(Universitat de Barcelona. Departament de Geografia)
(Universitat de Barcelona. Departament de Geografia)
| Títol variant: |
La preservació dels espais agrofluvials urbans com a repte paisatgístic : una anàlisi comparativa de Lleida, Girona i Perpinyà a partir dels instruments de planificació |
| Títol variant: |
La préservation des espaces agrofluviaux urbains en tant que défi paysagistique : analyse comparative de Lleida, Girona et Perpignan à partir des instruments de planification |
| Títol variant: |
The preservation of urban agrofluvial spaces as a landscape challenge : a comparative analysis of Lleida, Girona and Perpinyà based on planning instruments |
| Data: |
2020 |
| Resum: |
En el presente artículo se lleva a cabo un estudio comparativo de tres ejemplos de paisaje agrario patrimonial que, más allá de sus diferencias en cuanto a características y extensión, se sitúan en unos contextos de transición urbano-rural similares: la extensa Horta de Lleida, en el curso bajo del río Segre; las Hortes de Santa Eugènia, junto a los ríos Onyar y Ter en Girona, y los Horts de Sant Jaume, en Perpinyà, vinculados al río Tet. A partir del análisis de los instrumentos de planificación urbana que, en cada caso, les han afectado, trazamos una síntesis de su evolución a lo largo de los últimos 70 años como espacios agrarios enmarcados en una trama urbana y vinculados a un curso fluvial. Como corolario, planteamos en qué medida es posible llevar a cabo en ellos una gestión que concilie su funcionalidad con la preservación de su valor histórico y patrimonial. |
| Resum: |
En aquest article es duu a terme un estudi comparatiu de tres exemples de paisatge agrari patrimonial que, més enllà de les seves diferències en relació amb característiques i extensió, se situen en uns contextos de transició urbanorural similars: l'extensa Horta de Lleida, al curs baix del riu Segre; les Hortes de Santa Eugènia, prop dels rius Onyar i Ter a Girona, i els Horts de Sant Jaume, a Perpinyà, vinculats al riu Tet. A partir de l'anàlisi dels instruments de planificació urbana que, en cada cas, els han afectat, duem a terme una síntesi de l'evolució que han sofert al llarg dels últims 70 anys com a espais agraris emmarcats en una trama urbana i vinculats a un curs fluvial. Com a corol·lari, plantegem en quina mesura és possible dur a terme una gestió que sigui capaç de conciliar-ne la funcionalitat amb la preservació del seu valor històric i patrimonial. |
| Resum: |
Cet article propose une analyse comparative de trois études de cas partageant des caractéristiques paysagères similaires (les vergers connus comme Horta de Lleida, autour du fleuve Segre ; Hortes de Santa Eugènia, à Girona, le long du Ter, et les Horts de Sant Jaume à Perpignan, liés au fleuve Têt) dans le but de comprendre les principaux changements, analogies et différences qui ont conduit à leur stabilisation actuelle en tant qu'espaces agraires historiques insérés dans une parcelle urbaine et liés à un fleuve. Notre contribution porte sur l'analyse de la planification urbaine générée au cours des soixante-dix dernières années, dans le but de connaître la vision de ces espaces de la part de l'administration et, parallèlement, de vérifier leur fonctionnalité et leur dynamique par rapport à l'ensemble urbain. En corollaire, nous nous demandons dans quelle mesure il est possible d'y mener une gestion préservant leur valeur historique et patrimoniale. |
| Resum: |
This paper presents a comparative analysis between three case studies that share similar landscape characteristics (the Horta de Lleida on the Segre River, the Hortes de Santa Eugènia beside the Ter River in Girona and the Horts de Sant Jaume in Perpinyà linked to the Tet River). The aim of the analysis is to understand the main changes, analogies and differences that have led to their current stabilization as historical and rural spaces inserted in an urban setting and linked to a watercourse. Additionally, we examine urban planning processes undertaken in the last seventy years to determine the administration's vision of these spaces and, at the same time, discuss their functionality and dynamics in relation to urban space. As a corollary, we propose the extent to which it is possible to manage these spaces with a view to preserving their historical and heritage value. |
| Ajuts: |
Ministerio de Economía y Competitividad CSO2015-6787-C6-4-P
|
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Ordenación de los espacios agrarios ;
Interfaz urbano-rural ;
Entornos fluviales urbanos ;
Planeamiento urbanístico ;
Ciudades medias ;
Ordenació dels espais agraris ;
Interfície urbanorural ;
Entorns fluvials urbans ;
Planejament urbanístic ;
Ciutats mitjanes ;
Aménagement d'espaces agricoles ;
Interface urbaine-rurale ;
Environnements fluviaux urbains ;
Planification urbaine ;
Villes moyennes ;
Rural spatial planning ;
Urban-rural interface ;
Urban-river spaces ;
Urban planning ;
Mid-sized cities |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 66 Núm. 2 (2020) , p. 393-421 (Articles) , ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
(Universitat de Barcelona. Departament de Geografia)
