| Títol variant: |
Llengua i identitat, eixos de la configuració del mapa musical de Catalunya durant l'edat moderna |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
After the death of Ferdinand II, the absence of courtly life in the Principality and the cautious patronage of the nobility - more dependent on alliances with Castile than on strengthening Catalan lineages - rendered ecclesiastical patronage the only stable alternative for the former singers of the Catalan royalty and nobility. Several of them, aside from enjoying ecclesiastical benefits under royal protection, served as singers, vocal instructors or organists in their cathedrals in Barcelona, Girona, Lleida, Zaragoza, Tarragona, Tortosa, Valencia and Vic. Beginning in the mid-15th century, the establishment of the first chapels in cathedrals, later emulated by those in major urban basilicas and, to a lesser degree, by the more modest collegiate churches, parishes, and monastery and convent churches, transformed these institutions into the only musical production and teaching centres for the inhabitants of their towns and cities. In this regard, the leading role of ecclesiastical institutions was almost exclusive and remained so until the end of the Ancien Régime. The variety of ecclesiastical chapels depended on the category of their respective churches and their financial capacity to support one or two magisterial positions, that is, the chapel master and organist. The map of ecclesiastical chapels was shaped by musicians looking for the best artistic and economic conditions, within the framework of the linguistic and sociocultural reality shared among the Catalan-speaking countries. |
| Resum: |
A partir del traspàs de Ferran II, l'absència de la vida cortesana del Principat i el discret mecenatge de la noblesa -més pendent de les seves aliances amb Castella que de l'enfortiment dels llinatges catalans- van propiciar que el patronatge eclesiàstic es convertís en l'única alternativa estable per als antics cantors de la reialesa i la noblesa catalanes. Alguns d'ells, a banda de fruir de prebendes eclesiàstiques sota l'empara reial, van actuar de cantors, mestres de cant o organistes a les seus catedralícies de Barcelona, Girona, Lleida, Saragossa, Tarragona, Tortosa, València i Vic. A partir de mitjan segle XV, les primeres capelles de les catedrals, seguides de les instituïdes a imatge seva en les grans basíliques urbanes, seguides, en segon terme, de les més discretes de les col·legiates, parròquies i esglésies de monestirs i convents, esdevenien els únics centres de producció i d'ensenyament musicals per als habitants de llurs viles i ciutats. En aquest sentit, el protagonisme de les institucions eclesiàstiques va ser gairebé exclusiu i es va mantenir ben bé així fins a la fi de l'Antic Règim. La tipologia de les capelles eclesiàstiques variava d'acord amb la categoria dels seus respectius temples i de llur capacitat econòmica per mantenir un o dos magisteris, és a dir, magisteri de capella i organista. El mapa de les capelles eclesiàstiques era solcat pels músics que cercaven la millor oferta artística i econòmica, en el marc de la realitat lingüística i sociocultural que relligava els països de parla catalana. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Catedrals de catalunya ;
Vies de circulació de músics ;
Història de la música catalana ;
Llenguatge i identitat ;
Mapa sociocultural ;
Segles xv al xix ;
Identitat col·lectiva en l'art ;
Música - catalunya - S. XV-XIX ;
Catalan cathedrals ;
Musician circulation routes ;
History of catalan music ;
Language and identity ;
Sociocultural map ;
15th to 19th centuries |
| Publicat a: |
Revista catalana de musicologia, Num 17 (2024) , p. 83-100, ISSN 2013-3960 |