| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Aquest estudi doctoral aprofundeix sobre la participació infantil, abordant-la des d'una perspectiva que transcendeix la seva concepció tradicional com a dret fonamental, per posicionar-la com un eix articulador del desenvolupament integral a la primera infància. Aquesta investigació, es va desenvolupar al departament de Santander, Colòmbia, involucrant cinc institucions educatives tant públiques com privades, seleccionades per la seva diversitat en enfocaments pedagògics i contextos socioeducatius. La mostra estudiada va comprendre 25 xiquets i xiquetes entre 3 i 6 anys, així com 15 docents, 5 famílies i 5 directius d'aquestes institucions, permetent una visió multinivell del fenomen estudiat. La investigació es va fonamentar en un enfocament qualitatiu de tipus descriptiu, emprant un disseny metodològic que va permetre capturar la complexitat de les interaccions i processos participatius a l'entorn educatiu; d'aquesta manera, la tècnica de recol·lecció de dades va estar orientada des de l'observació no participant, on es va aconseguir aplicar instruments de recol·lecció d'informació com a grups focals amb els nens i les nenes involucrant el dibuix, la fotografia i la narrativa per a la sistematització de les troballes; entrevistes semiestructurades a docents i directius; i, el registre dobservació a espais de la jornada deducació infantil del context. Per a l'anàlisi de la informació es va utilitzar el programari NVivo 15, que va facilitar l'organització i codificació sistemàtica de les dades mitjançant el reconeixement d'interconnexions entre codis, emergint sis dimensions fonamentals amb les seves freqüències de referència respectives: La dimensió Fonaments de la participació infantil, que va registrar la major concentració de dades amb 208 citacions3 importància de la participació (77 cites), evidenciant la rellevància teòrica i conceptual daquesta temàtica; mentre que, la dimensió Formes i contextos de la participació infantil va obtenir 72 cites, segmentades en entorn familiar (32), entorn educatiu (24) i entorn comunitari (16), reflectint la predominància del context familiar com a escenari principal de participació. Pel que fa al desenvolupament integral i habilitats, es van identificar 105 cites categoritzades en habilitats socioemocionals (40), habilitats expressives (38) i pensament crític (27), mostrant un equilibri en el desenvolupament de competències participatives; per a la dimensió Pràctiques pedagògiques que fomenten la participació infantil es va registrar 128 cites, destacant el joc i les activitats lúdiques (53 cites), les estratègies didàctiques participatives (49 cites) i les assemblees i diàlegs (26 cites). Finalment, la dimensió Rols en la promoció de la Participació Infantil va concentrar 112 cites, sent el rol del docent el més referenciat (70 cites), seguit pel paper de la família (28 cites) i el protagonisme del nen i nena (14 cites). En aquest sentit, la distribució de cites dóna a conèixer que la participació infantil es fonamenta sòlidament en marcs teòrics consolidats, es desenvolupa principalment en contextos familiars i educatius, i depèn significativament del lideratge docent per a la seva implementació efectiva. Finalment, s'enuncia que aquesta investigació revela patrons significatius en les pràctiques pedagògiques que afavoreixen la participació infantil efectiva, incloent-hi la importància de l'escolta activa, la valoració de les propostes infantils i la creació d'espais democràtics adaptats a la primera infància. A través de l'anàlisi amb Nvivo 15, es van identificar barreres i facilitadors per a la participació infantil en els diferents contextos estudiats, proporcionant una base per a futures intervencions i millores en les pràctiques educatives, on transcendeixi el seu concepte de caràcter només normatiu per posicionar-la com a eix fonamental per a enfortiment del desenvolupament integral de la primera infància Santandereana. Aquests resultats poden ser útils com a evidències per orientar polítiques educatives que promoguin una educació infantil de qualitat amb els nens i nenes al centre. |
| Resumen: |
El presente estudio doctoral profundiza sobre la participación infantil, abordándola desde una perspectiva que trasciende su concepción tradicional como derecho fundamental, para posicionarla como un eje articulador del desarrollo integral en la primera infancia. Dicha investigación, se desarrolló en el departamento de Santander, Colombia, involucrando cinco instituciones educativas tanto públicas como privadas, seleccionadas por su diversidad en enfoques pedagógicos y contextos socioeducativos. La muestra estudiada comprendió 25 niños y niñas entre 3 y 6 años, así como 15 docentes, 5 familias y 5 directivos de estas instituciones, permitiendo una visión multinivel del fenómeno estudiado. La investigación se fundamentó en un enfoque cualitativo de tipo descriptivo, empleando un diseño metodológico que permitió capturar la complejidad de las interacciones y procesos participativos en el entorno educativo; de esta manera, la técnica de recolección de datos estuvo orientada desde la observación no participante, donde se logró aplicar instrumentos de recolección de información como grupos focales con los niños y las niñas involucrando el dibujo, fotografía y narrativa para la sistematización de los hallazgos; entrevistas semiestructuradas a docentes y directivos; y, el registro de observación a espacios de la jornada de educación infantil del contexto. Para el análisis de la información se utilizó el software NVivo 15, que facilitó la organización y codificación sistemática de los datos mediante el reconocimiento de interconexiones entre códigos, emergiendo seis dimensiones fundamentales con sus respectivas frecuencias de referencia: La dimensión Fundamentos de la participación infantil, que registró la mayor concentración de datos con 208 citas, distribuidas entre las concepciones de la participación infantil (131 citas) y la importancia de la participación (77 citas), evidenciando la relevancia teórica y conceptual de esta temática; mientras que, la dimensión Formas y contextos de la participación infantil obtuvo 72 citas, segmentadas en entorno familiar (32), entorno educativo (24) y entorno comunitario (16), reflejando la predominancia del contexto familiar como escenario principal de participación. En cuanto al Desarrollo integral y habilidades, se identificaron 105 citas categorizadas en habilidades socioemocionales (40), habilidades expresivas (38) y pensamiento crítico (27), mostrando un equilibrio en el desarrollo de competencias participativas; para la dimensión Prácticas pedagógicas que fomentan la participación infantil se registró 128 citas, destacando el juego y las actividades lúdicas (53 citas), las estrategias didácticas participativas (49 citas) y las asambleas y diálogos (26 citas). Finalmente, la dimensión Roles en la promoción de la Participación Infantil concentró 112 citas, siendo el rol del docente el más referenciado (70 citas), seguido por el papel de la familia (28 citas) y el protagonismo del niño y niña (14 citas). En este sentido, la distribución de citas da a conocer que la participación infantil se fundamenta sólidamente en marcos teóricos consolidados, se desarrolla principalmente en contextos familiares y educativos, y depende significativamente del liderazgo docente para su efectiva implementación. Finalmente, se enuncia que, esta investigación revela patrones significativos en las prácticas pedagógicas que favorecen la participación infantil efectiva, incluyendo la importancia de la escucha activa, la valoración de las propuestas infantiles, y la creación de espacios democráticos adaptados a la primera infancia. A través del análisis con Nvivo 15, se identificaron barreras y facilitadores para la participación infantil en los diferentes contextos estudiados, proporcionando una base para futuras intervenciones y mejoras en las prácticas educativas, donde trascienda su concepto de carácter solamente normativo para posicionarla como eje fundamental para fortalecimiento del desarrollo integral de la primera infancia Santandereana. Estos resultados pueden ser de utilidad como evidencias para orientar políticas educativas que promuevan una educación infantil de calidad con los niños y niñas en el centro. |
| Resumen: |
This doctoral study delves into child participation, approaching it from a perspective that transcends its traditional conception as a fundamental right, to position it as an articulating axis of integral development in early childhood. This research was carried out in the department of Santander, Colombia, involving five educational institutions, both public and private, selected for their diversity in pedagogical approaches and socio-educational contexts. The sample studied included 25 children between 3 and 6 years old, as well as 15 teachers, 5 families and 5 directors of these institutions, allowing a multilevel vision of the phenomenon studied. The research was based on a qualitative descriptive approach, using a methodological design that allowed capturing the complexity of the interactions and participatory processes in the educational environment; In this way, the data collection technique was oriented from non-participant observation, where it was possible to apply information collection instruments such as focus groups with children involving drawing, photography and narrative for the systematization of the findings; semi-structured interviews with teachers and managers; and, the observation record in spaces of the early childhood education day of the context. For the analysis of the information, NVivo 15 software was used, which facilitated the systematic organization and coding of the data by recognizing interconnections between codes, emerging six fundamental dimensions with their respective reference frequencies: The Foundations of Children's Participation dimension, which registered the highest concentration of data with 208 citations, distributed between the conceptions of children's participation (131 citations) and the importance of participation (77 citations), evidencing the theoretical and conceptual relevance of this topic; Meanwhile, the Forms and Contexts of Children's Participation dimension obtained 72 citations, segmented into family environment (32), educational environment (24) and community environment (16), reflecting the predominance of the family context as the main setting for participation. Regarding Comprehensive Development and Skills, 105 quotes were identified, categorized into socio-emotional skills (40), expressive skills (38), and critical thinking (27), showing a balance in the development of participatory competencies. For the Pedagogical Practices that Promote Child Participation dimension, 128 quotes were recorded, highlighting games and recreational activities (53 quotes), participatory teaching strategies (49 quotes), and assemblies and dialogues (26 quotes). Finally, the Roles in Promoting Child Participation dimension concentrated 112 quotes, with the role of the teacher being the most referenced (70 quotes), followed by the role of the family (28 quotes), and the role of the child (14 quotes). In this sense, the distribution of quotes shows that child participation is solidly based on consolidated theoretical frameworks, is developed mainly in family and educational contexts, and depends significantly on teacher leadership for its effective implementation. Finally, it is stated that this research reveals significant patterns in pedagogical practices that promote effective child participation, including the importance of active listening, the appreciation of children's ideas, and the creation of democratic spaces adapted to early childhood. Through analysis using NVIVO 15, barriers and facilitators to child participation were identified in the different contexts studied, providing a basis for future interventions and improvements in educational practices, transcending its purely normative nature to position it as a fundamental pillar for strengthening the comprehensive development of early childhood in Santander. These results can be useful as evidence to guide educational policies that promote quality early childhood education with children at the center. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de l'Educació. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Psicologia de l'Educació |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Participació ;
Stake ;
Participación ;
Ciències Humanes |
visitante ::
identificación
dir.
