| Data: |
2025 |
| Resum: |
Des de la dècada de 1960, les poblacions de senglar (Sus scrofa) s'han expandit tant numèrica com geogràficament en la seva àrea de distribució nativa i exòtica. Paral·lelament, els processos d'urbanització que acompanyen a una creixent població humana continuen envaint els hàbitats naturals transformant profundament els ecosistemes. Paral·lelament, els processos d'urbanització derivats del creixement demogràfic humà han transformat profundament els ecosistemes, reduint i fragmentant els hàbitats naturals. En aquest context, el senglar, caracteritzat per una notable plasticitat ecològica i comportamental, s'ha adaptat amb èxit als entorns urbans i periurbans, donant lloc a una creixent habituació recíproca entre humans i fauna salvatge. Això ha intensificat les interaccions i conflictes (HWC), generant preocupació per la salut pública, la seguretat ciutadana, la biodiversitat i la integritat de les infraestructures. En aquest context soci-ecològic, les estratègies de gestió eficaces i adaptatives requereixen un coneixement més profund de la dinàmica de les poblacions de senglar, així com de les eines disponibles per al seu seguiment i control. Aquesta tesi doctoral integra el seguiment ecològic, l'anàlisi del paisatge i l'avaluació empírica de mesures de gestió poblacional per a una millor comprensió de les dinàmiques ecològiques d'aquesta espècie en ambients antropitzats, amb la finalitat de contribuir a la mitigació de conflictes en l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es van realitzar tres estudis complementaris. El primer va avaluar la viabilitat i la variació estacional del Model de Trobada Aleatòria (REM) i l'Anàlisi de Xarxes Socials (SNA) utilitzant càmeres trampa en un parc periurbà. El REM va oferir estimacions estacionals precises, però probablement inflades per taxes de trobada elevades, la qual cosa va evidenciar la necessitat de refinar els protocols. El SNA va mostrar que el senglar ocupava sistemàticament una posició central en la xarxa d'interaccions de mamífers, donant suport al seu paper com a espècie sentinella en programes de vigilància sanitària integrats (One Health). El segon estudi va examinar la utilitat d'índexs de vegetació obtinguts per teledetecció (RS-VI) per a anticipar incursions urbanes. Encara que van captar eficaçment la productivitat vegetal i el gradient urbà-natural, la seva capacitat predictiva va ser limitada. En canvi, variables relacionades amb l'estructura del paisatge urbà (e. g. , fragmentació, distància a corredors) van explicar millor els patrons d'incursió. El tercer estudi va comparar cinc mètodes de caça i captura en termes de rendiment, selectivitat demogràfica, cost i aplicabilitat. Es van observar biaixos marcats per edat i sexe segons el mètode, subratllant la necessitat d'estratègies multimodals adaptades al context. En conjunt, aquesta tesi demostra que cap mètode, ja sigui de seguiment o de control de poblacions, és suficient per si sol. Les estratègies integradores que combinen eines de seguiment no invasives, mètodes de control selectiu i recerca de les dimensions humanes són essencials per a gestionar les poblacions sinurbanes de senglars. Els resultats ofereixen eines transferibles a altres regions que enfronten reptes similars vinculats a la fauna urbana. |
| Resum: |
Desde la década de 1960, las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) se han expandido tanto numérica como geográficamente en su área de distribución nativa y exótica. Paralelamente, los procesos de urbanización que acompañan a una creciente población humana continúan invadiendo los hábitats naturales transformando profundamente los ecosistemas. Paralelamente, los procesos de urbanización derivados del crecimiento demográfico humano han transformado profundamente los ecosistemas, reduciendo y fragmentando los hábitats naturales. En este contexto, el jabalí, caracterizado por una notable plasticidad ecológica y comportamental, se ha adaptado con éxito a los entornos urbanos y periurbanos, dando lugar a una creciente habituación recíproca entre humanos y fauna salvaje. Esto ha intensificado las interacciones y conflictos (HWC), generando preocupación por la salud pública, la seguridad ciudadana, la biodiversidad y la integridad de las infraestructuras. En este contexto socio-ecológico, las estrategias de gestión eficaces y adaptativas requieren un conocimiento más profundo de la dinámica de las poblaciones de jabalí, así como de las herramientas disponibles para su seguimiento y control. Esta tesis doctoral integra el seguimiento ecológico, el análisis del paisaje y la evaluación empírica de medidas de gestión poblacional para una mejor comprensión de las dinámicas ecológicas de esta especie en ambientes antropizados, con el fin de contribuir a la mitigación de conflictos en el Área Metropolitana de Barcelona. Se realizaron tres estudios complementarios. El primero evaluó la viabilidad y la variación estacional del Modelo de Encuentro Aleatorio (REM) y el Análisis de Redes Sociales (SNA) utilizando cámaras trampa en un parque periurbano. El REM ofreció estimaciones estacionales precisas, pero probablemente infladas por tasas de encuentro elevadas, lo que evidenció la necesidad de refinar los protocolos. El SNA mostró que el jabalí ocupaba sistemáticamente una posición central en la red de interacciones de mamíferos, apoyando su papel como especie centinela en programas de vigilancia sanitaria integrados (One Health). El segundo estudio examinó la utilidad de índices de vegetación obtenidos por teledetección (RS-VI) para anticipar incursiones urbanas. Aunque captaron eficazmente la productividad vegetal y el gradiente urbano-natural, su capacidad predictiva fue limitada. En cambio, variables relacionadas con la estructura del paisaje urbano (e. g. , fragmentación, distancia a corredores) explicaron mejor los patrones de incursión. El tercer estudio comparó cinco métodos de caza y captura en términos de rendimiento, selectividad demográfica, coste y aplicabilidad. Se observaron sesgos marcados por edad y sexo según el método, subrayando la necesidad de estrategias multimodales adaptadas al contexto. En conjunto, esta tesis demuestra que ningún método, ya sea de seguimiento o de control de poblaciones, es suficiente por sí solo. Las estrategias integradoras que combinan herramientas de seguimiento no invasivas, métodos de control selectivo e investigación de las dimensiones humanas son esenciales para gestionar las poblaciones sinurbanas de jabalíes. Los resultados ofrecen herramientas transferibles a otras regiones que enfrentan retos similares vinculados a la fauna urbana. |
| Resum: |
Since the 1960s, wild boar (Sus scrofa) populations have numerically and geographically expanded across their native and introduced ranges. At the same time, the ongoing global urbanisation trend continues to fragment and transform natural habitats, with negative ecological impacts, but creating novel environments where ecologically plastic species like wild boar thrive. This has led to growing wild boar presence in urban and peri-urban areas, intensifying interactions with humans and exacerbating human-wildlife conflicts (HWC). These raise serious concerns for public safety, animal and human health, biodiversity, and infrastructure integrity. In this socio-ecological context, effective and adaptive management strategies require better knowledge of urban wild boar ecology, population dynamics, and the tools available for monitoring and control. This PhD thesis combines ecological monitoring, landscape analysis, and management evaluation to improve our understanding of wild boar dynamics in human-dominated landscapes, using the Barcelona Metropolitan Area as a case study. Three complementary studies were conducted. The first assessed the seasonal variation of population density estimates through the Random Encounter Model (REM), and of interspecific interactions through Social Network Analysis (SNA) using camera traps in a peri-urban natural park. REM yielded precise seasonal density estimates (i. e. , low variability), but the accuracy of these estimates was likely compromised by inflated encounter rates. These findings underscored the need for methodological refinement and external validation to improve reliability in peri-urban contexts. SNA showed that wild boar consistently occupied a central position in the mammal community network, reinforcing their role as a sentinel species for integrated wildlife health surveillance in the One Health framework. The second study examined the predictive value of remotely sensed vegetation indices (RS-VI) for anticipating wild boar incursions. Although RS-VI effectively captured vegetation productivity and the urban-to-natural gradient, their explanatory power for fine-scale wild boar presence was limited. Landscape structure, particularly fragmentation and proximity to ecological corridors, better explained incursion patterns. The third study compared five hunting and live-capture methods in terms of performance, demographic selectivity, cost, and applicability. Each method showed distinct age- and sex-related biases, highlighting the need for context-specific, multimodal strategies. Overall, this thesis demonstrates that no single monitoring or control method is sufficient on its own. Integrative approaches that combine non-invasive tools, selective management, and human dimensions research are essential for managing synurbic wild boar populations. The findings offer transferable insights for other regions facing similar urban wildlife challenges. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversitat. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Porc senglar ;
Wild boar ;
Jabalí ;
Ecologia aplicada ;
Management, ecology ;
Ecología aplicada ;
Ciències Experimentals |
visitant ::
identificació
