| Data: |
2024 |
| Descripció: |
35 pag. |
| Resum: |
La fetillera, freqüentment dibuixada com un ésser entremig d'allò humà i diví, encarna una sèrie de rols de temàtica diversa a la literatura espanyola àuria que comprenen des de la sàvia consellera, com podria ser Celestina, fins la maga maquiavèl·lica essent el cas de Circe. L'auge cultural i literari del Renaixement manté la figura de l'alcaueta medieval amb components màgics, a la vegada que recupera la fetillera divinitzada, deixant de ser simples elements narratius per tal de devanir les protagonistes de les seves pròpies trames. El present treball neix amb el propòsit d'indagar si en el Segle d'Or espanyol, conviu una mateixa tradició de fetilleres amb les seves variants - la fetillera clàssica i la celestinesca - o si bé aquestes dues difereixen a les seves arrels i, per tant, no comparteixen els mateixos orígens. S'alcen doncs, com objectius per resoldre la incògnita escollir una obra de cada tradició per tal de sotmetre-la a un anàlisi dels elements relacionats amb la fetilleria; així com l'observació del funcionament de la màgia amb la intenció de concloure si és en pro de ser un element ornamental més, o si bé és inextricable de la trama. |
| Resum: |
La hechicera, frecuentemente retratada como un ser ambiguo que se halla entre lo humano y lo divino, encarna una serie de roles de distinta índole en la literatura española áurea que abarcan desde la sabia consejera, como podría ser Celestina, hasta la maga maquiavélica siendo el caso de Circe. El florecimiento cultural y literario del Renacimiento mantiene la figura de la alcahueta medieval con componentes mágicos, a la vez que recupera la hechicera divinizada, dejando de ser meros elementos narrativas para devenir las protagonistas de sus propias tramas. El presente trabajo nace con el propósito de indagar si en el Siglo de Oro español, convive una misma tradición hechiceril con sus variantes - la hechicería clásica y la celestinesca - o si bien estas dos difieren en sus raíces y, por ende, no comparten el mismo origen. Se alzan pues como objetivos para resolver la incógnita escoger una obra de cada tradición y someterla a un análisis de los elementos relacionados con la hechicería; así como la observación del empleo de la figura mágica con tal de concluir si es en pro de ser un elemento ornamental más, o si bien es inextricable de la trama. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Estudis d'Anglès i Espanyol [2504386] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [1499] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Hechicera ;
Siglo de Oro ;
Circe ;
Celestina ;
Lope de Vega ;
Francisco Delicado ;
Renacimiento ;
Magia ;
Fetillera ;
Segle d'Or ;
Renaixement ;
Màgia |
visitant ::
identificació
dir.
