Una ontología del exilio: El desterrado (1940) de Enrique Díez-Canedo
López García, José Ramón

Publicació: Peter Lang 2021
Descripció: 12 pag.
Resum: En 1948, en uno de los primeros balances que se realizan de la poesía del exilio republicano de 1939, "La poesía española del destierro en América", Francisco Giner de los Ríos definía el poema "El desterrado" como "la divisa de todos nosotros, la cifra de nuestro ser desterrado" (1948: 4). También la exquisita sensibilidad lectora de Angelina Muñiz-Huberman ha entendido la poesía final de Díez-Canedo como ejercicio de esa poética propia que, a su juicio, genera todo exilio, y particularmente a El desterrado como un libro en el que, además de darse explicación al sentido de la existencia que se buscaba en su obra anterior, se ofrece una "verdadera síntesis de la esencia final, tal vez el poema más representativo del significado del exilio español de 1939. Donde el sueño ya no es lo importante, sino el despertar. Donde nada se pierde" (1999-2000: 284; 1999: 139-254).
Drets: Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.
Llengua: Castellà
Document: Capítol de llibre ; Versió acceptada per publicar
Matèria: Exilio ; Literatura Española ; Guerra Civil Española ; Exili ; Literatura Espanyola ; Guerra Civil Espanyola
Publicat a: Destierros y destiempos. Una revisión del exilio republicano español, 2021, p. 21-33, ISBN 9783631853702



Postprint
12 p, 264.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Llibres i col·leccions > Capítols de llibres

 Registre creat el 2024-10-04, darrera modificació el 2025-03-23



   Favorit i Compartir