Virtual Reality-Based Early Neurocognitive Stimulation in Critically Ill Patients : A Pilot Randomized Clinical Trial
Navarra-Ventura, Guillem (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
Gomà, Gemma (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
de Haro, Candelaria (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
Jódar Vicente, Mercè (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut)
Sarlabous, Leonardo (Hospital de Sabadell. Unitat de Cures Intensives (UCI))
Hernando, David (Universidad de Zaragoza. Instituto Universitario de Investigación en Ingeniería de Aragón)
Bailón, Raquel (Universidad de Zaragoza. Instituto Universitario de Investigación en Ingeniería de Aragón)
Ochagavía Calvo, Ana (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
Blanch, Lluís (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
López-Aguilar, Josefina (Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT))
Fernandez-Gonzalo, Sol (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut)

Date:	2021
Abstract:	This study focuses on the application of a non-immersive virtual reality (VR)-based neurocognitive intervention in critically ill patients. Our aim was to assess the feasibility of direct outcome measures to detect the impact of this digital therapy on patients' cognitive and emotional outcomes. Seventy-two mechanically ventilated adult patients were randomly assigned to the "treatment as usual" (TAU, n = 38) or the "early neurocognitive stimulation" (ENRIC, n = 34) groups. All patients received standard intensive care unit (ICU) care. Patients in the ENRIC group also received adjuvant neurocognitive stimulation during the ICU stay. Outcome measures were a full neuropsychological battery and two mental health questionnaires. A total of 42 patients (21 ENRIC) completed assessment one month after ICU discharge, and 24 (10 ENRIC) one year later. At one-month follow-up, ENRIC patients had better working memory scores (p = 0. 009, d = 0. 363) and showed up to 50% less non-specific anxiety (11. 8% vs. 21. 1%) and depression (5. 9% vs. 10. 5%) than TAU patients. A general linear model of repeated measures reported a main effect of group, but not of time or group-time interaction, on working memory, with ENRIC patients outperforming TAU patients (p = 0. 008, η 2 = 0. 282). Our results suggest that non-immersive VR-based neurocognitive stimulation may help improve short-term working memory outcomes in survivors of critical illness. Moreover, this advantage could be maintained in the long term. An efficacy trial in a larger sample of participants is feasible and must be conducted.
Rights:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.
Language:	Anglès
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Subject:	Critical illness ; Digital therapy ; Prevention ; Post-intensive care syndrome ; Working memory
Published in:	Journal of personalized medicine, Vol. 11 (november 2021) , ISSN 2075-4426

DOI: 10.3390/jpm11121260
PMID: 34945732

14 p, 1.3 MB

The record appears in these collections:
Research literature > UAB research groups literature > Research Centres and Groups (research output) > Health sciences and biosciences > Parc Taulí Research and Innovation Institute (I3PT
Articles > Research articles
Articles > Published articles