| Fecha: |
2020 |
| Resumen: |
Aquesta tesi s'ocupa de el rol dels elements sonors i musicals en peces que combinen els llenguatges de la performance i del vídeo art, i que no són considerades art sonor. Proposo les nocions d'espai autobiogràfic i ubiquitous listening com a instruments per analitzar obres que aborden aspectes autobiogràfics fent ús d'elements sonors i visuals, aportant a més una revisió crítica de la bibliografia sobre el so i l'escolta en l'art contemporani. Aplico aquestes nocions a dos casos d'estudi: 1) performances i vídeos de Marina Abramovi, realitzats entre 1971 i 1997 que permeten comprendre el desenvolupament de la peça Balkan Baroque (1997); i 2) les fotografies i vídeo instal·lacions de Shirin Neshat realitzades entre 1993 i 1997 que permeten comprendre la peça Turbulent (1998). A través d'una revisió crítica de la bibliografia que s'ha ocupat d'aquestes peces, poso en evidència les conseqüències derivades de la manca d'atenció als elements sonors. |
| Resumen: |
Esta tesis se ocupa del rol de los elementos sonoros y musicales en piezas que combinan los lenguajes de la performance y del video arte, y que no son consideradas arte sonoro. Propongo las nociones de espacio autobiográfico y ubiquitous listening como instrumentos para analizar obras que abordan aspectos autobiográficos haciendo uso de elementos sonoros y visuales, aportando además una revisión crítica de la bibliografía sobre el sonido y la escucha en el arte contemporáneo. Aplico estas nociones a dos casos de estudio: 1) performances y videos de Marina Abramovi, realizados entre 1971 y 1997 que permiten comprender el desarrollo de la pieza Balkan Baroque (1997); y 2) las fotografías y video instalaciones de Shirin Neshat realizadas entre 1993 y 1997 que permiten comprender la pieza Turbulent (1998). A través de una revisión crítica de la bibliografía que se ha ocupado de estas piezas, pongo en evidencia las consecuencias derivadas de la falta de atención a los elementos sonoros. |
| Resumen: |
This thesis deals with the role of sound and music in artworks merging the languages of performance art and video art, which are not considered sound art. I propose the notions of autobiographical space and ubiquitous listening as tools to analyze artworks addressing autobiographical aspects through sonic and visual elements. I apply both notions to two case studies: 1) live and video performances made by Marina Abramovi, between 1971 and 1997 that allow us to understand the piece Balkan Baroque (1997); and 2) photographs and video installations made by Shirin Neshat between 1993 and 1997 that allow us to understand the piece Turbulent (1998). Through a critical review of the bibliography that has dealt with these pieces, I highlight the consequences derived from the lack of attention to sonic elements. |
| Nota: |
Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020 |
| Derechos: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Música ;
Music ;
So ;
Sonido ;
Sound ;
Art contemporani ;
Arte contemporáneo ;
Contemporary art ;
Ciències Humanes |
visitante ::
identificación
dir.
