| Títol variant: |
Pronoms sense antecedent |
| Títol variant: |
Pronouns without antecedent |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
Debido a su rasgo de definitud y a la ausencia de contenido descriptivo, los pronombres de tercera persona -explícitos o tácitos- no pueden emplearse como expresiones referencialmente autónomas, y requieren un antecedente discursivo para ser interpretados. Sin embargo, no es imposible encontrar ejemplos de pronombres sin antecedente (como el sujeto tácito en En este pueblo, pro viven como quieren); un buen número de ellos son en algún sentido marginales (tómese el sujeto tácito en Cerca de casa había una churrería. Y, por cierto, pro estaban buenísimos). El caso de los pronombres sin antecedente plantea, por un lado, el problema teórico de cómo formular una hipótesis restrictiva sobre sus condiciones de uso, y, por otro, el problema práctico de qué recomendaciones deben hacerse para la redacción de textos escritos. Los dos problemas están ligados. Entre los factores que hay que tener en cuenta en el análisis están la distinción entre oralidad y escritura -las condiciones de uso de los pronombres sin antecedente no son las mismas-, la distinción explícito / tácito -los pronombres tácitos se legitiman en condiciones más permisivas-, y la distinción singular / plural -la mayor parte de las interpretaciones posibles sin antecedente es posible solo con plurales-. El manejo de los pronombres sin antecedente como recurso gramatical en la escritura implica el control consciente de estos factores. |
| Resum: |
A causa del seu tret de definitud i a l'absència de contingut descriptiu, els pronoms de tercera persona -explícits o tàcits- no poden emprar-se com a expressions referencialment autònomes, i requereixen un antecedent discursiu per a ser interpretats. No obstant això, no és impossible trobar exemples de pronoms sense antecedent (com el subjecte tàcit en En aquest poble, pro viuen com volen); un bon número d'ells són en algun sentit marginals (prengui's el subjecte tàcit en Prop de casa hi havia una xurreria. I, per cert, pro estaven boníssims). El cas dels pronoms sense antecedent planteja, d'una banda, el problema teòric de com formular una hipòtesi restrictiva sobre les seves condicions d'ús, i, per un altre, el problema pràctic de quines recomanacions han de fer-se per a la redacció de textos escrits. Els dos problemes estan lligats. Entre els factors que cal tenir en compte en l'anàlisi estan la distinció entre oralitat i escriptura -les condicions d'ús dels pronoms sense antecedent no són les mateixes-, la distinció explícit / tàcit -els pronoms tàcits es legitimen en condicions més permissives-, i la distinció singular / plural -la major part de les interpretacions possibles sense antecedent és possible solo amb plurals-. El maneig dels pronoms sense antecedent com a recurs gramatical en l'escriptura implica el control conscient d'aquests factors. |
| Resum: |
Because of their definiteness and lack of descriptive content, third person pronouns - explicit or tacit - cannot be used as referentially autonomous expressions, and require a discursive antecedent to be interpreted. However, it is not impossible to find examples of pronouns without an antecedent (such as the tacit subject in In this village, pro live as they like); a good number of them are in some sense marginal (take the tacit subject in Near the house there was a churrería. And, by the way, pro was delicious). The case of pronouns without antecedents raises, on the one hand, the theoretical problem of how to formulate a restrictive hypothesis about their conditions of use, and, on the other hand, the practical problem of what recommendations should be made for the writing of written texts. The two problems are linked. Among the factors to be taken into account in the analysis are the distinction between oral and written - the conditions of use of pronouns without antecedents are not the same -, the explicit / tacit distinction - tacit pronouns are legitimised under more permissive conditions -, and the singular / plural distinction - most of the possible interpretations without antecedents are possible only with plurals. The use of pronouns without antecedents as a grammatical device in writing involves conscious control of these factors. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Pronom ;
Pronom sense antecedent ;
Anàfora ;
Ensenyament de la gramàtica ;
Escriptura ;
Jerarquia de "lo dado" ;
Pronoun ;
Pronoun without antecedent ;
Anaphora ;
Grammar teaching ;
Writing ;
Hierarchy of "lo dado" ;
Pronombre ;
Pronombre sin antecedente ;
Anáfora ;
Enseñanza de la gramática ;
Escritura ;
Jerararquía de lo dado |
| Publicat a: |
ReGroc : revista de gramática orientada a las competencias, Vol. 7 (2024) , p. 17-36 (Artículos) , ISSN 2565-0394 |
visitant ::
identificació
