| Resum: |
En els darrers 20 anys, el progrès dels estudis arqueològics a l'àrea del nordest de la península ibèrica, l'actual territori de Catalunya, está permetent replantejar algunes de les visions tradicionals del procès de conquesta i ocupació romana de la regió al llarg dels s. II-I a. C. Analitzem en aquest treball un dels aspectes fonamentals d'aquest procès, com fou el procès d'urbanització, entenent el fenòmen urbà a l'antiguitat com una realitat que inclou urbs i ager, és a dir centre urbà i el seu territori, com dues parts indestriables d'una mateixa entitat política, la civitas. Presentem en aquest article algunes idees o línies d'interpretació sorgides d'anteriors treballs nostres (Olesti 1992 -tesi que dona lloc a una primera publicació, Olesti 1993-, Olesti 1995, 2000, 2006, 2010), desenvolupades de forma breu, a partir de les quals intentarem plantejar noves preguntes i reflexions, també incorporant aquells nous elements de debat sorgits de la bibliografia més recent. Esperem que aquestes reflexions puguin contribuir a enriquir el debat sobre un fenòmen complexe i polièdric com és el de la romanització, fins i tot qüestionat terminològicament. De tota manera, l'objectiu d'aquest article no és abastar la totalitat de qüestions que afecten el procès de romanització, sinó que ens centrarem especialment en un dels temes que considero més significatius, com és el procès d'urbanització del N. E. peninsular, entenent el fenòmen urbà a l'antiguitat com una realitat que inclou urbs i ager, és a dir centre urbà i el seu territori, com dues parts indestriables d'una mateixa entitat, la civitas, la comunitat política. |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona)
