| Título variante: |
From body to word, from word to body : Mary Magdalene in contemporary literature |
| Título variante: |
Del cuerpo a la palabra, de la palabra al cuerpo : María Magdalena en la literatura contemporánea |
| Título variante: |
Del cos a la paraula, de la paraula al cos : Maria Magdalena en la literatura contemporània |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Molto lontana dal personaggio delle Scritture, le reticenti fisionomie della Maddalena l'hanno trasformata nel tempo in una creatura eterea; testimone privilegiata del Cristo. La sua metamorfosi in discepola orante, attestata dalle riscritture primonovecentesche di Pea, Donaudy, Ratti, Mastrostefano, ha reso necessaria la mortificazione del suo corpo seducente, in ragione della nuova identità di donna casta e immateriale. Se già due voci di più ampio respiro internazionale, come quelle di Andreev e Yourcenar, non avevano rinunciato alla sua carnale femminilità, solo la letteratura del nuovo millennio ne ha gradualmente ricondotto il corpo alla sua consistenza più erotica. Così Alda Merini ha posto al centro del Cantico dei Vangeli (2006) il "corpo piegato fino allo spasimo" di una Maddalena, nauseata e abusata, che tenta di risalire la china della disperazione. Nel più recente Ero Maddalena (2013), Cinzia Demi rende la prostituta biblica il simbolo della violenza fisica e della redenzione di tutte le donne. Infine, Il mio nome è Maria Maddalena (2023), Roberta Trucco trasfigura la prostituta in archetipo e paradigma di meditazione sulla delicata questione della maternità surrogata. |
| Resumen: |
Molt allunyada del personatge de les Escriptures, la Magdalena de començaments del segle XX va veure com les seves esquives fisonomies d'adúltera eren mistificades per esdevenir una criatura etèria, depositària privilegiada del projecte d'amor del Mestre. La seva metamorfosi en deixebla orant va fer, però, necessària la mortificació del seu bell cos, dibuixant un perfil immaterial que només la literatura del nou mil·lenni ha anat reconduint gradualment a la seva consistència més eròtica. Ja Alda Merini, situant al centre de Cantico dei Vangeli (2006) el seu "cos doblegat fins al spasme", parteix de la seva experiència nauseabunda de dona maltractada que remunta el pendent de la desesperació. També en el més recent Ero Maddalena (2013) de Cinzia Demi, la prostituta bíblica esdevé símbol de la violència física i de la redempció de totes les dones. En el molt recent Il mio nome è Maria Maddalena (2023), Roberta Trucco recorre a l'arquetip bíblic com a paradigma de meditació sobre la delicada qüestió de la maternitat subrogada. |
| Resumen: |
Very different from the character in the Scriptures, the reticent features of the Magdalene have transformed her over time into an ethereal creature; a privileged follower of Christ. Her metamorphosis into a praying disciple, attested in the early Twentieth-century rewritings of Pea, Donaudy, Ratti, and Mastrostefano, led to the mortification of her fascinating body, in response to her new identity as a chaste and immaterial woman. While two important authors of the international frontier, such as Andreev and Yourcenar, had not renounced her carnal femininity, only the literature of the new millennium has gradually brought her body back to its most erotic consistency. Thus, Alda Merini placed at the center of the Cantico dei Vangeli (2006) the "corpo piegato fino allo spasimo" of a nauseated and abused Magdalene, who attempts to climb back up the slope of desperation. In her most recent novel, Ero Maddalena (2013), Cinzia Demi makes the biblical prostitute a symbol of physical violence and the redemption of all women. Finally, in Il mio nome è Maria Maddalena (2023), Roberta Trucco transfigures the prostitute into an archetype and paradigm for meditation on the delicate issue of surrogate motherhood. |
| Resumen: |
Muy alejada del personaje de las Escrituras, las fisonomías reticentes de la Magdalena la han transformado con el tiempo en una criatura etérea, testigo privilegiada de Cristo. Su metamorfosis en discípula orante, atestiguada por las reescrituras de comienzos del siglo XX de Pea, Donaudy, Ratti y Mastrostefano, hizo necesaria la mortificación de su cuerpo seductor, en función de la nueva identidad de mujer casta e inmaterial. Si ya dos voces de mayor alcance internacional, como las de Andreev y Yourcenar, no habían renunciado a su carnal feminidad, solo la literatura del nuevo milenio ha ido devolviendo gradualmente su cuerpo a una consistencia más erótica. Así, Alda Merini situó en el centro del Cantico dei Vangeli (2006) el «cuerpo doblado hasta el espasmo» de una Magdalena, nauseada y abusada, que intenta remontar la pendiente de la desesperación. En el más reciente Ero Maddalena (2013), Cinzia Demi convierte a la prostituta bíblica en símbolo de la violencia física y de la redención de todas las mujeres. Por último, Il mio nome è Maria Maddalena (2023), de Roberta Trucco, transfigura a la prostituta en arquetipo y paradigma de meditación sobre la delicada cuestión de la maternidad subrogada. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Italià |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Critica letteraria ;
Scritture delle donne ;
Drammaturgia contemporanea ;
Teatro italiano contemporaneo ;
Etica della cura ;
Donne e teatro ;
Crítica literaria ;
Escrituras de mujeres ;
Dramaturgia contemporánea ;
Teatro italiano contemporáneo ;
Ética del cuidado ;
Mujeres y teatro ;
Literary criticism ;
Women's writing ;
Contemporary dramaturgy ;
Contemporary italian theatre ;
Ethics of care ;
Women and theatre ;
Crítica literària ;
Escriptures de dones ;
Dramatúrgia contemporània ;
Teatre italià contemporani ;
Ètica de la cura ;
Dones i teatre |
| Publicado en: |
Quaderns d'italià, Vol. 30 (2025) , p. 181-196 (Dossier 1) , ISSN 2014-8828 |
visitante ::
identificación
(Università degli Studi di Foggia)
