| Títol variant: |
Dinàmiques transnacionals intrapartidistes a les reformes democràtiques europees : el cas dels europartits |
| Títol variant: |
Dinámicas transnacionales intrapartidistas en las reformas democráticas europeas : el caso de los europartidos |
| Títol variant: |
Dynamiques transnationales au sein des partis sur les réformes démocratiques européennes : le cas des Europarties: El cas dels europartits |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
One of the core elements of the European Union's (EU) democratic deficit is the lack of a genuine supranational political competition. Some processes were intended to mitigate these effects, such as the introduction of the Spitzenkandidaten (SK) and the possibility of creating Transnational Lists (TL) for European Parliament (EP) elections. These processes would be accompanied by a strengthening of the role of the European political parties (henceforth, Europarties) as the only transnational party federations capable of mobilising their national members in decisions beyond the EP. Europarties would thus be able to promote transnational candidates to the European institutions and become true political parties at the EU-level. However, Europarties are heterogeneous organisations of national parties, where ideological dynamics of these transnational parties can be subject to party dissidence, with differentiated positions on European democracy during EU elections. By adopting a principal-agent model of party organisation, the aim of this research is to analyse what effects did Europarty internal dynamics have had on the creation of a common position on the SK and TL. Based on evidence from Europarties, we suggest that supranational intra-party dissidence is low regarding EU democratic reforms. |
| Resum: |
Un dels elements centrals del dèficit democràtic de la Unió Europea (UE) és la manca d'una autèntica competència política supranacional. Alguns processos pretenien mitigar aquests efectes, com ara la introducció dels Spitzenkandidaten (SK) i la possibilitat de crear Llistes Transnacionals (TL) per a les eleccions al Parlament Europeu (PE). Aquests processos anirien acompanyats d'un enfortiment del paper dels partits polítics europeus (d'ara endavant, europartits), com les úniques federacions transnacionals de partits capaços de mobilitzar els seus membres nacionals en decisions més enllà del PE. Els europartits podrien així promoure candidats transnacionals a les institucions europees i esdevenir veritables partits polítics a nivell de la UE. Tot i això, els europartits són organitzacions heterogènies de partits nacionals, on la dinàmica ideològica d'aquests partits transnacionals pot estar subjecta a dissidència partidària, amb posicions diferenciades sobre la democràcia europea durant les eleccions de la UE. Adoptant un model d'organització partidària de principal agent, l'objectiu d'aquesta investigació és analitzar quins efectes han tingut les dinàmiques internes dels europartits en la creació d'una posició comuna sobre els SK i les TL. Amb base a l'evidència dels europartits, suggerim que la dissidència intrapartidària supranacional és baixa respecte a les reformes democràtiques de la UE. |
| Resum: |
Uno de los elementos centrales del déficit democrático de la Unión Europea (UE) es la falta de una auténtica competencia política supranacional. Algunos procesos pretendían mitigar estos efectos, como la introducción de los Spitzenkandidaten (SK) y la posibilidad de crear Listas Transnacionales (TL) para las elecciones al Parlamento Europeo (PE). Estos procesos irían acompañados de un fortalecimiento del papel de los partidos políticos europeos (en adelante, europartidos) como las únicas federaciones transnacionales de partidos capaces de movilizar a sus miembros nacionales en decisiones más allá del PE. Los europartidos podrían así promover candidatos transnacionales a las instituciones europeas y convertirse en verdaderos partidos políticos a nivel de la UE. Sin embargo, los europartidos son organizaciones heterogéneas de partidos nacionales, donde la dinámica ideológica de estos partidos transnacionales puede estar sujeta a disidencia partidaria, con posiciones diferenciadas sobre la democracia europea durante las elecciones de la UE. Adoptando un modelo de organización partidaria de principal-agente, el objetivo de esta investigación es analizar qué efectos han tenido las dinámicas internas de los europartidos en la creación de una posición común sobre los SK y las TL. Con base en la evidencia de los europartidos, sugerimos que la disidencia intrapartidaria supranacional es baja con respecto a las reformas democráticas de la UE. |
| Resum: |
L'un des principaux éléments du déficit démocratique de l'Union européenne (UE) est l'absence d'une véritable compétition politique supranationale. Certains processus étaient destinés à atténuer ces effets, tels que l'introduction des Spitzenkandidaten (SK) et la possibilité de créer des listes transnationales (TL) pour les élections au Parlement européen (PE). Ces processus s'accompagneraient d'un renforcement du rôle des partis politiques européens (ci-après, les Europartis) en tant que seules fédérations de partis transnationales capables de mobiliser leurs membres nationaux dans des décisions dépassant le cadre du PE. Les Europartis seraient ainsi en mesure de promouvoir des candidats transnationaux auprès des institutions européennes et de devenir de véritables partis politiques au niveau de l'UE. Cependant, les Europartis sont des organisations hétérogènes de partis nationaux, où la dynamique idéologique de ces partis transnationaux peut être sujette à la dissidence des partis, avec des positions différenciées sur la démocratie européenne pendant les élections de l'UE. En adoptant un modèle principal-agent de l'organisation des partis, l'objectif de cette recherche est d'analyser les effets de la dynamique interne des Europartis sur la création d'une position commune sur la SK et la TL. En se basant sur les preuves fournies par les Europartis, nous suggérons que la dissidence supranationale au sein des partis est faible en ce qui concerne les réformes démocratiques de l'UE. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Democracia europea ;
Dinámica intrapartidista ;
Europartidos ;
Déficit democrático ;
Elecciones europeas ;
Faccionismo competitivo ;
European democracy ;
Intra-party dynamics ;
Europarties ;
Democratic deficit ;
Eu elections ;
Competitive factionalism ;
Democràcia europea ;
Dinàmica intrapartidista ;
Europartits ;
Dèficit democràtic ;
Eleccions europees ;
Faccionisme competitiu ;
Démocratie européenne ;
Dynamiques intra-partis ;
Les partis européens ;
Déficit démocratique ;
Élections européennes ;
Factionnalisme compétitif |
| Publicat a: |
Quaderns IEE, Vol. 3 Núm. 2 (2024) , p. 85-115 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
visitant ::
identificació
(Universidade da Beira Interior (Portugal))
