| Date: |
2025 |
| Abstract: |
Introducció: La gastrectomia vertical (GV) és actualment la tècnica quirúrgica bariàtrica més realitzada a nivell mundial. Entre les seves complicacions a llarg termini destaca l'incidència de reflux gastroesofàgic (RGE) de novo, així com l'empitjorament del RGE preexistent. Malgrat l'elevat volum de procediments realitzats, alguns aspectes tècnics no han estat estandarditzats, com ara la mida de l'antre remanent i el diàmetre adequat de la sonda orogàstrica. Es desconeix la influència d'aquests factors sobre el desenvolupament de RGE després de la cirurgia. Objectius: Establir si existia una correlació entre la preservació de l'antre gàstric i el diàmetre de la sonda orogàstrica, en relació amb la incidència del RGE i del buidament gàstric (BG) després de la GV. Establir si existeix correlació entre els aspectes tècnics evaluats i els resultats clínics, endoscòpics i radiològics a més de 3 anys. Mètodes: Es va dissenyar un estudi pilot, prospectiu, randomitzat i unicèntric amb l'objectiu d'analitzar l'efecte de dues variables tècniques: la distància entre el pílor i la primera línia de secció gàstrica (2cm vs 5cm) i el diàmetre de la sonda orogàstrica (33 vs 42Fr). Els pacients inclosos van ser assignats de forma aleatòria en 4 grups: 1 (2cm + 33Fr), 2 (5cm + 33Fr), 3 (2cm + 42Fr), 4 (5cm + 42Fr). Es van incloure pacients amb obesitat mòrbida tributaris a GV com a procediment bariàtric primari, en absència de símptomes típics de RGE. A tots els pacients se'ls va realitzar una pHmetria de 24 hores, una gammagrafia de buidament gàstric i un TC preoperatori, als 2 mesos i a l'any. Es van registrar, de forma preoperatòria i postoperatòria (a més de 3 anys), símptomes clínics de RGE, ús d'IBPs, registres de pes i comorbiditats associades, juntament amb un estudi endoscòpic i un trànsit esofago-gastro-duodenal (TEGD). Resultats principals: Es van incloure 78 pacients a l'estudi. Els registres de pHmetria van mostrar una mitja d'exposició àcida preoperatòria a l'esòfag distal del 6%, que va augmentar a l'11% i al 13% als dos mesos i a l'any de la cirurgia, ambdós estadísticament significatius. El grup 4 (5cm + 42Fr) va presentar un augment de la mitjana d'exposició àcida esofàgica significativament superior en comparació amb el grup 2 (5cm + 33Fr). Els pacients amb resecció antral (2cm) van presentar un augment significatiu de l'exposició àcida, igual que aquells intervinguts amb sonda de 42Fr. Es van identificar dos factors de risc pel desenvolupament de RGE a l'any postoperatori: l'ús d'una sonda orogàstrica de 42Fr (OR = 6,22) i el pes total a l'any de la cirurgia (OR = 1,06). Els subgrups intervinguts amb sonda de 33Fr i preservació antral (5cm) van mostrar una acceleració significativa del VG als dos mesos i a l'any després de la GV. La taxa d'esofagitis erosiva preoperatòria va ser del 14,8%, amb un 25,6% d'hèrnia de hiat (HH) al TEGD. Als 3 anys, la taxa d'esofagitis va augmentar al 32,6% i la d'HH es va mantenir en un 27,6%, sense diferències significatives entre grups. Conclusions: L'ús d'una sonda orogàstrica de 42Fr es va associar amb un major risc de desenvolupar RGE a l'any de la cirurgia. L'ús d'aquesta sonda i un major pes total al primer any van ser identificats com a factors de risc per al desenvolupament de RGE patològic un any després de la GV. La preservació antral i l'ús d'una sonda orogàstrica de 33Fr s'associen amb una acceleració significativa del VG. La taxa d'esofagitis es va duplicar als 3 anys de la cirurgia, sense diferències significatives entre els grups. |
| Abstract: |
Introducción: La gastrectomía vertical (GV) es actualmente la técnica quirúrgica bariátrica más realizada a nivel mundial. Entre sus complicaciones a largo plazo destaca la aparición de reflujo gastroesofágico (RGE) de novo, así como el empeoramiento del RGE preexistente. A pesar del elevado volumen de procedimientos realizados, persisten aspectos técnicos que no han sido estandarizados, como el tamaño antral remanente y el diámetro adecuado de la sonda orogástrica. Se desconoce la influencia de estos aspectos técnicos sobre el desarrollo de RGE tras la cirugía. Objetivos: Establecer si existía una correlación entre la preservación del antro gástrico y el diámetro de la sonda orogástrica, en relación con la incidencia del RGE y el vaciamiento gástrico (VG) tras la GV. Establecer si existe correlación entre los aspectos técnicos evaluados y los resultados clínicos, endoscópicos y radiológicos a más de 3 años. Métodos: Se diseñó un estudio piloto, prospectivo, randomizado, unicéntrico, con el objetivo de analizar el efecto de dos variables técnicas: La distancia entre el píloro y la primera línea de sección gástrica (2cm vs 5cm) y el diámetro de la sonda orogástrica (33 vs 42Fr). Los pacientes incluidos fueron asignados de forma aleatoria en 4 grupos: 1 (2cm + 33Fr), 2 (5cm + 33Fr), 3 (2cm + 42Fr), 4 (5cm + 42Fr). Se incluyeron pacientes con obesidad mórbida tributarios a GV como procedimiento bariátrico primario, en ausencia de síntomas típicos de RGE. Se realizó a todos los pacientes una pHmetria de 24h, una gammagrafía de vaciamiento gástrico y un TC de forma preoperatoria, a los 2 meses y al año. Se registraron de forma preoperatoria y postoperatoria (a más de 3 años) síntomas clínicos de RGE, toma de IBPs, registros de peso y comorbilidades asociadas junto con un estudio endoscópico y un tránsito esófago-gastro-duodenal (TEGD). Resultados principales: Se incluyeron 78 pacientes en el estudio. Los registros de pHmetría mostraron una media de exposición ácida preoperatoria en esófago distal de 6%, que aumentó a 11% y a 13% a los dos meses y al año de la cirugía, ambos estadísticamente significativos. El grupo 4 (5cm + 42Fr) presentó un aumento de la media de exposición ácida esofágica significativamente superior en comparación al grupo 2 (5cm + 33Fr). Los pacientes con resección antral (2cm) presentaban un aumento significativo de la media de exposición ácida, al igual que aquellos intervenidos con sonda de 42Fr. Se identificaron dos factores de riesgo para el desarrollo de RGE al año postoperatorio: el uso de una sonda orogástrica de 42 Fr (OR = 6,22) y el peso total al año de la cirugía (OR = 1,06). Los subgrupos intervenidos con sonda de 33Fr y preservación antral (5cm) mostraron una aceleración del VG significativa tras la GV a los dos meses y al año. La tasa de esofagitis erosiva preoperatoria fue del 14,8%, con un 25,6% de hernia de hiato en el TEGD. A los 3 años la tasa de esofagitis aumentó a 32,6% y la tasa de HH se mantuvo en un 27,6%, sin diferencias significativas entre grupos. Conclusiones: El uso de una sonda orogástrica de 42Fr se asoció con un mayor riesgo de desarrollar RGE al año de la cirugía. El uso de sonda de 42Fr y un mayor peso total al primer año fueron identificados como factores de riesgo para el desarrollo de RGE patológico al año tras la GV. La preservación antral y el empleo de una sonda orogástrica de 33Fr se asocian con una aceleración significativa del VG. La tasa de esofagitis se duplicó a los 3 años de la cirugía, sin identificar diferencias significativas entre los grupos. |
| Abstract: |
Introduction: Sleeve gastrectomy (SG) is currently the most commonly performed bariatric surgical technique worldwide. Among its long-term complications, the incidence of de novo gastroesophageal reflux disease (GERD), as well as the worsening of preexisting GERD, stands out. Despite the high volume of procedures performed, certain technical aspects remain unstandardized, such as the size of the remnant antrum and the appropriate diameter of the orogastric bougie. The influence of these technical variables on the development of GERD after surgery is still unknown. Objectives: To assess whether there is a correlation between gastric antrum preservation and the diameter of the orogastric bougie in relation to the incidence of GERD and gastric emptying (GE) following SG. To assess whether there is a correlation between the evaluated technical aspects and clinical, endoscopic, and radiological outcomes after 3 years follow-up. Methods: A pilot, prospective, randomized, single-center study was designed to analyze the effect of two technical variables: the distance from the pylorus to the first gastric stapling line (2cm vs 5cm), and the diameter of the orogastric bougie (33 vs 42Fr). Patients were randomly assigned to four groups: 1 (2cm + 33Fr), 2 (5cm + 33Fr), 3 (2cm + 42Fr), 4 (5cm + 42Fr). Patients with morbid obesity eligible for SG as a primary bariatric procedure were included, in the absence of typical GERD symptoms. All patients underwent a 24-hour pH monitoring, a gastric emptying scintigraphy, and a CT scan preoperatively, at 2 months, and at 1 year. Clinical GERD symptoms, PPI intake, weight loss and associated comorbidities were documented both preoperatively and postoperatively (after 3 years), along with endoscopic study and barium swallow test. Results: A total of 78 patients were included in the study. pH monitoring showed a mean preoperative acid exposure in the distal esophagus of 6%, which increased to 11% and 13% at 2 months and 1 year post-surgery, both statistically significant. Group 4 (5cm + 42Fr) showed a significantly higher mean esophageal acid exposure compared to group 2 (5cm + 33Fr). Patients with antral resection (2cm) showed a significant increase in mean acid exposure, as did those operated with a 42Fr bougie. Two risk factors were identified for developing GERD at 1 year after surgery: the use of a 42Fr orogastric bougie (OR = 6. 22) and total body weight at 1 year post-surgery (OR = 1. 06). Subgroups with 33Fr bougie and antral preservation (5cm) showed a significant acceleration in GE at both 2 months and 1 year after SG. The preoperative erosive esophagitis rate was 14. 8%, with 25. 6% showing hiatal hernia on swallow test. At 3 years, the rate of esophagitis increased to 32. 6%, and hiatal hernia remained at 27. 6%, with no significant differences between groups. Conclusions: The use of a 42Fr orogastric bougie was associated with a higher risk of developing GERD one year after surgery. The use of this bougie size and higher total body weight at 1 year were identified as risk factors for developing pathological GERD after SG. Antral preservation and the use of a 33Fr orogastric bougie were associated with a significant acceleration in GE. The rate of esophagitis doubled at 3 years post-surgery, with no significant differences between groups. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Obesitat ;
Obesity ;
Obesidad ;
Reflux Gastroesofàgic ;
Gastroesophageal Reflux ;
Reflujo Gastroesofágico ;
Gastrectomia Vertical ;
Sleeve Gastrectomy ;
Gastrectomía Vertical ;
Ciències de la Salut |
guest ::
