| Date: |
2025 |
| Abstract: |
En l'inici d'aquesta investigació s'ha considerat necessari resumir el context sociocultural dels anys noranta: és a dir, el període en què l'obra de l'escriptor italià Andrea Camilleri (1925-2019) arriba a la plena maduresa, conjugant-se amb el punt de vista i la visió del món que fonamenten les seves narracions. L'objectiu d'aquesta tesi és, en efecte, demostrar com l'escriptor sicilià va començar a modificar i renovar la fórmula del gènere policíac, emprant els recursos de l'escriptura per comentar les qüestions candents de la vida civil contemporània, abordant temes com la corrupció política, les injustícies socials o el poder del crim organitzat. Camilleri va obrir efectivament el camí principal de la nova novel·la policíaca italiana, conferint-li una dignitat renovada i transformant-la d'una lectura plaent i purament d'entreteniment en un text compromès, establint finalment una correlació constant entre la crònica, la ficció literària i la crítica social. Va aconseguir crear, a més d'una nova figura d'autor a través de si mateix, una nova llengua: el vigatès, que, com un guant, encaixa perfectament amb el seu personatge principal, el comissari de policia Salvo Montalbano, i amb el seu món de paper. Camilleri representa, per tant, sens dubte, un dels punts més alts de la literatura italiana contemporània, digne de formar part d'un cànon literari més ampli. Camilleri ha tingut també un paper pedagògic valuós: ha estat capaç de penetrar i representar la societat contemporània, ensenyant a mirar la realitat amb una mirada intel·lectual i ètica, donant més èmfasi a la caracterització humana, a la psicologia dels protagonistes, als llocs d'origen, al context sociocultural i polític. La seva narrativa es presenta així com una eina eficaç per explorar el mal i mantenir viva una teoria crítica de la societat, cosa que fa que les seves novel·les policíaques siguin extremadament actuals i reeixides fins i tot fora del context regional en què s'inscriuen. L'escriptor ha inspirat, de fet, molts autors de novel·la negra tant a Itàlia com a l'estranger, exercint també una influència gens negligible a Espanya, país amb el qual Camilleri manté una relació de singular reciprocitat, per raons que són objecte de l'aspecte comparatiu d'aquesta recerca. |
| Abstract: |
Se ha pretendido desde el principio de la presente investigación, resumir el contexto socio-cultural de los años noventa, período en que la obra del escritor italiano Andrea Camilleri (1925-2019) llega a su plena madurez. El objetivo de la tesis es demostrar cómo el escritor siciliano comenzó a modificar y renovar la fórmula del género policíaco, empleando los medios de la escritura para comentar las cuestiones palpitantes de la vida civil contemporánea, abordando temas como la corrupción política, la injusticia social y el poder del crimen organizado. Camilleri ha abierto efectivamente la vía maestra de la nueva novela policíaca italiana, dándole mayor dignidad y transformándola de lectura de placer y puro entretenimiento a literatura comprometida, estableciendo finalmente una correlación constante entre crónica, ficción literaria y crítica social. Ha conseguido crear, además de una nueva figura de autor, a través de sí mismo, también un nuevo idioma, el vigatese que, como anillo al dedo, cae perfectamente sobre su personaje principal, el comisario de policía Salvo Montalbano, y sobre su mundo de papel. Camilleri constituye, por lo tanto, sin duda alguna, uno de los puntos más altos de la literatura italiana contemporánea, digno de formar parte de un canon literario más amplio. Camilleri también tuvo un papel pedagógico valioso, fue capaz de penetrar y representar la sociedad contemporánea, enseñando a observar la realidad a través de una mirada intelectual ética, dando mayor énfasis a la caracterización humana, a la psicología de los protagonistas, a los lugares de origen, al contexto socio-cultural y político. Su narrativa se presenta así, como una eficaz herramienta para explorar el mal y mantener viva una teoría crítica de la sociedad, lo que hace que sus novelas policíacas sean extremadamente actuales y exitosas, incluso fuera del contexto regional en el que se ambientan. El escritor ha inspirado a muchísimos autores de novelas policíaca en Italia y en el extranjero, ejerciendo finalmente una influencia no poco significativa también en España, país con el que Camilleri se pone en relación de singular reciprocidad, por las razones que son objeto del aspecto comparativo de esta investigación. |
| Abstract: |
At the beginning of this study, the socio-cultural context of the 1990s is summarized as the period in which the work of the Italian writer Andrea Camilleri (1925-2019) reached full maturity, combining his point of view with a worldview - elements that form the basis of his narratives. The aim of this thesis is to demonstrate how the Sicilian writer began to modify and renew the formula of the detective genre, using his writings to comment on contemporary life, facing issues such as political corruption, social injustice, the power of organized crime. Camilleri effectively paved the way for the new Italian detective novel, elevating its dignity, transforming the text from a pleasurable and merely entertaining reading into a challenging one, finally establishing a constant correlation between chronicle, literary fiction and social criticism. He was able to create not only a new type of authorial figure, through himself, but also a new language, the vigatese, which perfectly suits both his protagonist, police inspector Salvo Montalbano, and his world. Camilleri is, therefore, unquestionably, one of the most important authors in contemporary Italian literature, deserving inclusion in a broader literary canon. Camilleri also had a significant pedagogical role, he was able to understand and represent the contemporary society, teaching readers to look at reality through an intellectual ethical gaze, placing strong emphasis on human characterization, the psychology of the protagonists, the places of origin, the socio-cultural and political context. His narrative thus is an effective "tool" to explore the nature of evil and to sustain a critical theory of society, making his detective novels extremely current and successful, even beyond the regional setting. The writer, in fact, inspired many authors of detective novels both in Italy and abroad. Finally, Camilleri also had a notable influence in Spain, with which he shared a unique reciprocal relationship, an aspect explored in the comparative section of this research. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
| Rights: |
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Novel·la policíaca ;
Detective novel ;
Novela policíaca ;
Romanzo poliziesco ;
Camilleri ;
Ciències Humanes |
guest ::
dir.
