| Título variante: |
Presentation : School transitions: National and international perspectives |
| Título variante: |
Presentación : Las transiciones escolares: perspectivas nacionales e internacionales |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Hoy, toda la población en edad escolar transita en el interior del sistema educativo, al menos, en dos ocasiones: la transición de educación infantil a primaria -por no hablar de la que se produce desde el entorno familiar a infantil- y la transición a la educación secundaria. Desde el estudio de Gimeno Sacristán (1996) sobre la transición a la educación secundaria y siguiendo los planteamientos de los trabajos disponibles (Mackenzie et al. , 2012), sabemos que la transición escolar de una etapa a otra supone un cambio en la vida del alumnado derivado de la propia evolución del sistema educativo, que ha cultivado finalidades diversas, métodos diferenciados, formas de relacionarse y exigencias que poco tienen que ver las de unas etapas con otras. En la misma línea, los trabajos de Pietarinen et al. (2010) y Jindal-Snape (2023) nos muestran que en los procesos de transición intervienen factores complejos y multidimensionales (personales, sociales, económicos, culturales, administrativos y pedagógicos, entre otros). No obstante, aunque se haya desarrollado una profusa investigación sobre las transiciones escolares a escala internacional, según Juhl (2023), todavía no se ha llegado a unos resultados con impacto sostenido en la práctica. |
| Resumen: |
Avui dia, tota la població en edat escolar transita dins del sistema educatiu, com a mínim, en dues ocasions: la transició d'educació infantil a primària -sense oblidar la que es produeix des de l'entorn familiar a infantil- i la transició a l'educació secundària. Des de l'estudi de Gimeno Sacristán (1996) sobre la transició a l'educació secundària i seguint els plantejaments dels treballs disponibles (Mackenzie et al. , 2012), sabem que la transició escolar d'una etapa a una altra suposa un canvi en la vida de l'alumnat derivat de l'evolució pròpia del sistema educatiu, que ha cultivat finalitats diverses, mètodes diferenciats, formes de relacionar-se i exigències que tenen poc a veure entre les diferents etapes. En la mateixa línia, els treballs de Pietarinen et al. (2010) i Jindal-Snape (2023) mostren que en els processos de transició intervenen factors complexos i multidimensionals (personals, socials, econòmics, culturals, administratius i pedagògics, entre d'altres). No obstant això, tot i que s'ha desenvolupat una profusa investigació sobre les transicions escolars a escala internacional, segons Juhl (2023), encara no s'han assolit resultats amb un impacte sostingut en la pràctica. |
| Resumen: |
Presentation of the monograph of issue 61/2 of Educar journal. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicado en: |
Educar, Vol. 61 Núm. 2 (2025) , p. 285-296 (Monográfico) , ISSN 2014-8801 |
visitante ::
identificación
(Universidad de Málaga)
