| Data: |
2023 |
| Resum: |
Aquesta investigació té com a centre l'anàlisi de la representació de les veus i cossos marginats en obres de tres narradores hispà caribenyes nascudes als setanta: Yolanda Arroyo Pizarro (Puerto Rico, 1970), Ena Lucía Portela (Cuba 1972), i Rita Indiana (República Dominicana, 1977). Guia aquesta lectura la idea que les autores a les seves obres desafien les normatives patriarcals sobre les sexualitats i identitats de les dones. Les tres autores comparteixen donar cabuda a les seves obres literàries a la representació de les sexualitats dissidents de les dones. De fet, la crítica ha coincidit a reconèixer-les com a autores que aborden en la ficció les violències socials vinculades al gènere 'com la misogínia, homofòbia, transfòbia', així com les vinculades a la situació de raça 'racisme i xenofòbia', especialment als casos de Rita Indiana i Yolanda Arroyo Pizarro. L'elecció de les obres, objectes d'estudi d'aquesta anàlisi, s'ha basat en la presència de la representació de personatges de dones i de sexualitats no heteronormatives, contemplant dues novel·les de cada autora, i també, en el cas d'Arroyo, alguns relats. Específicament, les obres són: les novel·les La sombra del caminante (2001) i Cien botellas en una pared (2002) de Portela; Caparazones (2010) i Violeta (2013) d'Arroyo Pizarro, juntament amb diversos dels seus contes de la compilació Transmutadxs (2016); i les novel·les de Rita Indiana Nombres y animales (2013) i La mucama de Omicunlé (2015). La investigació té com a objectiu analitzar en les obres narratives ficcionals esmentades, la representació de la dona no heteronormativa, i amb això del col·lectiu LGTBQ+; les relacions de poder, des d'una perspectiva interseccional, contemplant com operen les marques d'opressió de gènere, raça, classe, etc. , cosa que implica atendre també els cossos racialitzats o en precarització socioeconòmica; i també, les pràctiques sexuals no normatives. D'aquesta manera, busco adonar de les maneres com les autores il·lustren aquests cossos mitjançant la construcció dels personatges, i així observar com les seves escriptures es posicionen davant les estructures hegemòniques socials. Plantejo que, en representar dones i sexualitats no-normatives (ja sigui mitjançant personatges de dones les orientacions del desig sexual dels quals no són exclusivament heterosexuals o que defensen la seva pròpia agència sexual), les tres autores evidencien la capacitat d'existir fora del paper secundari creat per a elles pel patriarcat i fora de l'heterocisnormativitat. Sostinc també que donen cabuda en la representació a veus, cossos i temes sovint ignorats dins del Carib hispà, com del mateix camp literari. Així, repten la marginació i la invisibilització de les dones no-heteronormatives en la literatura tant local com global. Tenint en compte els arguments entorn del masclisme en l'ambient literari, proposo la hipòtesi que Rita Indiana, Yolanda Arroyo Pizarro i Ena Lucía Portela desdenyen aquest silenciament a les seves obres i descriuen en detall, sense por ni eufemismes, l'experiència del cos de les dones, i, com veurem, sobretot, tenint en compte l'experiència dels cossos de dones sexualment autònoms i amb desitjos lèsbics. Les dones que apareixen a les novel·les i els contes d'aquestes narradores no són muses inspiradores, sinó que estan al centre de les històries. Elles enuncien les pròpies perspectives de la cultura, dels homes, del sexe i subverteixen el seu paper tradicional que les condiciona a ser objecte, recipient o pròtesi de l'home. |
| Resum: |
La presente investigación tiene como centro el análisis de la representación de las voces y cuerpos marginados en obras de tres narradoras hispano caribeñas nacidas en los setenta: Yolanda Arroyo Pizarro (Puerto Rico, 1970), Ena Lucía Portela (Cuba 1972), y Rita Indiana (República Dominicana, 1977). Guía esta lectura la idea de que las autoras en sus obras desafían las normativas patriarcales sobre las sexualidades e identidades de las mujeres. Las tres autoras comparten el darle cabida en sus obras literarias a la representación de las sexualidades disidentes de las mujeres. De hecho, la crítica ha coincidido en reconocerlas como autoras que abordan en la ficción las violencias sociales vinculadas al género 'como la misoginia, homofobia, transfobia', así como las vinculadas a la situación de raza 'racismo y xenofobia', especialmente en los casos de Rita Indiana y Yolanda Arroyo Pizarro. La elección de las obras, objetos de estudio de este análisis, se ha basado en la presencia de la representación de personajes de mujeres y de sexualidades no heteronormativas, contemplando dos novelas de cada autora, y también, en el caso de Arroyo, algunos relatos. Específicamente, las obras son: las novelas La sombra del caminante (2001) y Cien botellas en una pared (2002) de Portela; Caparazones (2010) y Violeta (2013) de Arroyo Pizarro, junto a varios de sus cuentos de la compilación Transmutadxs (2016); y las novelas de Rita Indiana Nombres y animales (2013) y La mucama de Omicunlé (2015). La investigación tiene como objetivo analizar en dichas obras narrativas ficcionales, la representación de la mujer no heteronormativa, y con ello del colectivo LGTBQ+; las relaciones de poder, desde una perspectiva interseccional, contemplando cómo operan las marcas de opresión de género, raza, clase, etc. , lo que implica atender también a los cuerpos racializados o en precarización socioeconómica; y también, las prácticas sexuales no normativas. De esta forma, busco dar cuenta de las maneras cómo las autoras ilustran tales cuerpos mediante la construcción de los personajes, y así, observar, cómo sus escrituras se posicionan ante las estructuras hegemónicas sociales. Planteo que, al representar a mujeres y sexualidades no-normativas (ya sea mediante personajes de mujeres cuyas orientaciones del deseo sexual no son exclusivamente heterosexuales o que defienden su propia agencia sexual), las tres autoras evidencian la capacidad de existir fuera del papel secundario creado para ellas por el patriarcado y fuera de la heterocisnormatividad. Sostengo también que dan cabida en la representación a voces, cuerpos y temas a menudo ignorados dentro del Caribe hispano, como del propio campo literario. Así, retan la marginación e invisibilización de las mujeres no-heteronormativas en la literatura tanto local como global. Teniendo en cuenta los argumentos entorno al machismo en el ambiente literario, propongo la hipótesis de que Rita Indiana, Yolanda Arroyo Pizarro y Ena Lucía Portela desdeñan este silenciamiento en sus obras y describen en detalle, sin temor ni eufemismos, la experiencia del cuerpo de las mujeres, y, como veremos, sobre todo, atendiendo a la experiencia de los cuerpos de mujeres sexualmente autónomos y con deseos lésbicos. Las mujeres que aparecen en las novelas y cuentos de estas narradoras no son musas inspiradoras, sino que están al centro de las historias. Ellas enuncian sus propias perspectivas de la cultura, de los hombres, del sexo y subvierten su papel tradicional que las condiciona a ser objeto, recipiente o prótesis del hombre. |
| Resum: |
This investigation centres on the analysis of the representation of marginalised voices and bodies in the narratives of three Hispanic Caribbean female authors born in the 1970s: Yolanda Arroyo Pizarro (Puerto Rico, 1970), Ena Lucía Portela (Cuba, 1972), and Rita Indiana (Dominican Republic, 1977). This reading is guided by the idea that the authors, through their literary works, defy patriarchal norms regarding women's sexualities and identities. A common ground between the three writers is their representation of women's dissident sexualities in their literature. In fact, critics widely recognise them as authors who address gender-related social violence in fiction ¿such as misogyny, homophobia, transphobia¿, as well as those linked to the situation of race ¿racism and xenophobia¿, especially in the cases of Rita Indiana and Yolanda Arroyo Pizarro. The corpus, that is to say, the selection of literary objects of this analysis, has been based on the presence of the representation of female characters and non-heteronormative sexualities in the texts, contemplating two novels by each author, and also, in the case of Arroyo, a collection of short stories. Specifically, the works are as follows: the novels La sombra del caminante (2001) and Cien botellas en una pared (2002) by Portela; Caparazones (2010) and Violeta (2013) by Arroyo Pizarro, along with several of her stories from the compilation Transmutadxs (2016); and Rita Indiana's novels Nombres y animales (2013) and La mucama de Omicunlé (2015). The objective of this research is to analyse, in these works of fictional narrative, the representation of non-heteronormative women, and in turn the LGTBQ+ collective, as well as power relations, from an intersectional perspective, contemplating how the marks of oppression of gender, race, class, etc. operate, which implies also accounting for racialized bodies or those in socioeconomic precarity; and, further to this, non-normative sexual practices. As such, I seek to address the ways in which the authors illustrate such bodies through the construction of the characters, and therefore observe how their writings are positioned against the hegemonic social structures. I propose that, by representing women and non-normative sexualities (whether through female characters whose orientations of sexual desire are not exclusively heterosexual, or those who defend their own sexual agency), the three authors demonstrate the capacity to exist outside of the secondary role created for them both by patriarchy and hetero-cis-normativity. I also maintain that these writers allow for the representation of voices, bodies and themes that are often ignored within Hispanic Caribbean culture, as well as within the literary field in general. Therefore, they challenge the marginalization and invisibility of non-heteronormative women in both local and global literature. Taking into account the arguments surrounding machismo in the literary environment, I propose the hypothesis that Rita Indiana, Yolanda Arroyo Pizarro and Ena Lucía Portela reject, in their works, such silencing of women's literature, and describe in detail, without fear or euphemisms, the experience of female body, attending to, above all, the experience of the bodies of sexually autonomous women and those with lesbian desires. The women who appear in the novels and stories of these storytellers are not distant literary muses, but rather are the subjects at the centre of the stories. They voice their own perspectives of culture, of men, of sex and subvert their traditional role that conditions them to be the object, container or prosthesis of man. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Narradores ;
Women writers ;
Narradoras ;
El queer ;
Queerness ;
Lo queer ;
Heteronormativitat ;
Heteronormativity ;
Heteronormatividad ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
