La necropolítica del dol : el cas de la massacre del Melilla del 24 de juny del 2022
Marcer Espunya, Helena
Farrés Juste, Oriol tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Date: 2025
Abstract: After the Melilla Massacre, the Spanish and Moroccan states have continued to exercise their power over the corpses of the deceased and their loved ones. Through a feminist update of the concept of necropolitics, this research analyses how the Spanish and Moroccan states exercise necropolitical practices that hinder the mourning of the relatives and friends of the dead and missing persons of the Melilla Massacre of 2022, and the role that mourning itself plays in the political mobilisation of these actors. Through a theoretical literature review and the collection of documentary sources from the press and human rights protection organisations, the practices employed by the two states have been identified: public display of the corpse, criminalisation, denial of access to the corpse, obstruction of knowledge of the death and improper burials. Together, they dehumanise the deceased and the relatives by obstructing mourning. However, friends and relatives mobilise politically from the emotion of loss and the necessity of mourning. This work is conclusive in denouncing these practices and claims truth and justice for the deaths, but understands that the direction of the political struggle must be based on the praxis of friends, relatives, and other committed actors.
Abstract: Después de la Masacre de Melilla, los estados español y marroquí han continuado ejerciendo su poder sobre los cadáveres de los difuntos y sus seres queridos. A través de una actualización feminista del concepto de necropolítica, esta investigación analiza como el Estado español y el Estado marroquí ejercen prácticas necropolíticas que obstaculizan el duelo de los familiares y amigos de las personas muertas y desaparecidas a la Masacre de Melilla de 2022, y el papel que el mismo duelo juega en la movilización política de estos actores. Mediante una revisión bibliográfica teórica y la recolección de fuentes documentales de prensa y organizaciones de protección de los derechos humanos, se han identificado las prácticas empleadas por los dos estados: la exhibición pública del cadáver, la criminalización, el impedimento de acceso al cadáver, la obstrucción del conocimiento de la muerte y los entierros indebidos. En conjunto, deshumanizan el difunto y los familiares a través de obstruir el duelo. Sin embargo, los amigos y familiares se movilizan políticamente desde la emoción de la pérdida y la necesidad del duelo. Este trabajo es concluyente a denunciar estas prácticas y reivindica verdad y justicia por las muertes, pero comprende que la dirección de la lucha política tiene que basarse en la praxis de amigos, familiares, y otros actores comprometidos.
Abstract: Després de la Massacre de Melilla, els estats espanyol i marroquí han continuat exercint el seu poder sobre els cadàvers dels difunts i els seus éssers estimats. A través d’una actualització feminista del concepte de necropolítica, aquesta investigació analitza com l’Estat espanyol i l’Estat marroquí exerceixen pràctiques necropolítiques que obstaculitzen el dol dels familiars i amics de les persones mortes i desaparegudes a la Massacre de Melilla de 2022, i el paper que el mateix dol juga en la mobilització política d’aquests actors. Mitjançant una revisió bibliogràfica teòrica i la recol·lecció de fonts documentals de premsa i organitzacions de protecció dels drets humans, s’han identificat les pràctiques emprades pels dos estats: l’exhibició pública del cadàver, la criminalització, l’impediment d’accés al cadàver, l’obstrucció del coneixement de la mort i els enterraments indeguts. En conjunt, deshumanitzen el difunt i els familiars a través d’obstruir-ne el dol. Nogensmenys, els amics i familiars es mobilitzen políticament des de l’emoció de la pèrdua i la necessitat del dol. Aquest treball és concloent a denunciar aquestes pràctiques i reivindica veritat i justícia per les morts, però comprèn que la direcció de la lluita política ha de basar-se en la praxi d’amics, familiars, i altres actors compromesos.
Note: Premi Arcadi Oliveres a treballs de final de grau de Transformació per a la Justícia Global de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), per grau i per àmbit de coneixement. 9a Edició, curs 2024/2025.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria. Creative Commons
Language: Català
Studies: Filosofia, Política i Economia [2503809]
Study plan: Grau en Filosofia, Política i Economia [1430]
Document: Treball final de grau
Subject: Necropolítica ; Violència fronterera ; Morts de migrants ; Política del dol ; Massacre de Melilla ; Violencia fronteriza ; Muertes de migrantes ; Política del duelo ; Masacre de Melilla ; Necropolitics ; Border violence ; Migrant deaths ; Politics of mourning ; Melilla Massacre



42 p, 4.6 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Bachelor's degree final project > Bachelor's degree final projects award-winning
Research literature > Bachelor's degree final project > Faculty of Political Science and Sociology

 Record created 2026-06-09, last modified 2026-06-10



   Favorit i Compartir