| Títol variant: |
Neurotecnología y derechos humanos en Europa : hacia un marco jurídico y neuroético |
| Títol variant: |
Neurotechnology and human rights in Europe : Towards a legal-neuroethical framework |
| Data: |
2025 |
| Descripció: |
15 pàg. |
| Resum: |
La neurotecnologia està avançant ràpidament i ofereix beneficis revolucionaris, però també planteja reptes ètics i jurídics importants. Aquest article analitza com el marc europeu de drets humans afronta aquests reptes, amb una atenció especial al concepte emergent dels neurodrets (neurorights), que inclouen la llibertat cognitiva, la privacitat mental, la integritat mental i la continuïtat psicològica. Tot i que el dret de la Unió Europea i el Conveni Europeu de Drets Humans proporcionen una protecció sòlida de la privacitat, les dades i la llibertat de pensament, aquests instruments no van ser dissenyats pensant en la neurotecnologia, de manera que presenten llacunes significatives en la protecció. L'anàlisi comparativa amb el cas de Xile, on els neurodrets han estat reconeguts constitucionalment, posa de manifest tant la urgència com la viabilitat d'una adaptació legal. L'article proposa un marc europeu jurídic i neuroètic per salvaguardar proactivament l'autonomia mental, que inclogui una protecció reforçada de les dades cerebrals, el reconeixement explícit de la llibertat cognitiva, mecanismes de supervisió ètica i la participació ciutadana. Es recomana integrar els neurodrets en la legislació de la UE, reinterpretar els drets humans existents tenint en compte els desenvolupaments neurotecnològics i col·laborar internacionalment per garantir estàndards coherents. En última instància, es presenta la protecció de la ment davant l'accés o la manipulació no autoritzats com la nova frontera dels drets humans. Europa, amb una tradició jurídica sòlida, es troba en una posició privilegiada per liderar la incorporació d'aquestes garanties i assegurar que la neurotecnologia evolucioni en sintonia amb la dignitat humana, la llibertat i la justícia. |
| Resum: |
La neurotecnología está avanzando rápidamente y ofrece beneficios revolucionarios, pero también plantea retos éticos y jurídicos importantes. Este artículo analiza cómo el marco europeo de derechos humanos afronta esos retos, con una atención especial al concepto emergente de los "neuroderechos" (neurorights), que incluyen la libertad cognitiva, la privacidad mental, la integridad mental y la continuidad psicológica. Aunque el derecho de la Unión Europea y el Convenio Europeo de Derechos Humanos proporcionan una protección sólida de la privacidad, los datos y la libertad de pensamiento, estos instrumentos no fueron diseñados pensando en la neurotecnología, de manera que presentan lagunas significativas en la protección. El análisis comparativo con el caso de Chile, donde los neuroderechos han sido reconocidos constitucionalmente, pone de manifiesto tanto la urgencia como la viabilidad de una adaptación legal. El artículo propone un marco europeo jurídico y neuroético para salvaguardar proactivamente la autonomía mental, que incluya una protección reforzada de los datos cerebrales, el reconocimiento explícito de la libertad cognitiva, mecanismos de supervisión ética y la participación ciudadana. Se recomienda integrar los neuroderechos en la legislación de la UE, reinterpretar los derechos humanos existentes teniendo en cuenta los desarrollos neurotecnológicos y colaborar internacionalmente para garantizar estándares coherentes. En última instancia, se presenta la protección de la mente ante el acceso o la manipulación no autorizados como la nueva frontera de los derechos humanos. Europa, con una tradición jurídica sólida, se encuentra en una posición privilegiada para liderar la incorporación de estas garantías y asegurar que la neurotecnología evolucione en sintonía con la dignidad humana, la libertad y la justicia. |
| Resum: |
Neurotechnology is advancing rapidly and offers revolutionary benefits, yet it also raises significant ethical and legal challenges. This article examines how the European human rights framework addresses these challenges, with particular attention to the emerging concept of "neurorights", which include cognitive liberty, mental privacy, mental integrity, and psychological continuity. European Union law and the European Convention on Human Rights provide strong protection for privacy, data, and freedom of thought, but because these instruments were not designed with neurotechnology in mind, they present substantial gaps in protection. A comparative analysis with the case of Chile, where neurorights have been constitutionally recognised, highlights both the urgency and the feasibility of legal adaptation. The article proposes a European legal and neuroethical framework to proactively safeguard mental autonomy, including reinforced protections for brain data, explicit recognition of cognitive liberty, ethical oversight mechanisms, and citizen participation. It also recommends integrating neurorights into EU legislation, reinterpreting existing human rights in light of neurotechnological developments, and fostering international cooperation to ensure consistent standards. Ultimately, the article presents the protection of the mind against unauthorised access or manipulation as the new frontier of human rights. Europe, with its strong legal tradition, is in a privileged position to lead the incorporation of these safeguards and to ensure that neurotechnology evolves in harmony with human dignity, freedom, and justice. |
| Drets: |
Aquesta url de drets no existeix a la base de dades.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neurorights ;
Data protection ;
European Union ;
Mental autonomy ;
Cognitive liberty ;
Neurodrets ;
Protecció de dades ;
Llibertat cognitiva ;
Autonomia mental ;
Unió Europea ;
Neuroderechos ;
Protección de datos ;
Libertad cognitiva ;
Autonomía mental ;
Unión Europea ;
ODG 3 - Bona salut i benestar ;
ODG 4 - Educació de qualitat ;
ODG 9 - Indústria, innovació i infraestructures ;
ODG 16 - Pau, justícia i institucions fortes ;
ODG 10 - Reducció de les desigualtats |
| Publicat a: |
Revista catalana de dret públic, Num. 71 (2025) , p. 68-82, ISSN 1885-8252 |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona)
