| Additional title: |
L'impacte de les relacions intergovernamentals en la gestió de la COVID sobre el lideratge de les dones |
| Additional title: |
The impact of intergovernmental relations in COVID management on women's leadership |
| Date: |
2023 |
| Abstract: |
La mayoría de las investigaciones sobre gobernanza multinivel desde una perspectiva de género han tenido como variable dependiente las políticas de igualdad (Haussman et al. , 2010). Por el contrario, son menos frecuentes las investigaciones que analizan la presencia de las mujeres como protagonistas de la gobernanza multinivel, sus formas de actuación o el efecto de sus acciones en el resultado final (Gushchina y Kaiser, 2021). Esta investigación aborda esta perspectiva en una situación de pandemia, donde la urgencia y la interdependencia estimulan la regla de participación ejecutiva. La limitada presencia de mujeres en la gestión intergubernamental de la pandemia está estrechamente relacionada con su escasa presencia en los gobiernos. El poder ejecutivo y, en especial, la jefatura de gobierno siguen siendo un terreno cerrado para las mujeres. Actualmente, casi la mitad de los países de la Unión Europea no han tenido en su historia a ninguna mujer como primera ministra (Novo-Arbona, 2020). Sin embargo, los sistemas federales y descentralizados han representado una vía de acceso de las mujeres a las jefaturas de los poderes ejecutivos, y su presencia ha sido más común en las jefaturas de las unidades constituyentes. El porcentaje de mujeres ministras también ha aumentado considerablemente, y ellas han ocupado carteras más prestigiosas, como las de Asuntos Exteriores, Defensa o Economía, aunque tradicionalmente -y todavía hoy- es más habitual su presencia en las relacionadas con los cuidados, como los servicios sociales o el ámbito sanitario (Kroeber y Hüffelmann, 2021). Este artículo identifica los órganos de decisión multinivel más relevantes desde la declaración de la pandemia, la presencia de mujeres en ellos y su rol dentro de las organizaciones. |
| Abstract: |
La majoria de les recerques sobre governança multinivell des d'una perspectiva de gènere han tingut com a variable dependent les polítiques d'igualtat (Haussman et al. , 2010). Per contra, són menys freqüents les recerques que analitzen la presència de les dones com a protagonistes de la governança multinivell, les seves formes d'actuació o l'efecte de les seves accions en el resultat final (Gushchina i Kaiser, 2021). Aquesta recerca aborda aquesta perspectiva en una situació de pandèmia, on la urgència i la interdependència estimulen la regla de participació executiva. La limitada presència de dones en la gestió intergovernamental de la pandèmia està estretament relacionada amb la seva escassa presència en els governs. El poder executiu i, especialment, la prefectura de govern continuen sent un terreny tancat per a les dones. Actualment, gairebé la meitat dels països de la Unió Europea no han tingut en la seva història cap dona com a primera ministra (Novo-Arbona, 2020). No obstant això, els sistemes federals i descentralitzats han representat una via d'accés de les dones a les prefectures dels poders executius, i la seva presència ha estat més comuna a les prefectures de les unitats constituents. El percentatge de dones ministres també ha augmentat considerablement, i elles han ocupat carteres més prestigioses, com les d'Afers Exteriors, Defensa o Economia, encara que tradicionalment -i encara avui- és més habitual la seva presència en les relacionades amb les cures, com els serveis socials o l'àmbit sanitari (Kroeber i Hüffelmann, 2021). Aquest article identifica els òrgans de decisió multinivell més rellevants des de la declaració de la pandèmia, la presència de dones en aquests òrgans i el seu rol dins de les organitzacions. |
| Abstract: |
Most research on multilevel governance from a gender perspective has taken gender equality policies as the dependent variable (Haussman et al. , 2010). In contrast, research that analyses the presence of women as protagonists in multilevel governance, their forms of action or the impact of their actions on the outcome is less frequent (Gushchina and Kaiser, 2021). This research addresses this perspective in a pandemic situation, where urgency and interdependence stimulate the rule of executive participation. The limited presence of women in intergovernmental management of the pandemic is closely related to their limited presence in governments. The executive, and in particular the head of government, remains a closed terrain for women. Currently, almost half of the countries in the European Union have never had a female prime minister (Novo-Arbona, 2020). However, federal and decentralised systems have been a way for women to gain access to the heads of executive power, as their presence is more common in the heads of constituent units. The percentage of women ministers has also increased considerably, and they have occupied more 'prestigious' ministries such as foreign affairs, defence or the economy. Traditionally, and still today, their presence is more common in care-related ministries such as social services or health (Kroeber and Hüffelmann, 2021). This article identifies the main multi-level decision-making bodies since the declaration of the pandemic, the presence of women in them and their role within the organisations. |
| Note: |
Financiamiento. Esta investigación está financiada dentro del proyecto PID2021-128599NBI00 y por el grupo de investigación IT1733-22. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Género ;
Federalismo ;
Relaciones intergubernamentales ;
COVID-19 ;
Gender ;
Federalism ;
Intergovernmental relation ;
Gènere ;
Federalisme ;
Relacions intergovernamentals |
| Published in: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 108 Núm. 3 (2023) , p. e3179 (Artículos de monográfico) , ISSN 2013-9004 |
guest ::
(Universidad del País Vasco)
