| Additional title: |
Grups socials, crisis econòmiques i suport a la Unió Europea : evidència de les regions espanyoles durant trenta anys (1990-2020) |
| Additional title: |
Grupos sociales, crisis económicas y apoyo a la Unión Europea : evidencia de las regiones españolas durante treinta años (1990-2020) |
| Date: |
2022 |
| Abstract: |
In recent decades, the literature on public support for the European Union (EU) has examined utilitarian and affective theories. Nonetheless, a comprehensive study of the variations in support across social groups, particularly in times of economic turmoil and across large periods of time, has been neglected. Drawing on previous studies, we investigate the support for EU membership across social groups, and the potential distinct impact that economic crises have on their attitudes towards the EU. In order to test these propositions, we integrate several databases from the Eurobarometer across a thirty-year period (1990-2020), with economic data from FEDEA and attitudinal data from the Integrated Values Survey. Even when controlling for alternative explanations of EU support, our results reveal that social groups with more mobility, education/skills and less dependence on the national welfare system, tend to support EU membership in higher numbers than the population average. Likewise, our results indicate that economic crises at the regional level impact the public appraisal of the EU across all social groups, but students and skilled manual workers hold their ground in higher numbers than the rest of occupations. Finally, we also find differential attitudes across Spanish regions that should inspire further research regarding EU funds, transnational connections to other EU countries and regions, and the role of nationalism and party cues in driving support to the EU. We reinforce the robustness of our findings with two specifications of logistic regressions, and robust standard errors. |
| Abstract: |
En les últimes dècades, la literatura sobre el suport públic a la Unió Europea (UE) ha examinat teories utilitàries i afectives. Tot i això, no s'ha realitzat un estudi exhaustiu de les variacions de suport entre grups socials, especialment en èpoques de crisi econòmica i durant grans períodes de temps. A partir d'estudis anteriors, investiguem el suport a la pertinença a la UE entre grups socials i el potencial impacte diferencial que tenen les crisis econòmiques en les seves actituds envers la UE. Per tal de posar a prova aquestes proposicions, integrem diverses bases de dades de l'Eurobarometer durant un període de trenta anys (1990-2020), amb dades econòmiques de FEDEA i dades actitudinals de l'Integrated Values Survey. Fins i tot quan es controlen les explicacions alternatives del suport de la UE, els nostres resultats revelen que els grups socials amb més mobilitat, educació/competències i menys dependència del sistema nacional de benestar tendeixen a donar major suport a la pertinença a la UE que la mitjana de la població. Així mateix, els nostres resultats indiquen que les crisis econòmiques a nivell regional impacten en la valoració pública de la UE en tots els grups socials, però els estudiants i els treballadors manuals qualificats mantenen una millor opinió que la resta d'ocupacions. Finalment, també trobem actituds diferencials entre les regions espanyoles que haurien d'inspirar més investigacions sobre els fons europeus, les connexions transnacionals amb altres països i regions de la UE i el paper del nacionalisme i les accions de partit a l'hora d'impulsar el suport a la UE. Reforcem la robustesa de les nostres troballes amb dues especificacions de regressió logística i errors estàndard robustos. |
| Abstract: |
En las últimas décadas, la literatura sobre el apoyo de la opinión pública a la Unión Europea (UE) ha examinado teorías utilitaristas e identitarias. No obstante, no existe un estudio sistemático de las variaciones del apoyo entre grupos sociales al proceso de integración, particularmente en tiempos de crisis económica y durante largos períodos de tiempo. Basándonos en estudios previos, investigamos el apoyo a la pertenencia a la UE en todos los grupos sociales y el impacto potencial que las crisis económicas tienen en sus actitudes hacia la UE. Para hacer esto, integramos varias bases de datos del Eurobarometer durante un período de treinta años (1990-2020), con datos económicos de FEDEA y datos actitudinales del Integrated Values Survey. Incluso cuando se controlan las explicaciones alternativas del apoyo de la UE, nuestros resultados revelan que los grupos sociales con más movilidad, educación/habilidades y menos dependencia del sistema nacional de bienestar tienden a apoyar la pertenencia a la UE en mayor medida que el promedio de la población. Asimismo, nuestros resultados indican que las crisis económicas a nivel regional impactan en la valoración pública de la UE en todos los grupos sociales, pero los estudiantes y trabajadores manuales cualificados se mantienen firmes en mayor número que el resto de ocupaciones. Finalmente, también encontramos actitudes diferenciales entre las comunidades autónomas españolas, que deberían inspirar más investigaciones sobre los fondos de la UE, las conexiones transnacionales con otros países y otras regiones de la UE, así como el papel del nacionalismo y las señales de los partidos para impulsar el apoyo a la UE. Reforzamos la solidez de nuestros hallazgos con dos especificaciones de regresiones logísticas y errores estándar robustos. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; Versió publicada |
| Subject: |
European Union ;
Spain ;
Public opinion ;
Regional differences ;
Euroescepticism ;
Unión Europea ;
España ;
Opinión pública ;
Diferencias regionales ;
Euroescepticismo ;
Unió Europea ;
Espanya ;
Opinió pública ;
Diferències regionals ;
Euroescepticisme |
| Published in: |
Quaderns IEE, Vol. 1 Núm. 2 (2022) , p. 3-30 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
guest ::
(Barcelona Center for European Studies)
