| Date: |
2021 |
| Abstract: |
Aquesta tesi analitza les principals característiques de la construcció del context artístic barceloní des d'inicis dels anys noranta. Estudia els elements que caracteritzen l'aparició d'una nova generació d'artistes en el context de Barcelona, el tall enfront de la producció artística anterior que suposa i la seva continuïtat fins avui. Un context artístic que des dels anys noranta manté elements en comú amb les produccions artístiques d'altres àmbits i llocs. De fet, participa i és fruit del fenomen de la globalització i la manera en la qual ha afectat tant les pràctiques artístiques com a la construcció institucional de l'art La tesi reconstrueix el context de globalització que s'inicia llavors i com afecta a la pràctica artística: la multiplicació de centres d'activitat artística, la construcció d'un teixit institucional de l'art o l'ús de la cultura com a marca de prestigi de les ciutats. En aquest sentit, desenvolupa una teoria contextual de l'art posant en relació Barcelona amb altres centres artístics. A partir d'aquí, la tesi analitza els trets principals de la producció artística des dels anys noranta fins a l'actualitat en tres aspectes relacionats: el retorn de les pràctiques hereves de l'art conceptual i l'adopció de la transdiciplinariedad en un context en el qual s'implementa l'entramat institucional de l'art a Barcelona. L'examen d'aquestes característiques principals de la construcció del panorama artístic a Barcelona en el context de la globalització es realitza a través de l'anàlisi d'una sèrie de casos d'estudi: des de la comparativa amb el context de Londres, el rol jugat per institucions com el MACBA i els elements que defineixen els treballs d'artistes com Mabel Palacín, Ignasi Aballí o Antonio Ortega. La recerca conclou que la construcció del context artístic a Barcelona des dels noranta és paral·lel al d'altres centres i guarda similars característiques. Així, participa de les característiques de la producció artística internacional instal·lada en el paradigma de la globalització. Un paradigma que ha generat un nou academicisme de l'art contemporani caracteritzat per un triple eix: desplegament institucional, retorn de pràctiques conceptuals i transdiciplinariedad. És a dir, que el pas dels anys vuitanta als noranta del segle XX va suposar un tall epistemeológico en les arts que ha continuat vigent i dins del qual Barcelona és un context més. |
| Abstract: |
Esta tesis analiza las principales características de la construcción del contexto artístico barcelonés desde inicios de los años noventa. Estudia los elementos que caracterizan la aparición de una nueva generación de artistas en el contexto de Barcelona, el corte frente a la producción artística anterior que supone y su continuidad hasta hoy. Un contexto artístico que desde los años noventa mantiene elementos en común con las producciones artísticas de otros ámbitos y lugares. De hecho, participa y es fruto del fenómeno de la globalización y la manera en la que ha afectado tanto a las prácticas artísticas como a la construcción institucional del arte La tesis reconstruye el contexto de globalización que se inicia entonces y cómo afecta a la práctica artística: la multiplicación de centros de actividad artística, la construcción de un tejido institucional del arte o el uso de la cultura como marca de prestigio de las ciudades. En este sentido, desarrolla una teoría contextual del arte poniendo en relación Barcelona con otros centros artísticos. A partir de ahí, la tesis analiza los rasgos principales de la producción artística desde los años noventa hasta la actualidad en tres aspectos relacionados: el retorno de las prácticas herederas del arte conceptual y la adopción de la transdiciplinariedad en un contexto en el que se implementa el entramado institucional del arte en Barcelona. El examen de esas características principales de la construcción del panorama artístico de Barcelona en el contexto de la globalización se realiza a través del análisis de una serie de casos de estudio: desde la comparativa con el contexto de Londres, el rol jugado por instituciones como el MACBA y los elementos que definen los trabajos de artistas como Mabel Palacín, Ignasi Aballí o Antonio Ortega. La investigación concluye que la construcción del contexto artístico en Barcelona desde los noventa es paralelo al de otros centros y guarda similares características. Así, participa de las características de la producción artística internacional instalada en el paradigma de la globalización. Un paradigma que ha generado un nuevo academicismo del arte contemporáneo caracterizado por un triple eje: despliegue institucional, retorno de prácticas conceptuales y transdiciplinariedad. Es decir, que el paso de los años ochenta a los noventa del siglo XX supuso un corte epistemeológico en las artes que ha continuado vigente y dentro del cual Barcelona es un contexto más. |
| Abstract: |
This thesis analyzes the main characteristics on the construction of the Barcelona artistic context since the early nineties. It studies the elements that characterize the appearance of a new generation of artists in the context of Barcelona, the cut against previous artistic production that it entails and its continuity until today. An artistic context that has maintained elements in common with artistic productions from other cities since the 1990s. In fact, it participates and is the result of the globalization and the way in which it has affected both artistic practices and the institutional construction of art. The thesis reconstructs the context of globalization that began then and how it affects the artistic practice: the multiplication of centers of artistic activity, the construction of an institutional net of art or the use of culture as a prestigious brand for the cities. In this sense, it develops a contextual theory of art by linking Barcelona with other artistic nodes. From there, the thesis analyzes the main features of artistic production from the 1990s to the present in three related aspects: the return of practices inherited from conceptual art and the adoption of transdisciplinary in a context in which it is implemented the institutional framework of art in Barcelona. The examination of these main characteristics of the construction of the artistic panorama in Barcelona in the context of globalization is carried out through the analysis of a series of case studies: from the comparison with the context of London, the role played by institutions such as the MACBA and the elements that define works of artists such as Mabel Palacín, Ignasi Aballí or Antonio Ortega. The research concludes that the construction of the artistic context in Barcelona since the nineties is parallel to that of other centers and has similar characteristics. Thus, it participates in the characteristics of international artistic production installed in the paradigm of globalization. A paradigm that has generated a new academicism of contemporary art characterized by a triple axis: institutional deployment, return of conceptual practices and transdisciplinary. In other words, the passage from the eighties to the nineties of the twentieth century supposed an epistemeological break in the arts that has continued until today and within which Barcelona is another context. |
| Note: |
Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2020-2021 |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Rights: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Art contemporani ;
Arte contemporáneo ;
Contemporary art ;
Barcelona ;
Transdisciplinarietat ;
Transdisciplinariedad ;
Transdisciplinarity ;
Ciències Humanes |
guest ::
