| Data: |
2025 |
| Descripció: |
52 pàg. |
| Resum: |
Diversos análisis contemporáneos, como las temporalidades queer y los ecofeminismos, rechazan la linealidad temporal por su carácter crononormativo y destructivo, buscando desnaturalizarla para dar cuenta de la multiplicidad de temporalidades de un presente denso. Pero ¿es posible pensar el tiempo sin aludir a la línea? Este trabajo, en lugar de rechazar la linealidad, propone abrir la línea a su potencial radical mediante la difracción de Karen Barad y Donna Haraway. En compromiso con los feminismos contemporáneos, cronologías y cartografías se refiguran como cuerpo, historia, superficie y límite de contacto, en una temporalidad material del devenir iterativo-diferencial del mundo. |
| Resum: |
Diverses anàlisis contemporànies, com les temporalitats queer i els ecofeminismes, rebutgen la linealitat temporal pel seu caràcter crononormatiui destructiu, i miren de desnaturalitzar-la per donar compte de la multiplicitat de temporalitats d’un present dens. Però és possible pensar el temps sense al·ludir a la línia?Aquest treball, en lloc de rebutjar la linealitat, proposa obrir la línia al seu potencial radical mitjançant la difracció de Karen Barad i Donna Haraway. En compromís amb els feminismes contemporanis, cronologies i cartografies es refiguren com a cos, història, superfície i límit de contacte, en una temporalitat material del devenir iteratiu-diferencial del món. |
| Resum: |
Contemporary critical approaches—such as queer temporalities and ecofeminisms—reject the linearity of time for its chrononormative and destructive nature. Taking the line as a representation of time through the “spatial metaphor,” these perspectives seek to denaturalize linear temporality in order to account for the multiplicity of temporalities within a dense present. Yet this opens up a crucial question: what are the conditions of possibility for such denaturalization? Can we think time without invoking the line? This work proposes an opening of the line toward its radical potential through the concept of diffraction, as developed by Karen Barad and Donna Haraway. By diffracting cartographies and chronologies at the intersection of art, science, and technology, the timeline is refigured as body, history, surface, and boundary of contact. A material temporality emerges —one of iterative-differential becoming— that calls us to engage with the ethical commitments to difference at the heart of contemporary feminist practices. |
| Nota: |
Premi UAB del Servei d’Igualtat i Diversitat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 10a Edició, curs 2024-2025 |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Ciència, Tecnologia i Humanitats [2504235] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats [1484] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Difracción ;
Nuevos materialismos ;
Cartografías del tiempo ;
Cronologías ;
Chtuluceno ;
Antropoceno ;
Realismo agencial ;
Figuración ;
Materialización ;
Difracció ;
Nous materialismes ;
Cartografies del temps ;
Cronologies ;
Chtulucè ;
Antropocè ;
Realisme agencial ;
Figuració ;
Materialització ;
Diffraction ;
New materialism ;
Cartographies of time ;
Chronologies ;
Chthulucene ;
Anthropocene ;
Agential realism ;
Figuration ;
Materialization |
visitant ::
identificació
tut.
