| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Introducció La reconstrucció mamària amb penjalls lliures de perforants, especialment el penjall DIEP, representa un pilar en la cirurgia plàstica reconstructiva. La viabilitat d'aquests penjalls depèn críticament d'una perfusió tissular adequada. Tradicionalment, aquesta s'ha valorat mitjançant criteris clínics subjectius, fet que en limita la precisió diagnòstica, especialment en pacients amb factors de risc vascular. Justificació científica La incorporació d'eines objectives com la termografia dinàmica infraroja (TDI), l'angiografia amb verd d'indocianina (ICG) i l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIRS) ha millorat l'avaluació intraoperatòria de la perfusió. Tanmateix, no existeixen estudis comparatius rigorosos que validin el seu rendiment diagnòstic relatiu ni la seva aplicabilitat combinada en reconstrucció amb penjalls DIEP. Aquest estudi busca establir un model quantitatiu i reproduïble per optimitzar la presa de decisions quirúrgiques. Hipòtesi i objectius Es planteja que la TDI, la ICG i la NIRS permeten identificar zones d'hipoperfusió amb alta sensibilitat i especificitat, i que la seva combinació millora el valor diagnòstic respecte al seu ús individual. Objectius específics: - Avaluar la capacitat de la TDI per detectar zones de risc. - Analitzar la correlació entre TDI, ICG i NIRS. - Estimar llindars tèrmics predictius mitjançant anàlisi ROC. - Determinar si aquestes tecnologies prolonguen el temps quirúrgic. - Validar un model estadístic predictiu d'hipoperfusió intraoperatòria. Disseny de l'estudi Tipus d'intervenció: Observacional Temporalitat: Prospectiu Comparació: Analític comparatiu Àmbit: Clínic, intraoperatori (pacients humanes) Registre: No aplicable (no intervenció farmacològica) Càlcul mostral: No es va realitzar un càlcul formal; l'estudi va tenir caràcter exploratori. Centre: Unicèntric (hospital universitari terciari) Resultats Es van incloure 24 penjalls DIEP en 22 pacients, amb un total de 72 regions d'interès analitzades. Les tres tècniques van mostrar una correlació significativa amb els patrons de perfusió observats clínicament. - Els valors diagnòstics obtinguts van ser: ICG AUC 0,92 (IC95 %: 0,84-0,99), TDI ΔT 0,87 (IC95 %: 0,78-0,96) i NIRS 0,88 (IC95 %: 0,79-0,97). - Les zones amb temperatures <26 °C es van associar a hipoperfusió (ICG = 0), mentre que >30 °C van correspondre a bona perfusió (ICG = 2). - La NIRS va mostrar concordança amb els nivells de perfusió, encara que amb menor resolució espacial. No es van registrar retards clínicament rellevants en el temps quirúrgic en aplicar les tres tècniques. Conclusions L'avaluació combinada mitjançant TDI, ICG i NIRS permet una valoració objectiva, reproduïble i complementària de la perfusió en penjalls DIEP. La TDI destaca com una eina accessible i eficaç, especialment en contextos amb recursos limitats. La validació de llindars quantitatius millora la presa de decisions intraoperatòries i podria reduir complicacions. Aquest estudi proposa un model diagnòstic objectiu i aplicable a la pràctica clínica, amb potencial d'estandardització i ús docent. |
| Resumen: |
Introducción La reconstrucción mamaria con colgajos libres de perforantes, especialmente el colgajo DIEP, representa un pilar en la cirugía plástica reconstructiva. La viabilidad de estos colgajos depende críticamente de una adecuada perfusión tisular. Tradicionalmente, esta se ha valorado mediante criterios clínicos subjetivos, lo que limita la precisión diagnóstica, especialmente en pacientes con factores de riesgo vascular. Justificación científica La incorporación de herramientas objetivas como la termografía dinámica infrarroja (TDI), la angiografía con verde de indocianina (ICG) y la espectroscopía del infrarrojo cercano (NIRS) ha mejorado la evaluación intraoperatoria de la perfusión. Sin embargo, no existen estudios comparativos rigurosos que validen su rendimiento diagnóstico relativo ni su aplicabilidad combinada en reconstrucción con colgajos DIEP. Este estudio busca establecer un modelo cuantitativo y reproducible para optimizar la toma de decisiones quirúrgicas. Hipótesis y objetivos Se plantea que la TDI, la ICG y la NIRS permiten identificar zonas de hipoperfusión con alta sensibilidad y especificidad, y que su combinación mejora el valor diagnóstico respecto a su uso individual. Los objetivos específicos fueron: Evaluar la capacidad de la TDI para detectar zonas de riesgo. Analizar la correlación entre TDI, ICG y NIRS. Estimar umbrales térmicos predictivos mediante análisis ROC. Determinar si estas tecnologías prolongan el tiempo quirúrgico. Validar un modelo estadístico predictivo de hipoperfusión intraoperatoria. Diseño del estudio Tipo de intervención: Observacional Temporalidad: Prospectivo Comparación: Analítico comparativo Ámbito: Clínico, intraoperatorio (pacientes humanas) Registro: No aplicable (no intervención farmacológica) Cálculo muestral: No se realizó un cálculo formal; el estudio tuvo carácter exploratorio. Centro: Unicéntrico (hospital universitario terciario) Resultados Se incluyeron 24 colgajos DIEP en 22 pacientes, con un total de 72 regiones de interés analizadas. Las tres técnicas mostraron correlación significativa con los patrones de perfusión observados clínicamente. - Las tres técnicas mostraron correlación significativa con los patrones de perfusión clínicos. Los valores diagnósticos obtenidos fueron: ICG AUC 0,92 (IC95%: 0,84-0,99), TDI ΔT 0,87 (IC95%: 0,78-0,96) y NIRS 0,88 (IC95%: 0,79-0,97). - Las zonas con temperaturas <26 °C se asociaron a hipoperfusión (ICG = 0), mientras que >30 °C correspondieron a buena perfusión (ICG = 2). - La NIRS mostró concordancia con los niveles de perfusión, aunque con menor resolución espacial. No se registraron retrasos clínicamente relevantes en el tiempo quirúrgico al aplicar las tres técnicas. Conclusiones La evaluación combinada mediante TDI, ICG y NIRS permite una valoración objetiva, reproducible y complementaria de la perfusión en colgajos DIEP. La TDI destaca como una herramienta accesible y eficaz, especialmente en contextos con recursos limitados. La validación de umbrales cuantitativos mejora la toma de decisiones intraoperatorias y podría reducir complicaciones. Este estudio propone un modelo diagnóstico objetivo y aplicable a la práctica clínica, con potencial de estandarización y uso docente. |
| Resumen: |
Introduction Perforator-based free flaps, such as the Deep Inferior Epigastric Perforator (DIEP) flap, are a cornerstone in autologous breast reconstruction. Their success depends critically on adequate intraoperative tissue perfusion. Traditionally, this has been assessed using subjective clinical signs, which limits diagnostic precision, particularly in patients with vascular risk factors. Scientific Justification The incorporation of objective tools such as Indocyanine Green angiography (ICG), Dynamic Infrared Thermography (TDI), and Near-Infrared Spectroscopy (NIRS) has improved intraoperative perfusion assessment. However, there is a lack of comparative studies validating their diagnostic performance and combined use in DIEP flaps. This study aims to establish a reproducible, quantitative model to optimize surgical decision-making. Hypothesis and Objectives We hypothesize that TDI, ICG, and NIRS can reliably identify hypoperfused zones with high sensitivity and specificity, and that their combined use enhances diagnostic accuracy over individual application. Specific objectives: 1. Assess the ability of TDI to detect perfusion deficits intraoperatively. 2. Analyze the correlation among TDI, ICG, and NIRS measurements. 3. Determine predictive thermal thresholds using ROC analysis. 4. Evaluate whether these technologies increase operative time. 5. Validate a statistical model to predict intraoperative hypoperfusion. Study Design • Type of intervention: Observational • Timeframe: Prospective • Comparison: Analytical • Setting: Clinical, intraoperative (human patients) • Sample size calculation: Not formally calculated; exploratory study • Center: Single-center (university tertiary hospital) Results A total of 24 DIEP flaps were analyzed (72 regions of interest). All three techniques showed significant correlation with clinical perfusion patterns. - The diagnostic performance was as follows: ICG AUC 0. 92 (95% CI: 0. 84-0. 99), TDI ΔT 0. 87 (95% CI: 0. 78-0. 96), and NIRS 0. 88 (95% CI: 0. 79-0. 97). - Areas with temperatures below 26 °C were associated with hypoperfusion (ICG = 0), whereas those above 30 °C corresponded to well-perfused regions (ICG = 2). - No clinically relevant increase in operative time was observed when applying the three technologies. Conclusions The combination of ICG, TDI, and NIRS enables objective and reproducible assessment of DIEP flap perfusion. TDI proves to be an accessible and effective alternative, especially in low-resource environments. Validating quantitative thresholds improves intraoperative decision-making and has the potential to reduce complications. This study proposes a diagnostic model applicable in routine clinical practice with potential for standardization and educational use. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Reconstrucció mamària ;
Breast reconstruction ;
Reconstrucción mamaria ;
Microcirurgia ;
Microsurgery ;
Microcirugía ;
Termografia ;
Thermography ;
Termografía ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
dir.
