dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
| Data: |
2022 |
| Resum: |
La tesi sosté que el conflicte entre Xile, Perú i Bolívia per Tacna i Arica (1879-1929) es va desenvolupar en dues dimensions de la realitat. Una va ser la local i una altra la global. Mentre que la primera va estar composta per les relacions polítiques, socials i culturals experimentades pels habitants de Tacna i Arica, la segona va ser estructurada pels governs dels tres països contendents i, en gran mesura, pels Estats Units dAmèrica. La premsa d'aquest país, d'acord amb el desenvolupament de l'imperialisme, va construir un imaginari nacionalista que va legitimar davant de l'opinió pública la vàlua i la necessitat del lideratge nord-americà a Amèrica Llatina. La tesi descansa en un abordatge interdisciplinari. La perspectiva històrica per comprendre les connexions entre Tacna-Arica i els Estats Units va ser complementada amb idees de la filosofia, els estudis del discurs i la psicoanàlisi. En conjunt, aquests coneixements van enriquir l'anàlisi de la documentació produïda principalment per l'Estat xilè i de les notícies publicades a les rotatives nord-americanes. La principal pregunta de recerca es pot expressar de la manera següent: Quina relació hi ha entre el conflicte de Xile, Perú i Bolívia per la possessió de Tacna i Arica (1879-1929) i la premsa dels Estats Units, que va construir imaginaris nacionals cap als països involucrats a la litis? Algunes preguntes subjacents a l'anterior són: Quins aspectes teòrics dels estudis filosòfics sobre els imaginaris són rellevants per comprendre el discurs periodístic nord-americà? Quins aspectes conceptuals dels estudis del discurs i la psicoanàlisi permeten contextualitzar i explicar els missatges de les notícies nord-americanes? Des d'una perspectiva local, com es va desenvolupar als camps polític, social i cultural el conflicte entre Xile, Perú i Bolívia per Tacna i Arica? En quins aspectes concrets de la societat local es constata la dificultosa construcció del projecte nacional de l'Estat xilè? Des d'una perspectiva global, de quina manera i per què va ser representat el conflicte als mitjans de comunicació dels Estats Units? Quin paper va fer a la premsa en la creació d'imaginaris nacionals diversos cap als països involucrats en el contenciós, incloent-hi els Estats Units? L'objectiu general d'aquesta tesi és demostrar la relació entre el conflicte que van experimentar Xile, Perú i Bolívia per Tacna-Arica i la premsa dels Estats Units, que arran del diferèndum va construir imaginaris nacionals sobre els països esmentats. Els objectius específics són tres. En primer lloc, explorar amb una mirada interdisciplinària les discussions al voltant dels imaginaris desenvolupades a la filosofia, així com els principals conceptes dels estudis crítics del discurs. En segon lloc, examinar el procés "local" de construcció de l'Estat-Nació xilè a Tacna i Arica, fent atenció a cinc dinàmiques frontereres: l'establiment de l'administració xilena; lacció dels grups comerciants immigrants; la salubritat i la higienització; la religió; i, finalment, la violència nacionalista. En tercer lloc, conèixer com va representar la premsa nord-americana el començament de la Guerra del Pacífic i l'etapa d'aquesta quan Xile va envair Tacna i Arica. De la mateixa manera, demostrar levolució del discurs periodístic cap a aquesta regió durant lúltima dècada del problema. La hipòtesi suggereix que l'estructuració de les relacions politicosocials a l'espai local de Tacna i Arica va tenir poca repercussió a la premsa nord-americana, a diferència de la produïda per les relacions internacionals entre Xile, Perú, Bolívia i Estats Units -en un espai global- per solucionar el diferèndum. La conseqüència més significativa d'aquesta diferència als diaris analitzats és la construcció d'imaginaris nacionals cap a aquests països i el reconeixement de la frontera com a zona de risc per a Amèrica. |
| Resum: |
La tesis sostiene que el conflicto entre Chile, Perú y Bolivia por Tacna y Arica (1879-1929) se desenvolvió en dos dimensiones de la realidad. Una fue la local y otra la global. Mientras que la primera estuvo compuesta por las relaciones políticas, sociales y culturales experimentadas por los habitantes de Tacna y Arica, la segunda fue estructurada por los gobiernos de los tres países contendientes y, en gran medida, por los Estados Unidos de América. La prensa de este país, en consonancia con el desarrollo del imperialismo, construyó un imaginario nacionalista que legitimó ante la opinión pública la valía y necesidad del liderazgo estadounidense en América Latina. La tesis descansa en un abordaje interdisciplinario. La perspectiva histórica para comprender las conexiones entre Tacna-Arica y Estados Unidos fue complementada con ideas de la filosofía, los estudios del discurso y el psicoanálisis. En conjunto, estos conocimientos enriquecieron el análisis de la documentación producida principalmente por el Estado chileno y de las noticias publicadas en las rotativas estadounidenses. La principal pregunta de investigación puede expresarse de la siguiente manera: ¿Qué relación existe entre el conflicto de Chile, Perú y Bolivia por la posesión de Tacna y Arica (1879-1929) y la prensa de Estados Unidos, que construyó imaginarios nacionales hacia los países involucrados en la litis? Algunas preguntas que subyacen a la anterior son: ¿Qué aspectos teóricos de los estudios filosóficos sobre los imaginarios son relevantes para comprender el discurso periodístico estadounidense? ¿Qué aspectos conceptuales de los estudios del discurso y el psicoanálisis permiten contextualizar y explicar los mensajes de las noticias estadounidenses? ¿Desde una perspectiva local, cómo se desarrolló en los campos político, social y cultural el conflicto entre Chile, Perú y Bolivia por Tacna y Arica? ¿En qué aspectos concretos de la sociedad local se constata la construcción dificultosa del proyecto nacional del Estado chileno? ¿Desde una perspectiva global, de qué forma y por qué fue representado el conflicto en los medios de comunicación de los Estados Unidos? ¿Qué papel cupo a la prensa en la creación de imaginarios nacionales diversos hacia los países involucrados en el contencioso, incluyendo a los Estados Unidos? El objetivo general de esta tesis es demostrar la relación entre el conflicto que experimentaron Chile, Perú y Bolivia por Tacna-Arica y la prensa de los Estados Unidos, que a raíz del diferendo construyó imaginarios nacionales sobre los países mencionados. Los objetivos específicos son tres. En primer lugar, explorar con una mirada interdisciplinaria las discusiones en torno a los imaginarios desarrolladas en la filosofía, así como los principales conceptos de los estudios críticos del discurso. En segundo lugar, examinar el proceso "local" de construcción del Estado-Nación chileno en Tacna y Arica, prestando atención a cinco dinámicas fronterizas: el establecimiento de la administración chilena; la acción de los grupos comerciantes inmigrantes; la salubridad y la higienización; la religión; y, por último, la violencia nacionalista. En tercer lugar, conocer cómo representó la prensa estadounidense el comienzo de la Guerra del Pacífico y la etapa de ésta cuando Chile invadió Tacna y Arica. Del mismo modo, demostrar la evolución del discurso periodístico hacia esta región durante la última década del problema. La hipótesis sugiere que la estructuración de las relaciones político-sociales en el espacio local de Tacna y Arica tuvo poca repercusión en la prensa estadounidense, a diferencia de la producida por las relaciones internacionales entre Chile, Perú, Bolivia y Estados Unidos -en un espacio global- para solucionar el diferendo. La consecuencia más significativa de esta diferencia, en los periódicos analizados, es la construcción de imaginarios nacionales hacia estos países y el reconocimiento de la frontera como zona de riesgo para América. |
| Resum: |
The thesis maintains that the conflict between Chile, Peru and Bolivia over Tacna and Arica (1879-1929) unfolded in two dimensions of reality. One was local and the other global. While the first was made up of the political, social and cultural relations experienced by the inhabitants of Tacna and Arica, the second was structured by the governments of the three contending countries and, to a large extent, by the United States of America. The press of this country, in line with the development of imperialism, built a nationalist imaginary that legitimized in public opinion the value and necessity of US leadership in Latin America. The thesis rests on an interdisciplinary approach. The historical perspective to understand the connections between Tacna-Arica and the United States was complemented with ideas from philosophy, discourse studies and psychoanalysis. As a whole, this knowledge enriched the analysis of the documentation produced mainly by the Chilean State and of the news published in American newspapers. The main research question can be expressed as follows: What is the relationship between the conflict between Chile, Peru and Bolivia for the possession of Tacna and Arica (1879-1929) and the United States press, which built national imaginaries towards the countries involved in the litis? Some questions that underlie the previous one are: What theoretical aspects of the philosophical studies on imaginaries are relevant to understand the American journalistic discourse? What conceptual aspects of discourse studies and psychoanalysis allow us to contextualize and explain the messages of the American news? From a local perspective, how did the conflict between Chile, Peru and Bolivia over Tacna and Arica develop in the political, social and cultural fields? In what specific aspects of local society can the difficult construction of the national project of the Chilean State be verified? From a global perspective, how and why was the conflict portrayed in the US media? What role did the press play in the creation of diverse national imaginaries towards the countries involved in the dispute, including the United States? The general objective of this thesis is to demonstrate the relationship between the conflict that Chile, Peru and Bolivia experienced over Tacna-Arica and the United States press, which as a result of the dispute built national imaginaries about the aforementioned countries. The specific objectives are three. In the first place, to explore with an interdisciplinary perspective the discussions around the imaginaries developed in philosophy, as well as the main concepts of critical discourse studies. Second, to examine the "local" process of construction of the Chilean Nation-State in Tacna and Arica, paying attention to five border dynamics: the establishment of the Chilean administration; the action of immigrant business groups; health and sanitation; the religion; and, finally, nationalist violence. Third, to know how the American press represented the beginning of the Pacific War and its stage when Chile invaded Tacna and Arica. In the same way, demonstrate the evolution of the journalistic discourse towards this region during the last decade of the problem. The hypothesis suggests that the structuring of political-social relations in the local space of Tacna and Arica had little repercussion in the US press, unlike that produced by international relations between Chile, Peru, Bolivia and the United States -in a space global - to resolve the dispute. The most significant consequence of this difference, in the analyzed newspapers, is the construction of national imaginaries towards these countries and the recognition of the border as a risk zone for America. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Tacna i Arica ;
Tacna y Arica ;
Tacna-Arica ;
Estats Units ;
Estados Unidos ;
United States ;
Història ;
Historia ;
History ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
