| Publicación: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. |
| Descripción: |
1 recurs en línia (366 pàgines) |
| Resumen: |
La demanda pel canvi educatiu i la millora educativa mai s'havia posicionat tan fortament a la història de Xile com ho ha fet durant la darrera dècada. El sorgiment de la Societat del Coneixement, sumat a les nombroses revoltes estudiantils i socials, han posat a l'educació en el punt de mira de l'opinió pública i l'agenda política. La Innovació Educativa - entesa com qualsevol canvi en els processos d'ensenyament-aprenentatge orientat al millorament educatiu - es situa com un concepte fonamental en el qual els docents es converteixen en peça clau com a agents de canvi. Paradoxalment, el sistema educatiu ha avançat cap a un model de reformes basades en estàndard que, mentre explícitament es plantegen com un mecanisme que intenta donar major autonomia a les comunitats educatives convertint-les en protagonistes de la seva pròpia millora, en realitat, es consoliden com a mecanismes rígids que pressionen als establiments i als docents a desenvolupar el seu treball sota una racionalitat instrumental. En aquest context, la dificultat d'innovar es torna evident, perquè el canvi requereix de professionals apoderats que aconsegueixin superar les barreres imposades pels estàndards educatius. L'objectiu d'aquest estudi és identificar, des d'un paradigma sociocrític i transformatiu, la influència que tenen les relacions de poder que s'exerceixen sobre els docents d'escoles i liceus a Xile i l'apoderament docent en els processos d'innovació educativa. Entenem les relacions de poder com a intents d'una persona o institució per controlar les accions d'uns altres - en aquest cas, l'acció pedagògica dels docents - i l'apoderament com el procés dels docents per a recuperar el control sobre les pròpies accions. Per a complir amb els objectius, desenvolupem una metodologia mixta seqüencial i transformativa en dues fases. En una primera fase hem elaborat Produccions Narratives amb nou docents, mitjançant les quals coneixem innovacions educatives pròpies del seu treball, les relacions de poder associades i les seves formes d'apoderament i resistència. Construïm sobre la base d'elles les categories d'anàlisis per a la segona fase, una enquesta aplicada en escoles i liceus a Xile, rescatant i enaltint així la veu dels docents. Els resultats indiquen que el rol exigit als docents pel sistema educatiu i les seves institucions dista del que els professors consideren com a ideal. El currículum educatiu, les avaluacions estandarditzades d'aprenentatge i els estàndards d'acompliment docent s'han convertit en mecanismes de pressió constant per als docents, i els establiments i els seus directius han format estructures per a transmetre i reproduir aquesta pressió. Així, els docents consideren la innovació educativa com una resistència o fugida d'aquestes obligacions, la qual aconsegueixen apoderant-se individual i col·lectivament. Les diverses relacions de poder i processos d'apoderament docent incideixen en com es desenvolupen les innovacions educatives, en els seus orígens, objectius, objectes de canvi i sostenibilitat. |
| Resumen: |
La demanda pel canvi i educatiu la millora educativa mai s'havia posicionat tan fortament a la història de Xile com ho ha fet durant la darrera dècada. El sorgiment de la Societat del Coneixement, sumat a les nombroses revoltes estudiantils i socials, han posat a l'educació en el punt de mira de l'opinió pública i l'agenda política. La Innovació Educativa - entesa com qualsevol canvi en els processos d'ensenyament-aprenentatge orientat al millorament educatiu - es situa com un concepte fonamental en el qual els docents es converteixen en peça clau com a agents de canvi. Paradoxalment, el sistema educatiu ha avançat cap a un model de reformes basades en estàndard que, mentre explícitament es plantegen com un mecanisme que intenta donar major autonomia a les comunitats educatives convertint-les en protagonistes de la seva pròpia millora, en realitat, es consoliden com a mecanismes rígids que pressionen als establiments i als docents a desenvolupar el seu treball sota una racionalitat instrumental. En aquest context, la dificultat d'innovar es torna evident, perquè el canvi requereix de professionals apoderats que aconsegueixin superar les barreres imposades pels estàndards educatius. L'objectiu d'aquest estudi és identificar, des d'un paradigma sociocrític i transformatiu, la influència que tenen les relacions de poder que s'exerceixen sobre els docents d'escoles i liceus a Xile i l'apoderament docent en els processos d'innovació educativa. Entenem les relacions de poder com a intents d'una persona o institució per controlar les accions d'uns altres - en aquest cas, l'acció pedagògica dels docents - i l'apoderament com el procés dels docents per a recuperar el control sobre les pròpies accions. Per a complir amb els objectius, desenvolupem una metodologia mixta seqüencial i transformativa en dues fases. En una primera fase hem elaborat Produccions Narratives amb nou docents, mitjançant les quals coneixem innovacions educatives pròpies del seu treball, les relacions de poder associades i les seves formes d'apoderament i resistència. Construïm sobre la base d'elles les categories d'anàlisis per a la segona fase, una enquesta aplicada en escoles i liceus a Xile, rescatant i enaltint així la veu dels docents. Els resultats indiquen que el rol exigit als docents pel sistema educatiu i les seves institucions dista del que els professors consideren com a ideal. El currículum educatiu, les avaluacions estandarditzades d'aprenentatge i els estàndards d'acompliment docent s'han convertit en mecanismes de pressió constant per als docents, i els establiments i els seus directius han format estructures per a transmetre i reproduir aquesta pressió. Així, els docents consideren la innovació educativa com una resistència o fugida d'aquestes obligacions, la qual aconsegueixen apoderant-se individual i col·lectivament. Les diverses relacions de poder i processos d'apoderament docent incideixen en com es desenvolupen les innovacions educatives, en els seus orígens, objectius, objectes de canvi i sostenibilitat. |
| Resumen: |
La demanda por el cambio y el mejoramiento educativo nunca se había posicionado tan fuertemente en la historia de Chile como lo ha hecho recientemente. El surgimiento de la Sociedad del Conocimiento, sumada a las numerosas revueltas estudiantiles y sociales, han puesto a la educación en el punto de mira de la opinión pública y la agenda política. La Innovación Educativa - entendida como cualquier cambio en los procesos de enseñanza-aprendizaje orientado al mejoramiento educativo - se sitúa como un concepto fundamental en el que los docentes se convierten en pieza clave como agentes de cambio. Paradójicamente, el sistema educativo ha avanzado hacia un modelo de reformas basadas en estándares que, mientras se plantean como un mecanismo que intenta dar mayor autonomía a las comunidades educativas convirtiéndolas en protagonistas de su propio mejoramiento, en realidad, se consolidan como mecanismos rígidos que presionan a los establecimientos y a los docentes a desarrollar su trabajo bajo una racionalidad instrumental. En ese contexto, la dificultad de innovar es evidente, pues el cambio requiere de profesionales empoderados que logren superar las barreras impuestas por los estándares educativos. El objetivo de este estudio es identificar, desde una perspectiva sociocrítica y transformativa, la influencia que tienen las relaciones de poder que se ejercen sobre los docentes de escuelas y liceos en Chile y el empoderamiento docente en los procesos de innovación educativa. Entendemos las relaciones de poder como intentos de una persona o institución por controlar las acciones de otros - en este caso, la acción pedagógica de los docentes - y el empoderamiento como el proceso de los docentes para recuperar el control sobre las propias acciones. Para cumplir con los objetivos, desarrollamos una metodología mixta secuencial y transformativa en dos fases. En una primera fase hemos elaborado Producciones Narrativas con nueve docentes, mediante las cuales conocimos innovaciones educativas propias de su trabajo, las relaciones de poder asociadas y sus formas de empoderamiento y resistencia. Construimos en base a ellas las categorías de análisis para la segunda fase, una encuesta aplicada en escuelas y liceos en Chile, rescatando y enalteciendo así la voz de los docentes. Los resultados indican que el rol exigido a los docentes por el sistema educativo y sus instituciones dista del que los profesores consideran como ideal. El currículum educativo, las evaluaciones estandarizadas de aprendizaje y los estándares de desempeño docente se han convertido en mecanismos de presión constante para los docentes, y los establecimientos y sus directivos han formado estructuras para transmitir y reproducir esta presión. Así, los docentes consideran la innovación educativa como una resistencia o fuga de esas obligaciones, la cuál logran empoderándose individual y colectivamente. Las diversas relaciones de poder y procesos de empoderamiento docente inciden en cómo se desarrollan las innovaciones educativas, en sus orígenes, objetivos, objetos de cambio y sostenibilidad. |
| Resumen: |
Social demand for change and educational improvement had never positioned itself in Chilean history as strongly as it has during the past decade. The emergence of Knowledge Society and the numerous student and social revolts have put education in the spotlight of public opinion and political agenda. Educational innovation - meaning any change in the teaching-learning processes aimed to improve them - turned into a fundamental concept, and teachers have become a key piece as agents of change. Paradoxically, Chilean educational system has advanced towards a model of standards-based reforms. While explicitly has been considered as a mechanism that aims to give grater autonomy to educational communities, making them protagonists of their own improvement, in reality, they are consolidated by rigid accountability mechanisms, pressuring schools and teachers to develop their work under an instrumental rationality. The difficulty of innovating becomes evident, since change requires empowered professionals who need to overcome the barriers imposed by educational standards. The main goal of this study is to identify, from a socio-critical and transformative perspective, the influence that power relationships exercised over teachers and teachers' empowerment have in educational innovation processes in schools and high schools in Chile. We understand power relationships as attempts by one person or institution to control the actions of others - in this case, the pedagogical action - and teacher empowerment as the process of teachers to regain control over their own actions. We developed a sequential and transformative mixed methodology in two phases. In a first phase, we developed Narrative Productions with nine teachers, through which we learn their educational innovations, the associated power relationships and their forms of empowerment and resistance. We built on them the analysis categories for the second phase, a survey applied in schools and high schools in Chile, thus rescuing and exalting the voice of teachers. Results show that the teachers' role demanded by the educational system and its institutions is far from what teachers consider as the ideal role. The educational curriculum, standardized tests for students and teacher performance standards have become mechanisms of constant pressure for teachers. Schools and their principals have formed structures to transmit and reproduce this pressure. Thus, teachers consider educational innovation as a resistance or an escape from these obligations, which they achieve by empowering themselves individually and collectively. The various power relationships and teacher empowerment processes influence how educational innovations develop, in their origins, goals, objects of change and sustainability. |
| Nota: |
Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020 |
| Nota: |
Departament responsable de la tesi: Departament de Pedagogia Aplicada. |
| Nota: |
Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2019. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Versió publicada |
| Materia: |
Ensenyament ;
Estudi de casos ;
Innovacions ;
Xile ;
Professors ;
Pràctica professional ;
Llibertat d'ensenyament |
visitante ::
identificación
