Valorization and reuse of waste modified biomass : heavy metal biosorption removal from aqueous solutions / Jingjing Zhao
Zhao, Jingjing
Palet i Ballús, Cristina, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
Descripció: 1 recurs en línia (255 pàgines)
Resum: Les aigües contaminades per metalls pesants han rebut una atenció creixent a causa de la seva alta toxicitat, persistència en els sediments i acumulació biològica dels metalls pesants, sent una amenaça potencial per als sers vius, fins i tot a baixa concentració. Les tècniques tradicionals per eliminar metalls pesants són processos contaminants i de cost elevat, fet que limita les seves aplicacions. Així, és urgent trobar un mètode de baix cost, de bona eficiència i eco-friendly per fer front a aquest tipus de problemes. La biosorció pot ser una opció prometedora en aquest cas gràcies a mostrar bones eficiències i ser un material respectuós amb el medi ambient, emprant biomassa. D'altra banda, hi ha gran quantitat de residus de biomassa al món els quals poden causar un problema ambiental si no es gestionen correctament. D'altra banda, la cel·lulosa, la hemicelulosa i la lignina són abundants en residus de biomassa. La presència de grups funcionals ben coneguts en aquests components naturals els converteixen en materials potencials per a la biosorció de metalls pesants. Així, la biomassa s'ha emprat com adsorbent naturals permetent resoldre dos problemes ambientals: en primer lloc, l'eliminació de residus agrícoles (de biomassa agrícola) i, en segon lloc, la seva utilització com a adsorbents per a l'eliminació de metalls pesants procedents de les aigües residuals. Amb aquest propòsit, s'utilitzen tipus diferents de biomassa i alguns dels seus biochars per eliminar els ions Cr(III), Cd(II), Cu(II) i Pb(II) a partir d'una barreja d'aquests. D'altra banda, les partícules de TiO2 també són un bon adsorbent per eliminar metalls pesants. El pi i el pi pirolitzat carregat amb TiO2 (Pine/TiO2) s'empren com a absorbents per eliminar els metalls pesants de les aigües. S'ha comprovat l'especiació de Cr(III) i Cr(VI) emprant els sistemes de biomassa/biochar del pi. En tots els casos, s'optimitzen diferents paràmetres dels processos de biosorció en experiments en discontinu (el pH de la solució, la concentració inicial i el temps de contacte), i s'han ajustat tan models cinètics com d'isotermes per aclarir els possibles mecanismes d'adsorció. La morfologia superficial dels adsorbents s'analitza mitjançant microscòpia electrònica de rastreig (SEM) i espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR). A més, es realitza espectroscòpia d'absorció de raigs X (XAS) per estudiar el mecanisme de biosorció a nivell molecular. La capacitat de biosorció de les biomasses avaluades es classifica de la manera següent: FO (residus de fangs de la indústria) > ZO (de l'agricultura, residus de biomassa de blat de moro) » CO (residus de biomassa de fusta de pollancre). S'ha trobat que la complexació i l'intercanvi de cations són els dos principals mecanismes d'adsorció en sistemes que contenen mescla de metalls pesants, sent l'intercanvi de cations el més significatiu. Com a resum de l'estudi de l'especiació de crom realitzat per sistemes de biomassa/biochar de pi, els resultats mostren que l'adsorció de Cr(III) es fa principalment a través d'un intercanvi iònic amb els components minerals presents a les superfícies dels biomaterials. El procés de piròlisi pot augmentar la concentració d'aquests minerals per augmentar la capacitat d'adsorció. Per al Pi/TiO2, juntament amb l'intercanvi iònic també la complexació amb el catecol pot ajudar la biosorció Cr(VI). Des de mesures XAS es pot concloure que el procés d'intercanvi iònic amb grups carboxílics és el principal pas de biosorció, seguit de la reducció del crom. Finalment, la utilització de biosorbents contenint metalls pesants com a materials de maó és una manera prometedora de resoldre el problema d'eliminació. Aquests biosorbents són materials prometedors que es poden aplicar a gran escala per tractar l'aigua contaminada del món.
Resum: Les aigües contaminades per metalls pesants han rebut una atenció creixent a causa de la seva alta toxicitat, persistència en els sediments i acumulació biològica dels metalls pesants, sent una amenaça potencial per als sers vius, fins i tot a baixa concentració. Les tècniques tradicionals per eliminar metalls pesants són processos contaminants i de cost elevat, fet que limita les seves aplicacions. Així, és urgent trobar un mètode de baix cost, de bona eficiència i eco-friendly per fer front a aquest tipus de problemes. La biosorció pot ser una opció prometedora en aquest cas gràcies a mostrar bones eficiències i ser un material respectuós amb el medi ambient, emprant biomassa. D'altra banda, hi ha gran quantitat de residus de biomassa al món els quals poden causar un problema ambiental si no es gestionen correctament. D'altra banda, la cel·lulosa, la hemicelulosa i la lignina són abundants en residus de biomassa. La presència de grups funcionals ben coneguts en aquests components naturals els converteixen en materials potencials per a la biosorció de metalls pesants. Així, la biomassa s'ha emprat com adsorbent naturals permetent resoldre dos problemes ambientals: en primer lloc, l'eliminació de residus agrícoles (de biomassa agrícola) i, en segon lloc, la seva utilització com a adsorbents per a l'eliminació de metalls pesants procedents de les aigües residuals. Amb aquest propòsit, s'utilitzen tipus diferents de biomassa i alguns dels seus biochars per eliminar els ions Cr(III), Cd(II), Cu(II) i Pb(II) a partir d'una barreja d'aquests. D'altra banda, les partícules de TiO2 també són un bon adsorbent per eliminar metalls pesants. El pi i el pi pirolitzat carregat amb TiO2 (Pine/TiO2) s'empren com a absorbents per eliminar els metalls pesants de les aigües. S'ha comprovat l'especiació de Cr(III) i Cr(VI) emprant els sistemes de biomassa/biochar del pi. En tots els casos, s'optimitzen diferents paràmetres dels processos de biosorció en experiments en discontinu (el pH de la solució, la concentració inicial i el temps de contacte), i s'han ajustat tan models cinètics com d'isotermes per aclarir els possibles mecanismes d'adsorció. La morfologia superficial dels adsorbents s'analitza mitjançant microscòpia electrònica de rastreig (SEM) i espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR). A més, es realitza espectroscòpia d'absorció de raigs X (XAS) per estudiar el mecanisme de biosorció a nivell molecular. La capacitat de biosorció de les biomasses avaluades es classifica de la manera següent: FO (residus de fangs de la indústria) > ZO (de l'agricultura, residus de biomassa de blat de moro) » CO (residus de biomassa de fusta de pollancre). S'ha trobat que la complexació i l'intercanvi de cations són els dos principals mecanismes d'adsorció en sistemes que contenen mescla de metalls pesants, sent l'intercanvi de cations el més significatiu. Com a resum de l'estudi de l'especiació de crom realitzat per sistemes de biomassa/biochar de pi, els resultats mostren que l'adsorció de Cr(III) es fa principalment a través d'un intercanvi iònic amb els components minerals presents a les superfícies dels biomaterials. El procés de piròlisi pot augmentar la concentració d'aquests minerals per augmentar la capacitat d'adsorció. Per al Pi/TiO2, juntament amb l'intercanvi iònic també la complexació amb el catecol pot ajudar la biosorció Cr(VI). Des de mesures XAS es pot concloure que el procés d'intercanvi iònic amb grups carboxílics és el principal pas de biosorció, seguit de la reducció del crom. Finalment, la utilització de biosorbents contenint metalls pesants com a materials de maó és una manera prometedora de resoldre el problema d'eliminació. Aquests biosorbents són materials prometedors que es poden aplicar a gran escala per tractar l'aigua contaminada del món.
Resum: Polluted water contaminated by heavy metals has received increasing attention due to their high toxicity, persistence in sediment, and biological accumulation of the heavy metals, which lead to a potential threat to animals and human beings even at low concentration. Traditional techniques to remove heavy metal are high cost or making the second pollution that limited large-area applications. Most importantly, traditional techniques cannot apply to such low concentration in water. Therefore, it is emergency to find a low-cost, efficiency and eco-friendly method to deal with this kind of problem. Biosorption can be a promising option in this case due to its high efficiency and eco-friendly, especially the abundant materials in the world such as biomass. On the other hand, a huge amount of biomass waste in the world will cause an environmental problem if not handled properly. Furthermore, cellulose, hemicellulose and lignin are abundant in biomass wastes that can be employed as cheap adsorbents due to their special physical and chemical properties. The presence of well-known functional groups in these natural components turn them as potential materials for heavy metal interaction and subsequent removal. Therefore, biomass from agricultural wastes and wood industry have been checked as natural adsorbents to solve two serious environmental problems: firstly the disposal of agriculture wastes, and secondly its use as adsorbents for the removal of heavy metals from wastewaters. With this purpose, many different types of biomass feedstocks and some of their biochars are used to remove Cr(III), Cd(II), Cu(II) and Pb(II) ions from a mixture of multiple heavy metals. Furthermore, TiO2 nanoparticles are also a good adsorbent for removing heavy metals. Pine and pyrolyzed pine loaded with TiO2 (Pine/TiO2) have been used as sorbent for the removal of heavy metal ions from aqueous solution. Single and multi-element systems are used for the heavy metals removal. In addition, Cr(III) and Cr(VI) speciation has been checked for pine biomass/biochar systems. In all cases, different parameters of the biosorption processe are optimized in batch systems (pH of the solution, the initial concentration and the contact time), and kinetics and isotherm modelling have been performed to elucidate the possible biosorption mechanisms. Surface morphology of the adsorbents are analyzed using scanning electron microscopy (SEM) and Fourier transform infrared spectroscopy (FTIR). Moreover, X-ray absorption spectroscopy (XAS) is performed to study the biosorption mechanism at the molecular level. The adsorption capacity of biomass is ranked as follows: FO (from industry sludge waste) > ZO (from agriculture corn biomass waste) » CO (from wood poplar biomass waste). Complexation and cation exchange have been found to be the two main adsorption mechanisms in systems containing multiple heavy metals, with cation exchange being the most significant. As a summary of the chromium speciation study by pine biomass/biochar systems, the adsorption of Cr(III) is mainly through ion exchange with the mineral components present on the biomaterials surfaces. Pyrolysis process can increase the concentration of such minerals to increase the adsorption capacity. For Pine/TiO2, together with the ion exchange also complexation with catechol can help Cr(VI) adsorption. From XAS measurements it can be concluded that the ion exchange process with carboxylic site groups is the main biosorption step, followed by the chromium reduction. Finally, utilization of biosorbent loaded with heavy metal as brick materials is a promising way to solve disposal problem. These biosorbents are promising materials that can be applied in large scale to deal with the polluted water in the world.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Química.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2019.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Anglès
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; Tesi doctoral ; Versió publicada
Matèria: Metalls pesants ; Biomassa
ISBN: 9788449088384

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/667800


256 p, 7.5 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2019-12-02, darrera modificació el 2021-08-07



   Favorit i Compartir