Data: |
1998 |
Resum: |
A partir de los años centrales del siglo XIX, desde los supuestos ambientalistas, se planteó el uso de la ciudad de Málaga como estación de reposo para enfermos tuberculosos. Sin embargo, distintos autores extranjeros cuestionaron la posibilidad de convertir a Málaga en una ciudad saludable al comprobar sus pésimas condiciones sanitarias y sus elevadas tasas de mortalidad. La diversificación social de la estructura urbana de Málaga y la crisis económica finisecular agudizaron más la necesidad de higienización, incluso de las zonas supuestamente más saludables, lo que llevó a un reforzamiento de la idea de regeneración social a través de la higiene. |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. |
Llengua: |
Castellà |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Publicat a: |
Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, V. 18 (1998) p. 207-231, ISSN 2340-7948 |