| Títol variant: |
Philosophy of the Enlightenment |
| Títol variant: |
Filosofía de la Ilustración |
| Data: |
2025-26 |
| Resum: |
Aquesta assignatura ofereix una aproximació crítica i contextualitzada als principals debats filosòfics que travessen el període de la Il·lustració europea, especialment durant els segles XVII i XVIII. L'objectiu és explorar com el pensament il·lustrat transforma la manera de concebre la història, la política, l'educació i la racionalitat, tot establint les bases conceptuals de la contemporaneïtat. El curs s'inicia amb una introducció general a la Il·lustració com a projecte intel·lectual i cultural, posant èmfasi en la seva confiança en la raó, el progrés i l'emancipació. A partir d'aquí, es tracten qüestions de filosofia de la història, com ara la idea de progrés, el paper de la guerra i les transformacions en la concepció de l'educació. En l'àmbit de la filosofia política, es debaten temes com l'origen de la societat i de la propietat, la legitimitat del poder polític i el lloc de la desobediència civil dins de l'ordre establert. Una part central de l'assignatura es dedica a l'anàlisi crítica del pensament de Jean-Jacques Rousseau, considerat una anomalia dins del marc il·lustrat. Es presta especial atenció a la seva recepció i crítica de les teories contractualistes de Hobbes i Locke, així com a les tensions que la seva obra genera en el projecte de la Il·lustració. També s'estudia el gir transcendental kantià com a culminació filosòfica del pensament il·lustrat i la seva contribució a la crítica de la raó i de la moral. Finalment, es tracta la recepció crítica de la Il·lustració per part del primer Romanticisme alemany, amb figures com Schiller i Hölderlin, que plantegen una reformulació estètica i existencial dels ideals il·lustrats. |
| Resum: |
This course offers a critical and contextualized introduction to the main philosophical debates of the European Enlightenment, particularly during the 17th and 18th centuries. Its aim is to explore how Enlightenment thought reshaped conceptions of history, politics, education, and reason, laying the conceptual foundations of our contemporaneity. The course begins with a general overview of the Enlightenment as an intellectual and cultural project, emphasizing its faith in reason, progress, and emancipation. From there, we examine key issues in the philosophy of history, such as the idea of progress, the role of war, and transformations in educational theory. In the field of political philosophy, we address topics such as the origins of society and property, the legitimacy of the state, and the place of civil disobedience within established political orders. A central part of the course is devoted to the critical analysis of Jean-Jacques Rousseau, often seen as an anomaly within the Enlightenment framework. Special attention is given to his reception and critique of Hobbes's and Locke's social contract theories, as well as the tensions his work generates within Enlightenment ideals. We also study Kant's transcendental philosophy as a philosophical culmination of the Enlightenment project and as a decisive contribution to the critique of reason and morality. Finally, we examine the early German Romantic reception of the Enlightenment, focusing on figures such as Schiller and Hölderlin, who propose an aesthetic and existential reformulation of Enlightenment ideals. |
| Resum: |
Esta asignatura ofrece una introducción crítica y contextualizada a los principales debates filosóficos de la Ilustración europea, especialmente entre los siglos XVII y XVIII. El objetivo es explorar cómo el pensamiento ilustrado transformó las concepciones de la historia, la política, la educación y la racionalidad, sentando las bases conceptuales de la contemporaneidad. El curso comienza con una visión general de la Ilustración como proyecto intelectual y cultural, destacando su confianza en la razón, el progreso y la emancipación. A partir de ahí, se abordan cuestiones clave de la filosofía de la historia, como la idea de progreso, el papel de la guerra y las transformaciones en la teoría educativa. En el ámbito de la filosofía política, se estudian temas como el origen de la sociedad y de la propiedad, la legitimidad del Estado y el lugar de la desobediencia civil dentro del orden establecido. Una parte central del curso se dedica al análisis crítico del pensamiento de Jean-Jacques Rousseau, considerado a menudo una anomalía dentro del marco ilustrado. Se presta especial atención a su recepción y crítica de las teorías del contrato social de Hobbes y Locke, así como a las tensiones que su obra introduce en el proyecto ilustrado. También se examina la filosofía trascendental de Kant como culminación filosófica de la Ilustración y como una contribución decisiva a la crítica de la razón y la moral. Finalmente, se estudia la recepción crítica de la Ilustración por parte del primer Romanticismo alemán, con figuras como Schiller y Hölderlin, que proponen una reformulación estética y existencial de sus ideales. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Filosofia [2500246] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Filosofia [802] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
