Descripció acústica de l'estructuració dels contrastos de sonoritat entre oclusives del castellà en l'apràxia de la parla (AOS) : entre el dèficit, la preservació i la compensació / Alba Rosas Salvans ; direcció: Lorraine Baqué Millet
Rosas Salvans, Alba
Baqué Millet, Lorraine, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
Descripció: 1 recurs en línia (685 pàgines)
Resum: El present estudi proposa una anàlisi del comportament fònic i perceptiu de pacients amb apràxia de la parla amb l'objectiu de contribuir a una millor comprensió dels mecanismes subjacents a les manifestacions de superfície observables en la parla característica d'aquest perfil clínic de parlants. L'estudi parteix de la idea principal segons la qual qualsevol afectació de l'activitat articulatòria comporta una simptomatologia associada que no pot explicar-se si no és a partir de la consideració de tres elements imbricats: les competències que es mantenen preservades i que permeten dur a terme l'activitat en qüestió malgrat la desviació (per oposició al mutisme), les competències que resulten pertorbades i sobre les que el locutor deixa de poder comptar (el dèficit subjacent) i els mecanismes que implementa el locutor, de manera conscient o inconscient, per tal de compensar el dèficit adquirit i assolir un resultat el més proper possible a l'èxit comunicatiu. Amb l'objectiu d'aprofundir en la descripció i identificació d'aquests tres elements imbricats, s'ha dut a terme una anàlisi exhaustiva d'una de les dimensions més abastament citades en l'afectació dels locutors amb AOS: el tret de sonoritat. Són, en efecte, nombrosos els estudis que identifiquen una afectació sobre la gestió del contrast entre correlats sords i sonors, descrivint en general una pèrdua de la capacitat de marcar acústica i/o articulatòriament els segments consonàntics corresponents a la categoria sonora. Enfocant l'estudi des d'una perspectiva lingüística basada en tècniques metodològiques de la fonètica experimental, s'ha dut a terme una anàlisi de la gestió del contrast d'aquest tret distintiu basat en la distinció de les sèries dels sons consonàntics /b, d, g/ /p, t, k/. L'estudi presenta una descripció exhaustiva i complementària del comportament dels pacients tant en el processament de les marques acústiques pròpies d'aquest tret en tasques de percepció, com en la gestió pròpiament del seu contrast en producció. Els resultats obtinguts ens han permès identificar elements acústics associats a la preservació de les competències del locutor, elements associats al dèficit i, per últim elements susceptibles de constituir indicis d'activitats compensatòries. Els resultats obtinguts s'interpreten des d'una perspectiva principalment lingüística tenint en compte les possibles implicacions en el marc de les teories neuromotores de la parla així com de les diferents propostes de modelització psicolingüística dels sistemes implicats en el procés de producció. Finalment, l'estudi pretén aportar noves dades al coneixement de les possibles estructures preservades en el sistema de contrastos lingüístics dels pacients amb l'ànim de contribuir a la concepció d'estratègies de reforç que, des d'una aplicabilitat clínica i en el marc dels programes de rehabilitació logopèdica, permetin millorar en la mesura del possible la gestió de la parla en els locutors amb AOS.
Resum: El presente estudio propone un análisis del comportamiento fónico y perceptivo por parte de pacientes con apraxia del habla con el objetivo de contribuir a una mejor comprensión de los mecanismos que subyacen a las manifestaciones de superficie observables en el habla característica de este perfil clínico de hablantes. El estudio parte de la idea principal según la cual toda afectación sobre la actividad articulatoria implica una sintomatología asociada que no puede explicarse si no es a partir de la consideración de tres elementos imbricados: las competencias que se mantienen preservadas permitiendo llevar a cabo la actividad en cuestión pese a la desviación (por oposición al mutismo), las competencias que resultan perturbadas y sobre las que el locutor deja de poder estructurar su actividad (el déficit subyacente) y los mecanismos que implementa el locutor, de manera consciente o inconsciente, con el fin de compensar el déficit adquirido alcanzando así un resultado lo más próximo posible al éxito comunicativo. Con el objetivo de profundizar en la descripción e identificación de estos tres elementos imbricados, se ha llevado a cabo un análisis exhaustivo de una de las dimensiones más ampliamente citadas en la afectación de locutores con AOS: esta es, el rasgo de sonoridad. En efecto, numerosos estudios identifican una afectación sobre la gestión del contraste entre correlatos sordos y sonoros, describiendo en general una pérdida de la capacidad de marcar acústica y/o articulatoriamente los segmentos consonánticos correspondientes a la categoría sonora. Enfocando el estudio desde una perspectiva lingüística basada en técnicas metodológicas de la fonética experimental, se ha llevado a cabo un análisis de la gestión del contraste de dicho rasgo distintivo basado en la distinción de las series de sonidos consonánticos /b, d, g/ /p, t, k/. El estudio presenta una descripción exhaustiva y complementaria del comportamiento de estos pacientes tanto en lo que concierne al procesamiento de las marcas acústicas propias de la sonoridad en tareas de percepción, como en la gestión propiamente de su contraste en producción. Los resultados obtenidos nos han permitido identificar elementos acústicos asociados a la preservación de las competencias del locutor, elementos asociados al déficit y, por último, elementos susceptibles de constituir indicios de actividades compensatorias. Les resultados se interpretan des de una perspectiva principalmente lingüística teniendo en cuenta las posibles implicaciones en el marco de las teorías neuromotores del habla así como de las distintas propuestas de modelización sicolingüística de los sistemas implicados en el proceso de producción. Finalmente, el estudio pretende aportar nuevos datos al conocimiento de las posibles estructuras preservadas en el sistema de contrastes lingüísticos de los pacientes con el ánimo de contribuir en la concepción de estrategias de refuerzo que, des de una aplicabilidad clínica y en el marco de programas de rehabilitación logopédica, permitan mejorar en la medida de lo posible la gestión del habla en locutores con AOS.
Resum: The present study proposes an analysis of speech production and perception by patients/speakers with apraxia of speech (AOS) with the aim of contributing to a better understanding of the mechanisms underlying the observable surface speech manifestations that are characteristic of this clinical profile. The study is based on the assumption that any articulatory impairment necessarily implies an interplay of three elements: the competences that remain (as opposed to mutism), the competences that are affected in a way that prevents the speaker from applying them (the underlying deficit) and the mechanisms that the speaker puts in place, either consciously or unconsciously, in order to compensate for the deficit and increase the probability of communicative success. In order to achieve a more detailed description and help identify these three overlapping elements, here we carry out an exhaustive analysis of one of the most widely studied dimensions in AOS, namely the distinctive feature of voiced/voiceless contrast. In fact, numerous studies have already identified an impairment affecting marking of the contrast between voice and voiceless counterparts, pointing to a general difficulty in implementing either acoustically or articulatory the phonemic category of 'voiced'. In this study, using methodological techniques from experimental phonetics, within a general linguistic approach, our specific focus is the phonetic implementation of the contrast in two consonant series / b, d, g / and / p, t, k /. The study presents a comprehensive and complementary description of speakers'/patients' behavior, both in terms of acoustic processing of the contrast, as well as its phonetic implementation in production. The results obtained allow us to identify acoustic elements associated with the preservation of the speakers' competences, elements associated with the deficit and, finally, elements that constitute indicators of compensatory activities. The results are interpreted predominantly from a linguistic perspective, considering possible implications for the neuromotor theories of speech, as well as for different psycholinguistic speech production models. Finally, the study adds new data to the existing body of knowledge on structures preserved in phonemic contrast production and perception in speech-disordered populations, which will be useful in designing new reinforcement strategies to be applied in clinical settings and speech therapy programs, in order to help these speakers/patients improve their intelligibility.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Filologia Francesa i Romànica.
Nota: Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2018-2019
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2019.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; Tesi doctoral ; Versió publicada
Matèria: Castellà ; Fonètica ; Trastorns de la parla
ISBN: 9788449087134

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/667217


686 p, 13.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2019-10-14, darrera modificació el 2021-08-07



   Favorit i Compartir