| Título variante: |
Diagrammatic Eloquence : The Medieval Visualization of Space-Time |
| Título variante: |
Eloqüència diagramàtica : la visualització medieval de l'espai-temps |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Proponer el modelo de una "Elocuencia Diagramática" medieval implica una interpretación más amplia de la producción figurativa científica y filosófica a partir de la exposición visual de los contenidos teóricos de las artes liberales. Se toma como hilo conductor, los diagramas que simulan una concepción espaciotemporal de la naturaleza, lo que representa una noción de la secuencia del tiempo respecto de la posición espacial del observador y su relación con la experiencia de los fenómenos físicos. Se denomina a este modelo "elocuencia", porque se elabora un discurso visual a partir de la tradición de las artes liberales y de la experiencia de la naturaleza, lo que implica tanto a las formas argumentativas de cada disciplina como a la discusión acerca de los principios del conocimiento. De ahí el nombre "Elocuencia" y su relación con la especulación filosófica proyectada en herramientas visuales. Las artes liberales utilizaron estas herramientas y fueron representadas en imágenes que incluían alusiones a la observación de la naturaleza y a su relación con nociones lógico-metafísicas que explicaban el movimiento físico. Los primeros datos disponibles sobre el escrutinio del tiempo fueron los movimientos del sol y la luna que marcaban la periodización de los calendarios sagrados. Los diagramas fueron herramientas complejas aplicadas por otras disciplinas como la ética, la teología y la lógica que utilizaron figuras circulares para la recopilación de relaciones conceptuales. Las volvelles -o círculos- como las tablas que representaban las secuencias temporales de los movimientos físicos se convirtieron en modelos diagramáticos para otras disciplinas que las usaron como vehículos de explicación teórica en los cuales la percepción visual y las hipótesis conceptuales dieron forma a la ciencia demostrativa premoderna basada en figuraciones de nuestra experiencia frente a los fenómenos físicos. |
| Resumen: |
Proposar el model d'una "Eloqüència Diagramàtica" medieval implica una interpretació més àmplia de la producció figurativa científica i filosòfica a partir de l'exposició visual dels continguts teòrics de les arts liberals. Es prenen com a fil conductor els diagrames que simulen una concepció espacial i temporal de la natura, cosa que representa una noció de la seqüència del temps respecte de la posició espacial de l'observador i la seva relació amb l'experiència dels fenòmens físics. S'anomena aquest model "eloqüència" perquè s'elabora un discurs visual a partir de la tradició de les arts liberals i de l'experiència de la natura, cosa que implica tant les formes argumentatives de cada disciplina com la discussió sobre els principis del coneixement. Per això el nom "Eloqüència" i la seva relació amb l'especulació filosòfica projectada en eines visuals. Les arts liberals van utilitzar aquestes eines i van ser representades en imatges que incloïen al·lusions a l'observació de la naturalesa ia la seva relació amb nocions logicometafísiques que explicaven el moviment físic. Les primeres dades disponibles sobre l'escrutini del temps van ser els moviments del Sol i la Lluna que marcaven la periodització dels calendaris sagrats. Els diagrames van ser eines complexes aplicades per altres disciplines com l'ètica, la teologia i la lògica que van utilitzar figures circulars per a la recopilació de relacions conceptuals. Les volvelles -o cercles- com les taules que representaven les seqüències temporals dels moviments físics es van convertir en models diagramàtics per a altres disciplines que les van fer servir com a vehicles d'explicació teòrica en els quals la percepció visual i les hipòtesis conceptuals van donar forma a la ciència demostrativa premoderna basada en figuracions de la nostra experiència. |
| Resumen: |
Rendering a model of medieval "Diagrammatic Eloquence" characterises a broader interpretation of scientific and philosophical figurative production, reflecting on the visual discourse and its theoretical framework within the context of the liberal arts. A remarkable example is the use of diagrams to simulate the spatiotemporal conception of nature, revealing the sequence of time, the observer'sspatial positions and the experience of physical phenomena. Some visualisations are truly "mental experiments" disseminated in different language contexts and recovered by diverse sources. That model appeals to "Eloquence" because it develops a perspective on visual discourse based on the medieval division of sciences andthe experience of nature, involving argumentative approaches on the principles of knowledge. Each discipline of the liberal arts employed visual tools and wasrepresented in images that included allusions to the observation of nature and its relationship to logical and metaphysical notions that explained physical motion. The first available data on time sequences was the movement of the sun and moon, which marked the periodisation of sacred calendars. Gathering astronomical phenomena according to their relations with time and motion was represented through circles and tables. Those diagrams, as powerful visual tools, were complex figures applied by other disciplines, such as ethics, theology, and logic, which used circles to represent and compile conceptual relationships. The volvelles, or dynamic circles, that represented the temporal sequences of physical movements, became diagrammatic models for other disciplines, which used them as vehicles for theoretical explanations. In these, visual perception and conceptual hypotheses shaped premodern demonstrative science, highlighting the power of visualisation in schematizing our understanding of physical phenomena. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Diagramas ;
Ramon Llull ;
Diagrames ;
Diagrams ;
L'image du monde ;
Brunetto Latini ;
Enciclopedismo Medieval ;
Visual Thought ;
Medieval Encyclopedism |
| Publicado en: |
Medievalia, Vol. 28 Núm. 1 (2025) , p. 63-89 (Artículos) , ISSN 2014-8410 |
visitante ::
identificación
(Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
