| Títol variant: |
Mancat de què? : Sobre la dicotomia "Welt-Umwelt" en Heidegger i Gehlen |
| Títol variant: |
¿Carente de qué? : Sobre la dicotomía "Welt-Umwelt" en Heidegger y Gehlen |
| Data: |
2019 |
| Resum: |
L'objectiu d'aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l'especificitat ontològica de l'humà davant la de l'animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s'exclou en l'home tot element d'animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. Sobre la base d'aquestes premisses, es durà a terme una crítica d'aquest plantejament teòric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafísica: món, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L'home. La seva natura i la seva posició en el món de Gehlen (1940). |
| Resum: |
The objective of this paper is to focus on the Umwelt-Welt dichotomy by means of which Heidegger and Gehlen attempt to describe the grounds for the ontological difference between human and animal. Despite their profound differences, both Heidegger and Gehlen, due to their common belief in the ontological specificity of the human compared to the animal, assume as their own the classical metaphysical point of view according to which an appropriate definition of man's essence can only be attained by excluding every element of animality from humanity. On the basis of these premises, I criticize this theoretical assumption as shared by Heidegger's The Fundamental Concepts of Metaphysics: World, Finitude, Solitude (1929-1930) and Gehlen's Man. His Nature and Place in the World (1940). |
| Resum: |
El objetivo de este artículo es revisar la dicotomía Welt-Umwelt mediante la cual Heidegger y Gehlen pretenden fundamentar la diferencia ontológica entre animal y humano. Debido a la creencia compartida por ambos autores en la especificidad ontológica del humano frente a la del animal, tanto Heidegger como Gehlen, a pesar de las profundas divergencias que marcan sus respectivos puntos de vista, acaban asumiendo como propio el clásico punto de vista metafísico según el cual solo en la medida en que se excluye en el hombre todo elemento de animalidad se puede finalmente alcanzar una definición apropiada de su esencia. Sobre la base de estas premisas, se llevará a cabo una crítica de este planteamiento teórico tal como se manifiesta en Los conceptos fundamentales de la metafísica: mundo, finitud, soledad de Heidegger (1929-1930) y en El hombre. Su naturaleza y su lugar en el mundo de Gehlen (1940). |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Animal philosophy ;
Anthropocentrism ;
Ontology ;
Anthropological philosophy ;
Animality ;
Filosofia de l'animalitat ;
Antropocentrisme ;
Ontologia ;
Antropologia filosòfica ;
Animalitat ;
Filosofía de la animalidad ;
Antropocentrismo ;
Ontología ;
Antropología filosófica ;
Animalidad |
| Publicat a: |
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 39-53 (Articles) , ISSN 2014-881X |
visitant ::
identificació
