“Contando mi historia, que es también un poquito tuya”. Autoficción, marginalidad y cabaret en “Quería ser maricón pero nací sudaca”, de Mazorra
Carrascal Cuenca, Núria
Saura Clares, Alba tut.
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres

Título variante: “Explicant la meva història, que és també una miqueta teva” : Autoficció, dissidència i cabaret a "Quería ser maricón pero nací sudaca", de Mazorra
Título variante: "Telling my story, which is also a little bit yours" : Autofiction, dissidence, and cabaret in "Quería ser maricón pero nací sudaca", by Mazorra
Fecha: 2026
Descripción: 32 pàg.
Resumen: La presente investigación analiza la obra teatral Quería ser maricón pero nací sudaca (2025), un monólogo autorreferencial y cabaretesco creado e interpretado por Mazorra, artista mexicana afincada en Barcelona. A través de un enfoque cualitativo que integra el análisis dramatúrgico, escénico y procesual, el estudio examina cómo la pieza articula su potencial transformador y su cariz disidente a través de la convergencia de tres ejes: las poéticas de lo real, la autoficción y el cabaret mexicano contemporáneo. Así, se explora cómo Mazorra utiliza la autorreferencialidad como dispositivo estético para abordar violencias cruzadas, tales como el racismo, la precariedad o la homofobia, todo ello conjugado con una estética cabaretera que vehicula la crítica social a través del humor, la sátira y la irreverencia.
Resumen: La present investigació analitza l'obra teatral Quería ser maricón, pero nací sudaca (2025), un monòleg autorreferencial i cabaretesc creat i interpretat per Mazorra, artista mexicana establerta a Barcelona. A través d'un enfocament qualitatiu que integra l'anàlisi dramatúrgica, escènica i processual, l'estudi examina com la peça articula el seu potencial transformador i el seu caire dissident a través de la convergència de tres eixos: les poètiques del real, l'autoficció i el cabaret mexicà contemporani. Així, s'explora com Mazorra utilitza l'autorreferencialitat com a dispositiu estètic per abordar violències creuades, tals com el racisme, la precarietat o l'homofòbia, tot això conjugat amb una estètica cabaretera que vehicula la crítica social a través de l'humor, la sàtira i la irreverència.
Resumen: The present research analyzes the theatrical play Quería ser maricón, pero nací sudaca (2025), a self-referential and cabaret-style monologue created and performed by Mazorra, a Mexican artist based in Barcelona. Through a qualitative approach that integrates dramaturgical, scenic, and processual analysis, the study examines how the piece articulates its transformative potential and dissident nature through the convergence of three axes: the poetics of the real, autofiction, and contemporary Mexican cabaret. Thus, it explores how Mazorra uses self-referentiality as an aesthetic device to address intersecting violences -such as racism, precarity, and homophobia- all of which is combined with a cabaret aesthetic that channels social criticism through humor, satire, and irreverence.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria. Creative Commons
Lengua: Castellà
Titulación: Llengua i Literatura Espanyoles [2500248]
Plan de estudios: Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]
Documento: Treball final de grau
Materia: Autoficción ; Cabaret mexicano ; Poéticas de lo real ; Disidencia ; Autorreferencialidad ; Autoficció ; Cabaret mexicà ; Poètiques del real ; Dissidència ; Autorreferencialitat ; Autofiction ; Mexican cabaret ; Poetics of the real ; Dissidence ; Self-referentiality



32 p, 1.9 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Trabajos de Fin de Grado > Facultad de Filosofía y Letras. TFG

 Registro creado el 2026-07-15, última modificación el 2026-07-15



   Favorit i Compartir