2019 |
| Resumen: |
La figura de la Malinche aparece repetidamente en el discurso histórico de la conquista de México. Ya sea como traidora a su pueblo, amante de Hernán Cortés, responsable de la matanza de Cholula o madre del primer mexicano "mestizo", la crítica se ha apropiado de su imagen para representar un modelo negativo de mujer. La producción literaria y crítica ha acabado por hacer de ella un referente ficticio cargado de atributos que van de las nociones de culpa, traición o manipulación a otras relacionadas con el amor o el deseo pasional hacia el conquistador. Partiendo de «La culpa es de los Tlaxcaltecas» (1964), de Elena Garro, se analizarán las lecturas subversivas que genera esta propuesta, así como las posibles contradicciones a las que da pie el discurso del amor romántico. |
| Resumen: |
The figure of Malinche appears constantly in the conquest of Mexico's historical discourse. Shown as a betrayer to her people, the lover of Hernán Cortés, responsible of the slaughter of Cholula or mother of the first "mestizo" mexican, criticism has appropriated her image in order to represent a negative archetype of woman. The literary and critical production has finally turned Malinche into a fictional referent around which there can be found several attributes ranging from the concepts of blame, treason or manipulation to other characteristics related to love or passionate desire to the conqueror. From a gender perspective, different subversive readings can be drown from the analysis of Elena Garro's narrative "La culpa es de los tlaxcaltecas" (1964), but also various contradictions caused by de discourse of romantic love. |
| Resumen: |
La figura de la Malinche apareix repetidament en el discurs històric de la conquesta de Mèxic. Ja sigui com a traïdora del seu poble, amant d'Hernán Cortés, responsable de la matança de Cholula o mare del primer mexicà "mestís", la crítica s'ha apropiat de la seva imatge per a representar un model negatiu de dona. La producció literària i crítica ha acabat per fer d'ella un referent fictici carregat d'atributs que van des de les nocions de culpa, traïció o manipulació a altres relacionades amb l'amor o el desig passional cap al conqueridor. Començant per «La culpa es de los Tlaxcaltecas» (1964), d'Elena Garro, s'analitzaran les lectures subversives que genera aquesta proposta, així com les possibles contradiccions a les que dóna peu el discurs de l'amor romàntic. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Indígena ;
Culpa ;
Conquista ;
Reescritura ;
Voz ;
Indigenous ;
Blame ;
Conquest ;
Rewriting ;
Voice ;
Conquesta ;
Reescriptura ;
Veu |
| Publicado en: |
Mitologías hoy, Vol. 19 (2019) , p. 369-382 (Miscelánea) , ISSN 2014-1130 |
visitante ::
identificación
