| Additional title: |
Inkarrí : Trilce o poemes humans? |
| Additional title: |
Inkarrí : Trilce or human poems? |
| Date: |
2024 |
| Abstract: |
En el presente artículo, analizamos "Terrremoto" (1937), póstumo texto de Poemas humanos, con tan elocuente vocablo, en relación con el mito de Inkarrí ("cambio radical o pachacuti"). Asimismo, lo cotejamos con el análisis del poema XLVII de Trilce (1922), "Ciliado arrecife donde nací" (Granados, 2014), ya que, además de su especificidad cultural, grosso modo, ambos poemas tratan de la asunción del ser femenino o materno y, de modo simultáneo, también del aborto. Ahora, ¿por qué aquella disyuntiva entre Trilce o Poemas humanos? Porque deseamos abundar en el debate, para nada cancelado, de si Trilce es "mejor" que los poemas póstumos, o viceversa; obviamente, tal asignación de valor se daría en términos de una específica y productiva respuesta a una coordenada local/ global. Perspectiva de estudio, la nuestra, análoga a la diglosia "Paris/ París" que percibiera Enrique Ballón en la poesía de César Vallejo (Ballón Aguirre, 2015), una vez que este ya residiera en Europa; y enfoque por el cual nos preguntamos cómo o hasta qué punto podríamos hablar, para el caso de la poesía del autor peruano, de una "desposesión y lenguaje en el exilio" (Niebylski, 2002). Concluimos que, respecto a la más lograda "encarnación" de Inkarrí en su poesía, Vallejo optaría por Trilce y que, asimismo, jamás hubiera reunido ni publicado en vida el conjunto de su poesía europea bajo el lema de Poemas humanos; y sí, muy probablemente, bajo el título de Poemas multinaturalistas (Viveiros de Castro, 2010) o Poemas poshumanos. |
| Abstract: |
Analitzem "Terrèmol" (6 d'octubre de 1937), un poema pòstum amb una paraula tan eloqüent, en relació amb el mite d'Inkarrí ('canvi radical o pachacuti'). Que, així mateix, comparem amb l'anàlisi de Trilce XLVII: "Escull ciliat on vaig néixer" (Granados 2014); ja que, paral·lelament a la seva especificitat cultural, a grans trets, ambdós poemes tracten de l'assumpció de l'ésser femení o matern i, simultàniament, també de l'avortament. Ara, per què aquest dilema entre Trilce o Human Poems? Perquè, com a marc principal d'aquest assaig, volem ampliar el debat, gens cancel·lat, sobre si Trilce és "millor" que els poemes pòstums, o viceversa; òbviament, "millor", en termes de resposta específica i productiva a una coordenada local/global. Perspectiva d'estudi, la nostra, anàloga a la diglòssia "París/París" que Enrique Ballón va percebre en la poesia de César Vallejo (Granados 2015), un cop ja va residir a Europa; i plantejament pel qual ens preguntem com o fins a quin punt podríem parlar, en el cas de la poesia de l'autor peruà, de "Despossessió i llengua a l'exili" (Niebylski 2002). Concloem que, respecte a la "encarnació" més exitosa d'Inkarrí en la seva poesia, Vallejo es decantaria per Trilce i que, així mateix, no hauria reunit mai tota la seva poesia europea, sempre que l'hagués publicat durant el seu tota la vida, sota el lema de Poemes humans; i sí, molt probablement, sota el títol de Poemes "multinaturalistes" (Viveiros de Castro 2002) o Poemes Posthumans. |
| Abstract: |
We analyze "Earthquake" (1937), a posthumous poem with such an eloquent word, in relation to the myth of Inkarrí ("radical change or pachacuti"). Which, likewise, we compare with the analysis of Trilce XLVII: "Ciliate reef where I was born" (Granados, 2014); since, parallel to their cultural specificity, roughly speaking, both poems deal with the assumption of the feminine or maternal being and, simultaneously, also with abortion. Now, why that dilemma between Trilce or Human Poems? Because, as the main framework of this essay, we wish to expand on the debate, by no means canceled, as to whether Trilce is "better" than posthumous poems, or vice versa; obviously, "better", in terms of a specific and productive response to a local/global coordinate. Study perspective, ours, analogous to the diglossia "Paris/Paris" that Enrique Ballón perceived in the poetry of César Vallejo (Ballón Aguirre, 2015), once he already resided in Europe; and approach by which we ask ourselves how or to what extent we could speak, in the case of the poetry of the Peruvian author, of "Dispossession and language in exile" (Niebylski, 2002). We conclude that, with respect to the most successful "incarnation" of Inkarrí in his poetry, Vallejo would opt for Trilce and that, likewise, he would never have brought together all of his European poetry, as long as he had published it during his lifetime, under the motto of Poems humans; and yes, most likely, under the title of "multinaturalist" Poems (Viveiros de Castro, 2010) or Posthuman Poems. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Trilce and human poems ;
Poetic diglossia ;
Poetry ;
Diaspora ;
Trilce y poemas humanos ;
Diglosia poética ;
Poesía ;
Diáspora ;
Trilce i poemes humans ;
Diglòssia poètica ;
Poesia llatinoamericana ;
Diàspora |
| Published in: |
Mitologías hoy, Vol. 31 (2024) , p. 77-89 (Dossier) , ISSN 2014-1130 |
guest ::
(Vallejo sin Fronteras Instituto (VASINFIN) (Perú))
