| Resum: |
Diari de presó és el testimoniatge de Manuel Carrasco i Formiguera durant els anys 1923 i 1924, arran de la dictadura de Primo de Rivera, a través d'una trajectòria molt constant i fidel a uns eixos: el combat per la pau i contra la guerra del Marroc i el combat per una Catalunya lliure fet mitjançant tribunes múltiples com el manifest "Catalunya-nació" o, molt especialment, amb la revista política i satírica L 'Estevet que satiritzava la comoditat de la Lliga i maldava per un compromís de fidelitat a l'ideari exposat. Carrasco, empresonat a Barcelona i a Burgos, aconseguí, ser coherent, des d'un cristianisme i un patriotisme amarats de serietat no exempts de risc -quina crítica al poder no és un risc?- amb la qual cosa va galvanitzar una joventut que el contemplava com un líder davant els fracassos polítics d'un Estat que recorria a la força contra els pobles marroquins i catalans sense aconseguir l'adhesió de les voluntats sinó només per la violència institucional. Obra breu (Barcelona, Barcelonesa d'edicions, 1999), esdevé un punt de referència per la vinculació de l'intel·lectual crític en relació als problemes socials i polítics d'una col·lectivitat. Els valors que Diari de presó desprèn -fidelitat a l'entorn, amor a la família, compromís social, pacifisme- el configuren com un llibre a recomanar. |
visitant ::
identificació
