| Abstract: |
La regió sanitària de Lleida atén la població de les comarques de Ponent, on la mitjana de població migrada és del 21%. Aquesta xifra supera la mitjana de Catalunya i, per àmbits territorials, se situa només per darrere de la de les Comarques Gironines (IDESCAT, 2025). Això fa que els professionals i els dirigents del sistema sanitari públic lleidatà hagin de gestionar una gran diversitat lingüística i cultural. Estudis previs fets per investigadors lleidatans de les ciències de la salut van posar de manifest una correlació negativa entre la qualitat de l’atenció sociosanitària que rebien les persones migrades i les barreres lingüístiques i culturals amb què topaven (Cruz et al. , 2012; Forcada et al. , 2013; Rué et al, 2008). Paral·lelament, a nivell internacional, els estudis de traducció i interpretació han estudiat com aquestes barreres van en detriment de l’atenció sanitària a les persones migrades (Bilican, 2025; Kiblinger, 2024; Vitalaru, 2024). Aquesta comunicació pretén, precisament des dels estudis de traducció i interpretació, descriure la comunicació intercultural mediada a la regió sanitària de Lleida. És a dir, aquesta recerca se centra en totes aquelles pràctiques, tant professionals com no, que es donen entre el personal sanitari i els usuaris migrats per superar barreres lingüístiques i culturals. En primer lloc, es presentaran els recursos professionals en comunicació intercultural mediada de què disposen els professionals dels centres de salut lleidatans i la valoració que en fan. En segon lloc, s’exploraran els recursos no professionals que fan servir al dia a dia i la valoració que en fan. Finalment, es posaran de manifest les percepcions que els mateixos professionals tenen sobre aquestes pràctiques de comunicació intercultural mediada. Per aconseguir aquests objectius s’emprarà una metodologia mixta. D’una banda, es farà una anàlisi quantitativa estadística de 55 respostes a un qüestionari distribuït entre els professionals dels centres públics de salut lleidatans. D’altra banda, es farà una anàlisi qualitativa de contingut de 15 entrevistes fetes a dirigents i professionals dels mateixos centres. Les conclusions preliminars mostren que el sistema sanitari de Ponent no compta amb un cos estable de professionals de la mediació intercultural i que els seus professionals desconeixen o bé infrautilitzen el servei d’interpretació telefònica que facilita el Departament de Salut a tot Catalunya. Seguidament, també es constata que la comunicació intercultural mediada no professional és la modalitat prevalent; això vol dir que es recorre tant a persones com a eines no professionals perquè sanitaris i usuaris puguin comunicar-se. En darrer lloc, les percepcions del personal sanitari i els dirigents revelen des de frustració i resignació per no comptar amb prou recursos professionals fins a un impacte negatiu d’aquesta manca en el seu rendiment a la feina. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
