| Date: |
2021 |
| Description: |
44 pag. |
| Abstract: |
La presència escènica és un tema de discussió i investigació candent en el teatre. Des de principis del segle XX, diversos pedagogs i directors han tractat d'objectivar l'actuació teatral, entesa com l'art de les accions psicofísiques, donant lloc a una sèrie de mètodes que, per més que efectius, són aproximacions intuïtives i pragmàtiques que dificulten el consens. A mitjan dels anys 80 comença el diàleg de la neurociència amb els estudis de l'experiència humana des de la fenomenologia en un intent de superar les limitacions del mètode científic i millorar el coneixement del comportament humà, concretament en l'àmbit l'acció humana, l'acte motor i el moviment, en el que l'actuació teatral esdevé un terreny atractiu. Tanmateix, la pràctica teatral necessita d'eines que li permetin objectivar el seu art. Així, l'interès entre el teatre i les neurociències és mutu i creixent des de l'inici del segle XXI, com també les línies d'investigació, majoritàriament teòriques, que els posen en relació. Aquest treball planteja des de la "pràctica com a investigació" una primera aproximació a l'estudi de la influència de la consciència plena en l'activació de l'atenció somàtica i el conseqüent desenvolupament de la presència escènica de l'intèrpret. Un estudi transversal a través del teatre, circ i l'esport que proposa un model d'experimentació que permet captar indicis de millora de la presència escènica gràcies a exercicis propis de la pràctica l'atenció plena. Una aproximació preliminar que serveix com a plataforma per a una investigació exhaustiva, complementant les observacions amb dades proporcionades per la neurociència. |
| Abstract: |
Stage presence is a recurrent source of discussion and research in theatre. Since the 1900s, many theatre teachers and directors have been trying to objectify acting, i. e. the art of psychophysical actions, providing several effective methods which have led to a lack of consensus due to its intuitive and pragmatic nature. In the mid 80s neuroscience started dialoguing with the phenomenology-like human experience studies in an attempt to overcome its limitations and take a step closer into the knowledge of human behaviour, specially, in the field of human action, motor act and movement, where theatre acting becomes an attractive tool. Likewise, theatre is in need of tools which enable its substantiation. Hence, interest between theatre and neuroscience has been increasing since the beginning of the 2000s and so are the emergent lines of research, although most are theoretical. This work presents a "Practice as Research" approach to the study of the influence of mindfulness in the activation of somatic attention and consequent development of stage presence of the performer. Across-disciplinary study through theatre, circus and sport which proposes an experimental model that allowed detection of hints of an improved stage presence thanks to mindfulness concentration and breath exercises. A preliminary approach which yields a platform for further research complementing the observations with neuroscientific data. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Studies: |
Estudis Teatrals [4313879] |
| Study plan: |
Màster Universitari en Estudis Teatrals [1174] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Subject: |
Presència escènica ;
Atenció somàtica ;
Consciència plena ;
Pràctica com a investigació ;
Stage presence ;
Somatic attention ;
Mindfulness ;
Practice as research ;
Neuroscience ;
Neurociència |
guest ::
