| Additional title: |
Revolution and Counterrevolution in the Modern Age |
| Additional title: |
Revolución y Contrarrevolución en la Época Contemporánea |
| Date: |
2024-25 |
| Abstract: |
Aquesta assignatura busca familiaritzar a l'alumnat amb la gènesi i evolució de la idea de revolució com a concepte, però també com a fenomen històric fundacional de la contemporaneïtat, el qual té dues accepcions molt evidents des dels seus orígens. La primera sol identificar-la com a trastorn o alteració de l'ordre vigent, casi sempre associat a l'ús de la violència i a l'intent de conquerir el poder per part de determinats subjectes col·lectius exclosos de la pressa de decisions, dels mitjans de producció i del repartiment de la riquesa. La segona vincula la revolució a certa idea de reforma o a una pretesa refundació política, social, econòmica i/o cultural per adaptar-se als reptes i necessitats canviants de la pròpia contemporaneïtat, comportant algun tipus de canvi substancial en les estructures de l'estat, la forma i les praxis de govern. Ambdós tipus de revolució han donat lloc casi sempre a fenòmens contrarevolucionaris de gran importància i amb capacitat de posar en qüestió o aturar les transformacions plantejades per cada procés revolucionari a través de mitjans diversos, des de l'acció política i cultural a la resposta armada. En aquest sentit, aquesta assignatura també permetrà a l'alumnat entendre la contrarevolució com una realitat històrica essencialment complexa i capaç d'adaptar-se a entorns molt diversos. Entre altres coses, veurem que es tracta d'un fenomen on han tingut cabuda subjectes socials i polítics d'allò més divers, que per circumstàncies diferents haurien vist amenaçada la seva posició, manera de fer i cosmovisió degut a l'impacte de les transformacions revolucionàries, o senzillament una oportunitat de prosperar sumant-s'hi. Resulta innegable l'enorme capital de la idea de revolució com a eina de legitimació y de descrèdit en la contemporaneïtat, des de finals del segle XVIII fins als nostres dies, tot i que l'assignatura se centrarà fonamentalment en el segle XX. Invocada sovint per a promoure una sensació de nou començament, la revolució ha arribat a ser reivindicada per subjectes de tot l'espectre polític amb l'objectiu d'articular els seus projectes i bastir els seus discursos, encara que amb finalitats sovint contraposades. Altres vegades ha estat presentada com una sort d'espantall que encarnaria els majors perills pel llegat mil·lenari de la civilització i tots 1 presentada com una sort d'espantall que encarnaria els majors perills pel llegat mil·lenari de la civilització i tots els valors associats a aquesta. En el bloc 1 de l'assignatura veurem diferents exemples d'ambdues casuístiques al llarg de la contemporaneïtat. No obstant, en molts casos la idea de revolució ha vingut de la mà de projectes de modernització i reforma, tractats com a intents de regeneració impulsats des de dalt. Així doncs, aquests solen tenir lloc en marcs d'aguda crisis política, social i econòmica, i no és estrany que es posin en marxa per a evitar una revolució impulsada per sectors de la societat allunyats del poder o per intentar competir en peu d'igualtat en un escenari internacional competitiu i amenaçador. Tal seria el cas de Xina i l'autoproclamat moviment d'auto-enfortiment de la segona meitat del segle XIX o del procés de modernització encetat el per les autoritats japoneses amb la Restauració Meiji. En la primera part d'aquesta assignatura abordarem tant aquests dos casos, així com la "Revolució" dels Joves Turcs del 1909 fins a la proclamació de la República de Turquia. De fet, com es veurà al llarg de tota l'assignatura, les revolucions solen esclatar sempre en el marc propiciatori de conflictes internacionals. Aquests generen el tensionament polític-social i els estats d'excepció que solen explicar l'esclat revolucionari i que proporcionen les eines per aprofundir en el propi procés transformador. El cas paradigmàtic seria la Rússia de 1917, que obre el gruix del temari d'aquesta assignatura juntament amb el sexenni revolucionari que esclata a diferents punts d'Europa. No és estrany que aquests escenaris de qüestionament de l'ordre establert donin lloc a diferents projectes alternatius de revolució que acaben entrant en pugna, com veiem de manera molt clara en el mateix cas rus amb la revolució makhnovista a la Ucraïna oriental, que serà abordada en detall. També veurem que en molts altres casos la guerra civil i la intervenció militar estrangera solen ser el resultat de la revolució, per acabar amb l'amenaça encarnada per aquells sectors que la impulsarien. Trobem un exemple immillorable en el creixement del comunisme legitimat per la seva resistència armada contra l'ocupació, el feixisme i el col·laboracionisme al llarg de la Segona Guerra Mundial. El cas més evident al respecte seria la Iugoslàvia trossejada per l'Eix, però també França o Bèlgica, que abordarem amb deteniment en el bloc 3 de l'assignatura, juntament amb la construcció del Nou Ordre nazi i els canviants equilibris polítics als que donaria lloc en l'espai contrarevolucionari europeu. Les revolucions i els fenòmens contrarevolucionaris resultat d'aquestes han sigut realitats històriques ben emmarcades en unes coordenades geogràfiques i culturals concretes, és per això que aquesta assignatura farà particular èmfasi en l'anàlisi dels contextos. No obstant, convé apuntar que també han tingut una evident natura global, en tant que han ressonat per tot el globus de manera molt diversa, condicionant la vida política d'infinitat de espais locals diferents. Tampoc podem oblidar la seva dimensió transnacional, travessades com estan per l'agenda política i la participació d'estats, organitzacions i subjectes aliens al context en qüestió, però decidits a implicar-s'hi per multitud de raons aportant coneixements, recursos i praxis. En aquest sentit, els blocs 4 i 5 d'aquesta assignatura partiran d'aquests pressupostos interpretatius, analitzant la implicació d'Estats Units com agent contrarevolucionari essencial a Indonèsia, Argentina o Nicaragua, entre d'altres. Tal com s'explicarà, el propi Portugal salazarista, enfrontat a un sagnant procés de descolonització de les seves possessions d'ultramar contra diferents organitzacions armades revolucionàries en competència, desplegarà una política intervencionista a molts escenaris africans dels anys 60s i 70s. Cal tenir en compte que les revolucions i les contrarevolucions han estat en última instància processos clau per a la construcció dels estats moderns. No obstant, mentre que les primeres han permès experimentar diferents models d'organització alternatius, les segones han afavorit la penetració del gran capital i la imposició dels seus interessos mitjançant el disciplinament social i polític. Al llarg de l'assignatura veurem com s'han articulat els diferents projectes d'emancipació i dominació resultants de les revolucions i les contrarevolucions, on ha tingut un paper destacat l'ús de la violència com a arma política. Desentranyar les lògiques, praxis i actors que han caracteritzat la seva implementació serà altre dels objectius de les diferents sessions, donat que el control i l'eliminació de l'enemic han esdevingut generalment prioritats als ulls de revolucionaris i contrarevolucionaris de cara a aconseguir el triomf dels seus projectes. En última instància, l'assignatura tractarà de contestar a la pregunta de si les continuïtats són més la norma que l'excepció al llarg de la contemporaneïtat, a vegades fins i tot en els marcs històrics de canvi revolucionari. L'últim bloc de l'assignatura, centrat en els orígens, desenvolupament i sortida de les Primaveres Àrabs, ens servirà per a tancar el curs posant al centre aquesta problemàtica. També ens permetrà reflexionar sobre el propi llegat de les revolucions i les contrarevolucions, així com les disputes que es generen al voltant del seu record i utilització en l'arena pública i la forma en què condiciona les nostres actituds socials i polítiques en el 2 record i utilització en l'arena pública i la forma en què condiciona les nostres actituds socials i polítiques en el present. |
| Abstract: |
This course seeks to familiarize students with the genesis and evolution of the idea of revolution as a concept, but also as a foundational historical phenomenon of contemporaneity with two very evident meanings since its origins. The first is usually identified as an upheaval or alteration of the existing order, almost always associated with the use of violence and the attempt to conquer power by certain collective subjects excluded from decision-making, the means of production and the distribution of wealth. The second links revolution to a certain idea of reform or to an intended political, social, economic and/or cultural refoundation in order to adapt to the changing challenges and needs of contemporaneity itself, entailing some kind of substantial change in the structures of the state, the form and praxis of government. Both types of revolution have almost always given rise to counterrevolutionary phenomena of great importance and with the capacity to question or halt the transformations proposed by each revolutionary process through diverse means, from political and cultural action to armed responses. In this sense, this course will also allow students to understand the counterrevolution as an essentially complex historical reality capable of adapting to very diverse environments. Among other things, we will see that it is a phenomenon that has had a place for the most diverse social and political subjects, who for different circumstances would have seen their social position, their way of being and their worldview threatened by the impact of the revolutionary transformations, or simply an opportunity to prosper by joining the counterrevolution. In this sense, this course will also allow students to understand the counterrevolution as an essentially complex historical reality, capable of adapting to very diverse environments. Among other things, we will see that it is a phenomenon where the most diverse social and political subjects have had a place, who for different circumstances would have seen their social position, their way of being and their worldview threatened due to the impact of the revolutionary transformations, or simply an opportunity to prosper by joining the counterrevolution. It is undeniable the enormous capital of the idea of revolution as a tool of legitimization and discredit in contemporaneity, from the late eighteenth century to the present day, although the subject will focus mainly on the twentieth century. Often invoked to promote a sense of a new beginning, revolution has come to be claimed by subjects across the political spectrum in order to articulate their projects and construct their 1 claimed by subjects across the political spectrum in order to articulate their projects and construct their discourses, however contradictory the objectives pursued may be. At other times it has played the role of a scarecrow that embodies the greatest danger to the millenary legacy of civilization and all the values associated with it. In Block 1 of the course we will see different examples of both casuistry throughout contemporaneity. However, in many cases the idea of revolution has come hand in hand with modernization and reform projects, treated as attempts at regeneration promoted from above. Thus, these tend to take place in the context of acute political, social and economic crises, and it is not uncommon for them to be launched to avoid a revolution driven by sectors of society distanced from power or to try to compete on an equal footing in a competitive or threatening international scenario. Such would be the case of China and the self-proclaimed self-empowerment movement of the second half of the 19th century or the modernization process initiated by the Japanese authorities with the Meiji Restoration. In the first part of this course we will deal with these two cases, as well as the "Revolution" of the Young Turks in 1909 up to the proclamation of the Republic of Turkey in 1923. In fact, as will be seen throughout the course, revolutions always tend to break out in the propitiatory framework of international conflicts. These generate the social-political tension and states of exception that usually explain the revolutionary outbreak and provide the scenario to deepen the transforming process that it brings with it. The paradigmatic case would be Russia in 1917, which opens the bulk of the syllabus of this subject together with the revolutionary sexennium that breaks out in different parts of Europe. It is not strange that these scenarios of questioning the established order give rise to different alternative projects of revolution that end up entering into conflict, as we see very clearly in the same Russian case with the Makhnovist revolution in eastern Ukraine, which will be dealt with in detail. We will also see that, in many other cases, civil war and foreign military intervention are usually the result of the revolution, in order to put an end to the threat embodied by those sectors that would drive it. An unbeatable example would be the growth of communism legitimized by the armed resistance of its militants against occupation, fascism and collaborationism throughout World War II. The most obvious case in this respect would be the Yugoslavia cut up by the Axis, but also France and Belgium, which we will deal with in detail in block 3 of the course, in parallel to the construction of the Nazi New Order and the changing political balances to which it would give rise in the European counterrevolutionary space. The revolutions and the counterrevolutionary phenomena resulting from them have been historical realities well framed in specific geographical and cultural coordinates, which is why this subject will place particular emphasis on the analysis of the contexts. However, it should be noted that they have also been characterized by their evident global nature, inasmuch as they have echoed throughout the world in a very diverse manner, conditioning the political life of an infinite number of different local spaces. Nor can we forget their transnational dimension, with both realities being traversed as they are by the political agenda and the participation of states, organizations and individuals outside the context in question, but determined to become involved for a multitude of reasons, contributing knowledge, resources and praxis. In this sense, blocks 4 and 5 of this course will start from these interpretative assumptions, analyzing the involvement of the United States as a counterrevolutionary agent, essentially in Indonesia, Argentina and Nicaragua, among other cases. As will be explained, Salazarist Portugal itself, faced with a bloody process of decolonization of its overseas possessions against different competing armed revolutionary organizations, will in turn deploy a very interventionist policy in a multitude of African scenarios in the 1960s and 1970s. It should be noted that revolutions and counter-revolutions have ultimately been key processes in the construction of modern states. However, while the former have allowed the experimentation of different alternative models of organization, the latter have favored the penetration of big capital and the imposition of its interests through social and political disciplining. Throughout the course we will see how the different processes of emancipation and domination resulting from revolutions and counterrevolutions have been articulated, where the use of violence as a political weapon has played a prominent role. Unraveling the logics, praxis and actors that have characterized its implementation will be another of the objectives of the different sessions, given that the control and elimination of the enemy have generally been priorities in the eyes of revolutionaries and counterrevolutionaries in order to achieve the triumph of their projects. Ultimately, the course will try to answer the question of whether continuities are more the norm than the exception throughout contemporaneity, sometimes even in historical frameworks of revolutionary change. The last block of the course, which will focus on the origins, development and exit of the Arab Spring, will serve to close the course by placing this issue at the center. It will also allow us to reflect on the very legacy of revolutions and counter-revolutions, as well as the disputes generated around their memory and use in the public arena, and the way in which they condition our social and political attitudes in the present. 2. |
| Abstract: |
Esta asignatura buscar familiarizar al alumnado con la génesis y evolución de la idea de revolución como concepto, pero también como fenómeno histórico fundacional de la contemporaneidad con dos acepciones muy evidentes desde sus orígenes. La primera suele identificarla como un trastorno o alteración del orden vigente, casi siempre asociado al uso de la violencia y al intento de conquistar el poder por parte de determinados sujetos colectivos excluidos de la toma de decisiones, de los medios de producción y del reparto de la riqueza. La segunda vincula la revolución a cierta idea de reforma o a una pretendida refundación política, social, económica y/o cultural para adaptarse a los retos y necesidades cambiantes de la propia contemporaneidad, comportando algún tipo de cambio sustancial en las estructuras del estado, la forma y las praxis de gobierno. Ambos tipos de revolución han dado lugar casi siempre a fenómenos contrarrevolucionarios de gran importancia y con capacidad de poner en cuestión o frenar las transformaciones planteadas por cada proceso revolucionario a través de medios diversos, desde la acción política y cultural hasta las respuestas armadas. En este sentido, esta asignatura también permitirá al alumnado entender la contrarrevolución como una realidad histórica esencialmente compleja y capaz de adaptarse a entornos muy diversos. Entre otras cosas, veremos que se trata de un fenómeno donde han tenido cabida sujetos sociales y políticos de lo más diverso, que por circunstancias diferentes habrían visto amenazada su posición social, su manera de ser y su cosmovisión debido al impacto de las transformaciones revolucionarias, o sencillamente una oportunidad de prosperar sumándose a la contrarrevolución. Resulta innegable el enorme capital de la idea de revolución como herramienta de legitimación y de descrédito en la contemporaneidad, desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días, aunque la asignatura se centrará fundamentalmente en el siglo XX. Invocada a menudo para promover una sensación de nuevo comienzo, la revolución ha llegado a ser reivindicada por sujetos de todo el espectro político con la finalidad de articular sus 1 revolución ha llegado a ser reivindicada por sujetos de todo el espectro político con la finalidad de articular sus proyectos y construir sus discursos, por mucho que los objetivos perseguidos pudieran ser contradictorios entre sí. Otras veces ha cumplido el papel de espantajo que encarnaría el mayor peligro para el legado milenario de la civilización y todos los valores asociados a esta. En el bloque 1 de la asignatura veremos diferentes ejemplos de ambas casuísticas a lo largo de la contemporaneidad. No obstante, en muchos casos la idea de revolución ha venido de la mano de proyectos de modernización y reforma, tratados como intentos de regeneración promovidos desde arriba. Así pues, estos suelen tener lugar en marcos de aguda crisis política, social y económica, y no es extraño que se pongan en marcha para evitar una revolución impulsada por sectores de la sociedad alejados del poder o para intentar competir pie de igualdad en un escenario internacional competitivo o amenazador. Tal sería el caso de China y el autoproclamado movimiento de autofortalecimiento de la segunda mitad del siglo XIX o del proceso de modernización iniciado por las autoridades japonesas con la Restauración Meiji. En la primera parte de esta asignatura abordaremos estos dos casos, así como también la "Revolución" de los Jóvenes Turcos de 1909 hasta la proclamación de la República de Turquía en 1923. De hecho, como se verá a lo largo de la asignatura, las revoluciones suelen estallar siempre en el marco propiciatorio de conflictos internacionales. Estas generan el tensionamiento político-social y los estados de excepción que suelen explicar el estallido revolucionario y que proporcionan el escenario para profundizar en el propio proceso transformador que trae consigo. El caso paradigmático sería la Rusia de 1917, que abre el grueso del temario de esta asignatura junto con el sexenio revolucionario que estalla en diferentes puntos de Europa. No es extraño que estos escenarios de cuestionamiento del orden establecido den lugar a diferentes proyectos alternativos de revolución que acaban entrando en pugna, como vemos de manera muy clara en el mismo caso ruso con la revolución majnovista en la Ucrania oriental, que será abordada en detalle. También veremos que, en muchos otros casos, la guerra civil y la intervención militar extranjera suelen ser el resultado de la revolución, para acabar con la amenaza encarnada por aquellos sectores que la impulsarían. Un ejemplo inmejorable sería el crecimiento del comunismo legitimado por la resistencia armada de sus militantes contra la ocupación, el fascismo y el colaboracionismo a lo largo de la Segunda Guerra Mundial. El caso más evidente al respecto sería la Yugoslavia troceada por el Eje, pero también Francia y Bélgica, que abordaremos con detenimiento en el bloque 3 de la asignatura, en paralelo a la construcción el Nuevo Orden nazi y los cambiantes equilibrios políticos a los que daría lugar en el espacio contrarrevolucionario europeo. Las revoluciones y los fenómenos contrarrevolucionarios resultado de aquellas han sido realidades históricas bien enmarcadas en unas coordenadas geográficas y culturales concretas, es por eso que esta asignatura pondrá particular énfasis en el análisis de los contextos. No obstante, conviene apuntar que también se han caracterizado por su evidente naturaleza global, entanto que han resonado por todo el globo de manera muy diversa, condicionando la vida política de infinidad de espacios locales diferentes. Tampoco podemos olvidar su dimensión transnacional, atravesadas como están ambas realidades por la agenda política y la participación de estados, organizaciones y sujetos ajenos al contexto en cuestión, pero decididos a implicarse por multitud de razones aportando conocimientos, recursos y praxis. En este sentido, los bloques 4 y 5 de esta asignatura partirán de estos presupuestos interpretativos, analizando la implicación de Estados Unidos como agente contrarrevolucionario, esencialmente en Indonesia, Argentina y Nicaragua, entre otros casos. Tal y como se explicará, el propio Portugal salazarista, enfrontado a un sangriento proceso de descolonización de sus posesiones de ultramar contra diferentes organizaciones armadas revolucionarias en competencia, desplegará a su vez una política muy intervencionista en multitud de escenarios africanos de los 60s y 70s. Cabe tener en cuenta que las revoluciones y las contrarrevoluciones han sido en última instancia procesos clave para la construcción de los estados modernos. No obstante mientras que las primeras han permitido experimentar diferentes modelos de organización alternativos, las segundas han favorecido la penetración del gran capital y la imposición de sus intereses mediante el disciplinamiento social y político. A lo largo de la asignatura veremos cómo se han articulado los diferentes procesos de emancipación y dominación resultantes de las revoluciones y las contrarrevoluciones, donde ha tenido un papel destacado el uso de la violencia como arma política. Desentrañar las lógicas, praxis y actores que han caracterizado su implementación será otro de los objetivos de las diferentes sesiones, dado que el control y la eliminación del enemigo han sido por lo general prioridades a ojos de los revolucionarios y contrarrevolucionarios de cara a conseguir el triunfo de sus proyectos. 2 En última instancia, la asignatura tratará de contestar a la pregunta de si las continuidades son más la norma que la excepción a lo largo de la contemporaneidad, a veces incluso en los marcos históricos de cambio revolucionario. El último bloque de la asignatura, centrado en los orígenes, desarrollo y salida de las Primaveras Árabes, nos servirá para cerrar el curso situando esta problemática en el centro. También nos permitirá reflexionar sobre el propio legado de las revoluciones y las contrarrevoluciones, así como las disputas que se generan en torno a su recuerdo y utilización en la arena pública, así como la forma en que condiciona nuestras actitudes sociales y políticas en el presente. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català, anglès, castellà |
| Studies: |
Història [2500501] ; Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Study plan: |
Grau en Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [1486] ; Grau en Història [803] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
guest ::
